“És la democràcia, estúpids”

Joan Baldoví, diputat de Compromís

Les diferents reaccions al debat parlamentari sobre la “consulta catalana” han sigut tan previsibles com s'esperava. Gens nou. Fins i tot la lectura interessada i exagerada d'alguns mitjans de comunicació que, lluny d'escoltar els arguments, interpreten unilateralment el sentit i la intenció del vot dels uns i els altres. Entre ells, el meu. Compromís votem sí a la proposta presentada pel Parlament de Catalunya perquè es permeta legalment una consulta ciutadana. Què hi ha de dolent en açò? Qui tem a la democràcia?

Des d'alguns sectors s'intenta derivar el debat cap a un vessant legal. És, òbviament, una excusa. I molt dolenta, per cert. Les lleis, per sort, evolucionen. I el que avui no és legal, demà pot ser-ho. Que li pregunten, si no, a Montoro i als defraudadores amnistiats. Tan pelegrí argument, el que la consulta ciutadana no pot realitzar-se perquè no té cabuda legal en l'ordenament jurídic, és d'un immobilisme aterridor. I tan poc consistent com a hipòcrita. Perquè aqueixos diputats i aqueixes diputades (recordem: el poder legislatiu) que ho defensen, tenen com a missió aprovar, modificar o suprimir lleis. ¿O no consisteix en açò el seu treball? Des d'aqueixa perspectiva, per posar un exemple, les dones no podrien votar, ja que, en el seu moment, no era “legal”. De fet, no hi haguera hagut cap avanç social en segles. No, no és una qüestió de legalitat: si les lleis no permeten alguna cosa assenyat, just, cal canviar-les.

Sorprèn també la recurrent trucada al respecte a la Constitució. Aqueixa que arreplega principis tan mancillados com el dret al treball, el dret a l'habitatge, a un sistema fiscal progressiu i just o a la revaloració de les pensions i que va ser modificada pels dos partits majoritaris de la nit al dia per a donar cobertura a les exigències de la troica i als interessos financers. La mateixa que consagra que la sobirania resideix en el poble. ¿De debò resideix en el poble? Perquè d'açò es tracta, de democràcia, de donar-li la veu al poble i, per descomptat, d'escoltar-ho. De saber com és la voluntat de la majoria de la ciutadania i d'actuar en conseqüència, evitant que s'impose el que creuen uns pocs. És cert que aqueixos pocs, la majoria parlamentària espanyola PP-PSOE, estan legitimats per les urnes, com també es ve repetint fins a la sacietat, com un “no hi ha més que parlar”. Però supose que igual de legitimada que la majoria parlamentària catalana que creu que hi ha molt que parlar i que està convençuda i disposada a escoltar a la ciutadania.

El dret a decidir no és nou. El propi estat espanyol, com a membre de les Nacions Unides, va signar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals que estableix, en el seu article 1, que “tots els pobles tenen el dret de lliure determinació”. I és ací on ens trobem amb el problema real: el reconeixement de Catalunya com a poble, com a nació, que l'estat espanyol li nega des de fa tres segles. D'igual manera que ens ho nega a nosaltres, el poble valencià. 

Una realitat que, des de Compromís, estem decidits a seguir combatent, de la mateixa manera que estarem sempre al costat de qualsevol proposta que plantege donar-li la veu al poble, individual o col·lectivament. Perquè, en definitiva, i copiant el títol d'un article que parafrasejava a un president dels Estats Units, “és la democràcia, estúpids”.

Joan Baldoví. Diputat de Compromís

(Article publicat originalment en castellà al diari digital "Público" i que hem traduït )

-