 |
| Antonio Chover en la sessió plenària on va ser distingit amb el nomenament de Fill Predilecte de Tavernes, a ambos costats els fills i l'alcalde de Tavernes. |
El músic i fill predilecte de Tavernes, Antonio Chover Salom, ha faltat a la nostra ciutat a l’edat de 91 anys. Antonio Chover Salom havia nascut a Tavernes, el 12 de setembre de 1922. El 1934 inicia estudis de solfeig i de guitarra amb l’eminent guitarrista Salvador García García “Panxa verda” i després es alumne de Manuel Palau, on estudia les matèries de la carrera de Composició.
El 1945 fa de crític musical a València per la revista “Ritmo”, el 1947 fou premi al Jocs Florals de València per l’obra per a banda “Danza Hispana” i dirigeix les bandes de Benifairó, Càrcer i Sagunt . En acabar els estudis de Conservatori, va rebre el Primer Premi de Composició per la seua Simfonia nº 1, per a orquestra.
El 1949 es pensionat per la Diputació Provincial de València i per la Universitat Literària per ampliar estudis de Composició. El 1950 treballa a l’Institut Valencià de Musicologia i el 1951 l’Institut Alfons el Magnànim li editara el quadern “Canciones , danzas y pregones de Tabernes de la Valldigna”, una recopilació d’aspectes musicals tradicionals de Tavernes on arreplegarà per a la posteritat i la memòria col·lectiva local lletres i músiques moltes de les quals avui dia només queden en el record de la gent major, com “Las siete palabras” que se sol cantar en el Calvari uns dies tan assenyalats com ahir Dijous Sant i avui Divendres Sant.
El 1951 ingressa, per oposició, en el cos de Directors Músics de l’Exèrcit, activitat que el portarà a residir durant 40 anys a la ciutat de Cadis. El 1967 composa l’obra coral “La barraca”, basada en la cançó popular de Tavernes del mateix nom. La dècada dels 1980 col·labora amb el Conservatori de Cadis i el dia 19 de maig de 1989 rep el homenatge d’aquesta entitat amb imposició de la medalla d’or, la màxima distinció del centre, en reconeixement a tota una vida dedicada a la musica i la tasca docent i de composició, amb múltiples composicions per a guitarra (Salmo y Preludiocoral; Homenaje a Escocia; Preludios cósmicos...), obres corals, de piano...
El 1945 fa de crític musical a València per la revista “Ritmo”, el 1947 fou premi al Jocs Florals de València per l’obra per a banda “Danza Hispana” i dirigeix les bandes de Benifairó, Càrcer i Sagunt . En acabar els estudis de Conservatori, va rebre el Primer Premi de Composició per la seua Simfonia nº 1, per a orquestra.
El 1949 es pensionat per la Diputació Provincial de València i per la Universitat Literària per ampliar estudis de Composició. El 1950 treballa a l’Institut Valencià de Musicologia i el 1951 l’Institut Alfons el Magnànim li editara el quadern “Canciones , danzas y pregones de Tabernes de la Valldigna”, una recopilació d’aspectes musicals tradicionals de Tavernes on arreplegarà per a la posteritat i la memòria col·lectiva local lletres i músiques moltes de les quals avui dia només queden en el record de la gent major, com “Las siete palabras” que se sol cantar en el Calvari uns dies tan assenyalats com ahir Dijous Sant i avui Divendres Sant.
El 1951 ingressa, per oposició, en el cos de Directors Músics de l’Exèrcit, activitat que el portarà a residir durant 40 anys a la ciutat de Cadis. El 1967 composa l’obra coral “La barraca”, basada en la cançó popular de Tavernes del mateix nom. La dècada dels 1980 col·labora amb el Conservatori de Cadis i el dia 19 de maig de 1989 rep el homenatge d’aquesta entitat amb imposició de la medalla d’or, la màxima distinció del centre, en reconeixement a tota una vida dedicada a la musica i la tasca docent i de composició, amb múltiples composicions per a guitarra (Salmo y Preludiocoral; Homenaje a Escocia; Preludios cósmicos...), obres corals, de piano...
El dia 4 de novembre del 2013, a proposta de l’alcalde Jordi Joan, el plenari de Tavernes va aprovar per unanimitat proclamar-lo “Fill Predilecte”, un acte molt emotiu i on la ciutat de Tavernes, per boca de l’acalde, reconeixia la inestimable i valuosa tasca efectuada durant tota una vida i retia un homenatge a la capacitat de treball i a la inesgotable ambició investigadora, amb la qual cosa beneficiava a la nostra societat i a Tavernes.
Antonio Chover ens deixa, i una part de la seua obra queda inèdita, a l’espera que els investigadors musicals, com ha passat recentment amb la publicació de l’obra "Antonio Chover Salom: l'obra per a piano" de José Andrés Romero Mazarrota, ens divulgat el seu llegat.
El soterrar serà demà dissabte a les 11’30 del matí des del Tanatori dels Germans Ronda. Descanse en pau.
Antonio Chover ens deixa, i una part de la seua obra queda inèdita, a l’espera que els investigadors musicals, com ha passat recentment amb la publicació de l’obra "Antonio Chover Salom: l'obra per a piano" de José Andrés Romero Mazarrota, ens divulgat el seu llegat.
El soterrar serà demà dissabte a les 11’30 del matí des del Tanatori dels Germans Ronda. Descanse en pau.
L’equip de la Cotorra de la Vall en comunicar-vos aquesta pèrdua per a Tavernes vol també expressar la seua admiració pel finat i donar el condol a tota la família Chover, especialment a la seua muller, fills, fills polítics i néts.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.