El dramaturg valler José Monleón distingit amb el premi Estel d’EU

L’acte de lliurament del 4t premi Estel, instaurat per EU de la Valldigna per tal de distingir aquelles persones que han destacat per les seues aportacions a la convivència i al progrés reunia ahir sobre les cinquanta persones a la Casa de la Cultura. 

Enguany l’homenatjat ha estat l’escriptor, crític i dramaturg valler, José Monleón i Bennácer que, per la seua avançada edat i delicada salut, no hi va assistir al lliurament però va ser dignament representat per la seua filla Ángela. 

Eduard Bononad Sala va introduir l’acte amb la presentació dels membres de la taula redona, personalitats de reconegut prestigi en els àmbits universitaris, periodístics i relacionats amb el món del teatre: Enrique Herreras, Juan Vicente Martínez Luciano, Jaime Millás i Josep Lluís Sirera 

Ángela Monleón va ser la primera a prendre la paraula i en nom de son pare va llegir un emotiu text que ell mateix ha escrit per a l’ocasió on agraïa la distinció, com també la recent dels Premis Valldigna. Des de Madrid on viu, als seus 87 anys, l’autor ens va demostrar una lucidesa extraordinària: encara té ben presents els seus records d’infantesa al poble de Tavernes, on va nàixer l’any 1927, perquè son pare treballava a telègrafs. I esmentava com recordava nítidament l’olor d’aquell poble de llauradors, de les hortalisses del Prado (que suposem es referia al Prado que es feia al Passeig, perquè l’últim era molt més posterior) o les excursions a les basses per a nadar a l’estiu. 

Enrique Herreras, crític teatral i professor universitari, autor de “José Monleón. Un viaje (real) por el imaginario”, biografia editada per la Generalitat, ens va explicar detalls de la seua vida, ben interessants i colpidors, per exemple l’assassinat d’un home a un camp de refugiats republicans, després de passar la frontera a Port-Bou, només per haver denunciat la violació d’una jove refugiada, un fet que el marcaria per sempre per la injustícia que desprenia. En acabar la guerra estudià dret a València i, des del carrer Jesús on vivia, veia com duien a afusellar els republicans als afores de la ciutat, cap al cementeri. 

Però decidí abandonar la dedicació a l’advocacia i marxà a Madrid per donar un nou rumb a la seua vida. Un rumb radicalment diferent en dedicar-se a la dramatúrgia i a la crítica teatral on el seu objectiu era unir l’estètica de l’art amb l’ètica d’una vida senzilla, lliure i solidària. I és així com ha estat tota la seua existència. 

Monleón participà activament escrivint per a la revista Triunfo (1962-1982) i creà la publicació Primer Acto, de crítica i divugació teatral, de la qual fou director. En la seua dilatada labor va estudiar i reivindicar el teatre d’autors de les generacions del 98 –Valle Inclán- i del 27; així com també fou l’impulsor i dinamitzador de diversos festivals de teatre i d’encontres de dramatúrgia, cas del de la Valldigna.

Josep Lluís Sirera, per la seua part, va destacar la faceta com a docent i conferenciant i, sobre tot, com lluny d’adoptar un to de lliçó magistral, Monleón sempre volia dialogar obertament amb els assistents i buscava esperonar-los perquè participaren críticament, perquè preferia el debat respectuós en la més sana dialèctica i no l’assentiment conformista. 

Un gran savi i com a tal, senzill i d’una amabilitat exquisida; que destaca pel seu gran humanisme, per ser un esperit lliure i alhora compromés amb la cultura i amb el poble. 

En resum, un acte que va recórrer moltes de les facetes de l’autor de Tavernes: a crític teatral i cinematogràfic, fundador de les revistes Primer Acto (1957) i Nuestro Cine, escriptor de guions de cinema i adaptacions d’obres de Bertolt Brecht, director del Festival de Teatro Clásico de Mèrida, fundador i director de l'Instituto Internacional del Teatro del Mediterráneo, i sobre tot "uno de los hombres de pensamiento más sólidos e inquebrantables de la España contemporánea" com diu la periodista i crític Rosana Torres.

I arribats ací no podem de deixar de recordar el seu llibre "La travesia", una imatge del qual va presidir l’acte, un llibre extraordinari, que transgredeix els gèneres literaris amb la intenció de mostrar tota la seua experiència vital i teatral que ha lluït i encara lluu l’autor de Tavernes al llarg de tants anys dedicats a fer possible allò que sempre desitjava “unir l’ètica amb l’estètica”. Sense oblidar tampoc, com ahir es va recordar, que el nostra paisà és també autor de peces teatrals dramàtiques de gran interés: "Proceso a Kafka" (1971), "La gallina ciega" (1984), "Paraíso roto" (1992) i "Quién ha sido" (2004).

-