Avui 23 d'abril, Dia del LLibre... d'Aragó, d'Alcoi...

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. Havia nascut a la Capadòcia (Túrquia actual) en el segle III, fill d’un militar al servei de l’Imperi Romà i, segons la tradició, va ser martiritzat per protegir els cristians. El martiri va ser a Diospolis (Palestina) i va ser canonitzat pel Papa Gelasi I l’any 494. 

A Catalunya és el dia dels enamorats, i el costum tradicional des del segle XV és regalar una rosa vermella a l'estimada. Ja sabem que a València és el dia de Sant Donis (9 d’octubre) el dels enamorats i el costum és regalar a l’estimada “la mocadorà”. Una cosa si que també està clara: el 14 de febrer no és el dia dels enamorats, sinó una còpia dels americans impulsada per "El Corte Inglés" entre tants.

A partir del segle XX va començar a celebrar-se la festa que avui dia s'associa amb Sant Jordi, el Dia del Llibre, i ves per on! va ser l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés, establert a Barcelona i director de l'Editorial Cervantes, qui va proposar a la Cámara Oficial del Libro de Barcelona i al Gremio de Editores y Libreros celebrar la festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya. S’hi celebrava el 7 d’octubre. 

El 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, la iniciativa va arribar a tindre tant èxit que es va canviar la data. El nou “Dia del Llibre” seria el 23 d'abril, que coincidia amb les morts de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare el 1616. 

El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor, amb la qual cosa una diada del llibre celebrada a Catalunya, iniciada per un llibreter valencià, s’ha escampat per tot arreu del món.

Diada Nacional d'Aragó 

També és el Dia Nacional d’Aragó, eixe territorio que tant desconeixem malgrat que formàrem amb ell (i amb Catalunya i les Illes, a més d’altres territoris mediterranis) la denominada Confederació d’Aragó. La primera relació del sant la trobem l'any 1096, quan la mediació del sant a favor de les forces cristianes va ser decisiva per la victòria a la batalla d'Alcoraz; al setge de la ciutat d'Osca, i que va contribuir a la reconquesta de la ciutat per al regne. 

L’any 1461 les Corts d'Aragó reunides a la ciutat de Calatayud pel rei Joan II el van nomenar patro i es va quedar consagrada la diada als furs aragonesos. Els Decrets de Nova Planta – ja tenim de nou els castellans pel mig- van abolir el patronatge i la diada dins a la constitució de la Diputació General d'Aragó, el 10 d'abril del 1978, quan va ser restituïda, prenent el caràcter de llei aprovada per les Corts d'Aragó el 16 d'abril del 1984. L'adjectiu «Nacional» apareix com a menció a la naturalesa històrica de la diada i es va introduir en la reforma estatutària que les corts ratificaren l'any 2007. 

I festa grossa a Alcoi

Alcoi va ser conquistada als àrabs a mitjan segle XIII per Jaume I i annexionada al Regne de València. Repoblada amb 28 families de cristians, però grups de guerrers àrabs tenien atemorida la regió amb pillatges i atacs a les viles cristianes, cosa que va fer que el rei Jaume I enviara 40 dels seus cavallers a defensar Alcoi. 

El dia 23 d'Abril de 1276 els moros amb el seu capità Al-Azraq (en àrab "el Blau", perquè tenia els ulls blaus) iniciaren el setge a la vila, i mossen Torregrossa durant la missa va encoratjar a les tropes i va invocar l'ajuda al sant d’eixe dia: Sant Jordi. A l'atac, quan tot estaba perdut, va aparèixer un cavaller sobre els merlets del castell en un cavall corcel i una creu en el pit. 

Els musulmans ho van identificar com Walí, guerrer sagrat de la seua religió, i els cristians com Sant Jordi, que damunt amb una fletxa va produir la mort d'Al-Azraq i la derrota dels moros. A partir d'aquell dia els alcoians nomenaren patró a Sant Jordi i des d’aleshores celebren tots els anys una festa en el seu honor. 

Actes a Valencia ciutat 

 
Acció Cultural del País Valencià i moltes entitats que treballen per la llengua i la cultura organitzen a València, a “Octubre Centre de Cultura Contemporània” una festa de celebració de la diada de Sant Jordi. 

A partir de les 19h, escriptors i escriptores participaran en una lectura massiva de textos propis. L'acte té com a lema “La paraula fa el país”, i será en homenatge a Francesc Ferrer Pastor. Ferran Gadea, president de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians, presentarà l'acte, i hi haurà també una actuació del cantautor Feliu Ventura, que celebrarà amb els assistents els seus vint anys a l'escenari. 

Aquesta celebració compta amb la col·laboració i el suport de l'Associació d'Editors del País Valencià, el Gremi d’Editors del País Valencià, el Gremi de Llibrers del País Valencià, la Llibreria 3i4, el PEN Català i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. 

L’homenatjat, Francesc Ferrer Pastor (La Font d'en Carròs, 1918 – València, 2000), alumne d'Enric Valor i de Carles Salvador, fou un important lingüista i activista cultural en favor de la recuperació cultural i lingüística del País Valencià, autor d'essencials com Diccionari de la rima (1956), Vocabulari valencià-castellà (1960), Vocabulari castellà-valencià (1967), Lliçons d'ortografia (1973) o Gramàtica valenciana, entre altres, tots ells amb nombroses reedicions, a més de diverses rondalles per als menuts.  -