L'Ajuntament alça la suspensió cautelar de la demolició de la Casa de les Indalècies

L’Ajuntament de Tavernes ha alçat la suspensió cautelar de la llicència de demolició de la casa de les Indalècies. Per tant, s’autoritza als propietaris a seguir amb el procés de demolició de la casa, una tasca que es va reiniciar ahir.

L’Ajuntament de Tavernes ha pres la decisió d’alçar la suspensió i autoritzar la continuació dels treballs en haver comprovat com el conjunt d’informes, des de el redactat per Inspecció de Patrimoni, així com el d’historiadors, arquitectes sol·licitats per l’Ajuntament a instàncies de la fiscalia, conclouen en els mateixos termes: l’edifici no té cap valor des del punt de vista arquitectònic, ni esta catalogat com a Bé de Rellevància Local, ni com a Bé d’Interés Cultural. atés el perill que per a la seguretat pública representava l’estat de l’immoble, a mitjan derruir.

Cal saber que l’Ajuntament de Tavernes en sessió plenària del mes d’agost del 2003 va declarar com a “ruïna” la Casa de les Indalècies. A partir d’eixe moment, i ja havien passat 10 anys, era responsabilitat de la propietat decidir si procedia a la rehabilitació o a la demolició de l’edifici. Per tant, la propietat és qui decideix la demolició, no l’Ajuntament, com alguns veus han dit erròniament. En aquest procés, l’Ajuntament només intervé donant els permisos de demolició sol·licitats per la propietat, després de conservar que es compleixen totes les exigències legals, entre les quals estan la seguretat i higiene dels treballs.

ELS INFORMES

L’informe efectuat per la Inspecció de Patrimoni de la Conselleria de Cultura confirma que l'immoble no té contemplatcap tipus de protecció ni catalogació i confirma que tampoc està inscrita en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, ni en BICs ni en BRLs, amb la qual cosa dóna validesa al Pla General de Tavernes,

Aquest informe assenyala que encara que el cadastre la data a finals del segle XIX, els materials emprats són fins i tot més moderns, i no presenta cap element important ni tampoc els sistemes constructius aporten cap element destacable, remarcant que sobre fàbrica de murs de càrrega hi ha materials d’ús habitual (bigues fusta, cobertura de teules i revestiment exterior i interior de morter de calç i algeps, teules del pis de fang cuit...) indicant com a resum que no s’aprecia en el conjunt valors patrimonials per iniciar un procediment de declaració de Bé de Rellevància Local ni Bé d’Interés Cultural. 

Un altre informe, del doctor en Història i professor de la UNED, Antoni Grau, indica igualment que ni en els estudis sobre la Valldigna ni en les investigacions derivades del Projecte d’Investigació sobre la comarca que va dirigir, ha trobat cap referència sobre la Casa de les Indalècies, ni tampoc en cap document històric emprat per als estudis esmentats. També esmenta com el professor Eugenio Ciscar Pallares, l’historiador que més ha estudiat la Valldigna des del segle XVI, no pot constatar documentalment que en eixe emplaçament s’ubicara cap immoble amb valor històric, cultural o antropològic, amb la qual cosa no està document ni consta que la Casa de les Indàlecies poguera haver format part del patrimoni del monestir de la Valldigna abans de la desamortització, bé fora com a propietat o bé, amb règim emfitèutic, com a domini de l’abat.

Aquestes afirmacions dels dos dels màxims especialistes sobre la Valldigna deixen sense valor ni cap credibilitat  la “llegenda urbana”, tan repetida per la vox populi de la comarca, que la casa era l’allotjament dels frares a Tavernes i tenia funció de cobrar impostos. Hem de reconéixer també que en base a eixa tradició oral, havíem donat credibilitat a un fet que no està documentat i li havíem atribuït un valor històric que no té.

L’ajuntament de Tavernes ha demanat l’arxivament de les diligències al fiscal de Medi Ambient i Urbanisme de Madrid i li ha informat de l’alçament de la suspensió cautelar, conjuntament amb la tramesa dels informes que hem esmentat, a més d’altres de l’arquitecte municipal i de l’arquitecte director de les obres de demolició.

L'Ajuntament de Tavernes havia iniciat gestions amb la propietat privada per a la possible compra de la casa. Finalment ha hagut de desistir per la necessitat de dedicar eixos diners i els d'altres partides pressupostàries per fer front a l'exigència legal de pagar els 1'7 milions del deute de la passada legislatura a l'empresa adjudicatària de l'aparcament.


-