L'ESTAT DE LA QÜESTIO: Una sentencia en favor del govern municipal o qui no es consola és perquè no vol.

Fa uns dies sabíem del nou “varapalo” que la justícia li havia pegat al PP: el Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de València resolia a favor del govern municipal i rebutjava el recurs que havien presentat Manolo Vidal i la resta del seu grup. 

El contenciós administratiu el van interposar per considerar que el govern municipal havia vulnerat els seus drets fonamentals, cosa que la sentencia diu que no, que això no es va produir en cap moment, i que l’actuació del govern municipal es va realitzar d’acord amb la legislació vigent. 

La història: El PP va sol·licitar celebrar a finals d’agost i ja en vacances un ple extraordinari i urgent amb 8 punts, 7 dels quals no van ser admesos per l’Alcaldia en l’ordre del dia en base a que no eren competències de l’oposició i el que volien fer era enviar competències pròpies de l’alcalde. 

La sentència falla que la resolució d’Alcaldia de no incloure els 7 punts era absolutament correcta, perquè no hi havia urgència en els punts presentats ni calia cap ple extraordinari, ni es van vulnerar els drets fonamentals de l’oposició. 

El PP ha perdut el recurs, la sentència ho deixa ben clar, però en compter d’acceptar la resolució judicial, fan avui una nota de premsa on el PP arriba a dir, per boca del seu portaveu Manuel Vidal que “con estas acciones el actual gobierno (el de Jordi Joan) sólo pone de manifiesto su actitud autoritaria y poco participativa que impide ejercer sus derechos a los representantes de la mayoría del pueblo obstruyendo así la posibilidad de una oposición constructiva y el debatir públicamente unas decisiones tan importantes para nuestros vecinos". 

En poques paraules: Tenim com a fet que el PP volia atribuir-se per al plenari funcions i competències que no son seues i quan l’Alcaldia es posa al seu lloc i els diu que estan envaint competències i responsabilitats de l’Alcaldia, resulta que té “una actitud autoritaria” i tot el que segueix. Quan l’Alcaldia feia valdre la llei vigent quan a competències i direcció dels plenaris. 

Pero tot no acaba ací i acaben la nota dient que “ el PP quiere dejar patente el apoyo ofrecido por el Ministerio fiscal que, tal como apunta el juez instructor en el punto 5 de la sentencia "sí se advierte por esta juzgadora la concurréncia de ciertas dudas de Derecho que ampara la posibilidad legal de apartarse de la regla general del vencimiento, entre ellas las que se refieren a los argumentos del Ministerio Fiscal favorable a la estimación del recurso, por lo que procede no imponer las costas" 

Vaja, vaja, això es una interpretació del punt 5 segons els seus interessos. Seguint el costum que té el PP de les retallades, han copiat una part del punt 5, però s’han deixat el principi per no dir que era el punt sobre la imposició de costes. Eixe punt en la sentència diu textualment: 

“El art. 139 LRJCA en la redaccion dada por la Ley 37/2011 de 10 octubre de medidas de agilización procesal, preceptua que en primera o unica instancia el organo jurisdiccional, al dictar sentencio al resolver por auto los recursos o incidentes que ante el mismo se promovieran, impondra las costas a la parte que haya visto rechazadas todas sus pretensiones, salvo que aprecie y asi lo razone que el caso presentaba serias dudas de hecho o de derecho. En el presente caso se advierte fundamento para apartarse de la regla general porqué si se advierte por este juzgado la concurrencia de serias dudas de Derecho que ampara la posibilidad legal de apartarse de la regla general del vencimiento, entre ellas las que infieren de los argumentos del Ministerio Fiscal favorable a la estimación del recurso, por lo que no procede imponer las costas”. 

 
Està clar, no? Al PP se li rebutgen totes les pretensions i hauria de pagar les costes, però la llei preveu que si el cas presentava dubtes legals, el jutge pot apartar-se de la regla general d’imposar-los les costes. I és el que fa el jutge: com que el Fiscal tenia dubtes i es va mostrar favorable a estimar el recurs - que no implica que tenien la raó ni que anaven a guanyar el recurs, sinó simplement que acceptava el recurs- no vos impose que pagueu les costes. 

I això ho tradueixen en “El PP quiere dejar dejar patente el apoyo ofrecido por el Ministerio fiscal”. El que hem dit: qui no es consola és perquè no vol, perquè el fet que un fiscal accepte tramitar un recurs, no vol dir que done la raó. El fiscal no jutja, ho fa el jutge. I ja sabem a qui ha donat la raó.

-