L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: El diccionari de l’AVL, la tapa del poal del fem i de la corrupció del PP

Un dia, el PP i PSOE feren un pacte pel valencià i Zaplana, el president que no va dir cap vegada ni “bon dia” en valencià, el plasma en l’AVL. Una manera elegant de torcar-se el cul amb l’acord, i als fets ens remetem: el PP ni s’ho creu ni la vol la llengua, més bé la menysprea ple com està de prejudicis lingüístics.

I per a mostra, botons: l’exconsellera Lola Johnson no sap l’autor del Tirant lo Blanch; la consellera Català demana perdó per “passar-se” al valencià, el president de la Generalitat no diu ni mu en valencià. Detalls d’una classe política de semianalfabets irresponsables que han fet de l’autoodi una causa contra el seu propi país.

Ens podem preguntar el perquè tant d’interés en tornar a polemitzar ara sobre la llengua. No es la definició del Diccionari de l’AVL. Això és l’excusa. Si no fóra eixa, en trobarien una altra perquè l’objectiu és que la polèmica servesca de tapa a tot el que plana per damunt del PP: han de tapar els casos de corrupció que l'ofeguen (Rafael Blasco i el cas Cooperació; Juan Cotino, Francisco Camps, Rita Barberà, el cas Gürtel, la visita del Papa a València, les víctimes del metro, la ruïna i tancament de Canal 9...); han d’intentar amagar les desenes de diputats imputats i han de vore si fan girar la vista als valencians cap a altres temes. La llengua ha de ser la tapa del seu poal del fem.

El president Alberto Fabra, el mateix que s’agenolla davant Rajoy, governa el país que el PP ha arruïnat, però calen enemics a qui culpar dels mals: el catalanisme i els agents secrets de Catalunya comprant voluntats, un tripartit que ningú ha vist. I com no, tot amanit i surant com l’oli la concepció que el País Valencià és el seu “cortijo” i poder actuar com a capatassos: Nosaltres hem nomenat els acadèmics i ells han de fer el que diguem.

I ara demanen un informe al Consell Jurídic Valencià (CJV) sobre la idoneïtat de la definició del Diccionari. I que farà el CJV? Doncs, no sabem si decidirà anar en contra de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i si això s’esdevé ¿procedirà també contra la Real Academia Española que al seu “Diccionario” defineix el valencià com a “Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia”?.

¿Procedirà contra l'Institut d'Estudis Catalans, l'Euskaltzaindia, la Real Academia Galega, contra el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia valencià? I, sobretot, ¿procedirà contra el govern valencià, que ha avalat i permès des del 1995 l'equiparació de “valencià” i “català”?.

No oblidem que el Diari Oficial de la GV del 12 d'abril del 2005, publicava un dictamen de l'AVL “sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià” i afirmava en el punt 1 que “la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua”.

I en el punt 6è: “És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per l'ordenament jurídic espanyol”. I tant com avalada per l’ordenament jurídic espanyol! I per 46 sentències judicials a favor i cap en contra.

Com veieu, una situació ridícula des del punt de vista tècnic i jurídic i més quan l’Estatut afirma que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té la competència de “determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística del valencià.

I per augmentar més la sensació de ridícul que fa el PP només cal recordar que les denominacions “català” i “valencià” per referir-se a la llengua han estat confirmades per 46 sentències: una del Tribunal Constitucional (sentència 75/1997), 19 del Tribunal Suprem i 26 del Tribunal Superior de Justícia valencià. I això el Consell Jurídic Consultiu pensem que també ho haurà d'avaluar.

La sentència  474/2006 del TSJ  valencià assenyala que 'l'única raó de la posició de la Generalitat és l'obstinació de la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística" i el Tribunal Constitucional afirmava que la denominació que arreplega l'Estatu "no és una denominació excloent" i la darrera sentència del Suprem del 2012, reitera que "el valencià i el català són la mateixa llengua".
 
 I això, eixes sentències, són les que el govern valencià del PP i el Consell Jurídic Consultiu haurien de saber i aplicar. Sempre i quan es jugue net.

Algú podrà pensar: l’Estatut blinda l’AVL i tancar-la és impossible. Però també era impossible tancar RTVV, com també hem de ser conscients que les coses es poden tancar, anihilar de moltes maneres. El PP matà el valencià en l’escola, l’ha matat ja als mitjans de comunicació, l’ignora, li importa una bleda l’ús, el mata a poc a poc, dia a dia, mentre posen cara de sant i invoquen la pàtria valenciana. I no hi ha més cera que la que crema. I no defalliran mentre nosaltres no impedim el seu genocidi cultural.

-