Conferència al CETV: L’Esperanto: cadascú amb la seua llengua i una llengua per a tots

La seu del Centre Excursionista va acollir la vesprada de divendres una interessant xarrada a càrrec del president de l'Associació Valenciana d'Esperanto, Enric Baltasar, un joveníssim parlant d’aquesta llengua i veí d’Oliva. Amb el títol “L’Esperanto: cadascú amb la seua llengua i una llengua per a tots” i amb una gran amenitat, el conferenciant abordà l’esperit que impregna els esperantistes des dels seus orígens, a finals del segle XIX: estendre l´ús d’aquesta llengua com una eina de comunicació per a tota la humanitat, sempre partint de la llengua pròpia de cada parlant. 

El creador de l’esperanto, el polonés doctor Zamenhof en veure les dificultats d’intercomunicació entre persones veïnes de diverses parles, va idear aquesta llengua planificada prenent elements fonològics, lèxics i gramaticals de llengües naturals com el llatí, les llengües romàniques, les germàniques, el grec i l’hebreu. Adoptà l’alfabet llatí per ser el més estés, amb 28 lletres que correspondrien cadascuna a un so. La gramàtica és molt senzilla: només 16 regles i sense excepcions, a partir d’una estructura de llengua aglutinant, o siga, que forma noves paraules encadenant elements invariables a cada lexema. Tot açò fa que el seu aprenentatge resulte fàcil per a qualsevol.

Si repassem la història podem deduir quines han sigut les llengües de les relacions internacionals: el llatí durant l’imperi romà, l’edat mitjana i el renaixement; el francés a partir de la il·lustració i fins ben entrat el segle XX; i l’anglés en l’actualitat. Però aquest predomini internacional d’una llengua sempre s’ha basat en la dominació econòmica i política d’una cultura hegemònica sobre els altres pobles del món, quan no en la colonització i en l’explotació. 

En el món globalitzat actual, potser una llengua fàcil d’aprendre com l’esperanto té ara la possibilitat de créixer i de servir com a codi universal de comunicació, sense servituds supremacistes. Així, països emergents com la Xina o Brasil ja ho estan posant en pràctica en els seus sistemes educatius. A la nostra terra, on tant s’ha prohibit i perseguit la nostra llengua, fins i tot actualment, potser fóra un bon moment per aprendre l’esperanto, la llengua de l’esperança per a la igualdat de tots els éssers humans. 

Els assistents a la xarrada així ho van entendre i manifestaren el seu interés per saber-ne més. Entre el públic s’hi trobaven els descendents de Vicent Peris Sifres, el valler que gravà en pedra l’any 1933 una estrela, com a símbol dels esperantistes, a la muntanya de les Creus.

-