ARTICLE D'OPINIÓ: En el teu nom.

Pobre, quanta gent juga amb eixe nom. Pobre, quanta gent manipula perquè continue. Pobre, quanta gent sap com es tractada la pobresa, com en les actuacions reduïm involuntàriament el pobre a no ser un igual. Deixen d’estar en el sistema, passen a ser una mena d’esclaus, hi ha fórmules que ajuden a qui no pot menjar en regularitat, sempre respectant que és un igual. I  el tracte és donar menjar a canvi d’una ajuda social d’hores. Per tant eixa persona paga , d’aquella forma , el que ha pres. I no té sensació de ser un desclassat.

 Tinc un gran amic que de l’empresa compartida ha anat a l’atur, però sense subsidi, sense cobrar res. Em parlava del que estaria dispost a fer per mantenir a la família en condicions semblants a les que tenia. No ha anul·lat res als menuts, però l’any que ve aniran a l’escola pública. Ha deixat d’eixir amb els amics en no poder pagar el que ells es fan. Són amics que no solen abusar. Els ho ha dit sense excuses. I sempre em diu el mateix: sóc un ser social que m’han apartat.  Treballaven amb ell cinquanta-dos persones.

És trista la pobresa, és groga , mortal  i col·lectiva. És  com un càncer del poble.

I em dol, i perseguiré aquell que juguen amb ella. Parodiant els versos de Neruda, et dic pobresa que jo et seguesc implacablement com tu eres, i junt a cada pobre trobaràs la meua veu altiva, revolucionada.

I eixa veu la porte en companyia de moltes persones que estan i trobe al meu costat, i no són euros solts, són formules estructurals que faran que l’aturat  no siga un pobre potencial. I distingirem que són bosses de falsa pobresa sistèmica d’aquells que cauen de sobte en un món inhumà. Com els germans de batalla que cauen sense que no ningú els faça cas. 

No em jugue senyora amb uns euros per la pobresa, que tinc amics que ja a l’estranger no votaran, i altres que agraïts a la mala ajuda que el sistema manté els donarà igual el que hagen de votar. I l’esquerra tenim un debat  transcendental:  no recolzar mesures que no ajuden en dignitat. 

A la Ribera es fa: per un plat de menjar uns bons de feina per al municipi, i l'obligació d'estar col·lectivament organitzat. Recuperar eixes fórmules, canviar estes estructures servils és el que ha de fer l’esquerra per treballar per les persones quan no tenen treball. Hem d’estar amb les persones que guanyen el que guanyen però sense que hagen de fer pobres a les altres del costat. Sí, és cert,  hi ha els que guanyen i no fan que altres siguen menys pobres. I amb aquesta gent hem de treballar. Sembla que doblen campanes d’acord a Tavernes  per a fer uns pressupostos que ajuden, en temps rebolicats, en la pobresa a la gent de la meua ciutat. Ho saludarem.

Jaume Talens

-