La Casa de les
Indalècies va començar a ser enrunada ahir. L’habitatge situat al carrer de
Sant Agusti 13 havia estat declarat en ruïna en l’any 2001 i malgrat l’interés
que havia demostrat l’Ajuntament en adquirir la casa, finalment la situació de
l’economia municipal ha fet que es desistira en l’adquisició.
La història recent és bastant coneguda i arranca en la legislatura passada, quan el govern del PP va demanar un préstec de 5’7 milions i destinava un milió per efectuar una compra que mai no va fer efectiva.
El govern municipal actual va assenyalar el seu interés a fer efectiva la compra, va haver-hi contactes amb la propietat i es va fixar un preu de compra de 460.000 euros.
El PP des d’aquest mateix moment es va posicionar en contra de la compra de la Casa de les Indalècies i va críticar amb força l’interés del govern municipal. El posicionament de l'oposició ha estat silenciat avui per algun mitjà en publicar la notícia, com també ha callat que si no es compra és per la greu situació economica de l'Ajuntament, heretada del govern de la passada legislatura. Com també ha amagat i no ha informat res de la jugada de la parroquia de Sant Pere de posar-se al seu nom Calvari i ermita de Sant LLorenç.
Com deiem, l'oposició en un comunicat
http://www.lasprovincias.es/v/20111209/safor/exige-tavernes-descarte-compra-20111209.html
afirmava que “creiem que cal reconsiderar este tema. Hem de prioritzar i, ara com ara, l'adquisició i reforma de la Casa de les Indalécies pot esperar. Davant de nosaltres hi ha un gran nombre de projectes molt més prioritaris”. I seguia en un altre paragraf criticant al govern perquè havia pensat a adquirir-la quan “no ha definit quin ús pretén donar a este immoble. Resulta poc raonable gastar uns diners quan no sé sap exactament per a què va a usar-se”.
El posicionament de l’oposició indicialment no va canviar les previsions del govern municipal de Jordi Joan, que va seguir amb el procés de compra. Quant tot estava a punt per firmar l’adquisició, va sorgir el problema de la inexactitud de les escriptures quant a la superfície, donat que indicaven que era un solar de 90 metres quan està al voltant dels 400.
La història recent és bastant coneguda i arranca en la legislatura passada, quan el govern del PP va demanar un préstec de 5’7 milions i destinava un milió per efectuar una compra que mai no va fer efectiva.
El govern municipal actual va assenyalar el seu interés a fer efectiva la compra, va haver-hi contactes amb la propietat i es va fixar un preu de compra de 460.000 euros.
El PP des d’aquest mateix moment es va posicionar en contra de la compra de la Casa de les Indalècies i va críticar amb força l’interés del govern municipal. El posicionament de l'oposició ha estat silenciat avui per algun mitjà en publicar la notícia, com també ha callat que si no es compra és per la greu situació economica de l'Ajuntament, heretada del govern de la passada legislatura. Com també ha amagat i no ha informat res de la jugada de la parroquia de Sant Pere de posar-se al seu nom Calvari i ermita de Sant LLorenç.
Com deiem, l'oposició en un comunicat
http://www.lasprovincias.es/v/20111209/safor/exige-tavernes-descarte-compra-20111209.html
afirmava que “creiem que cal reconsiderar este tema. Hem de prioritzar i, ara com ara, l'adquisició i reforma de la Casa de les Indalécies pot esperar. Davant de nosaltres hi ha un gran nombre de projectes molt més prioritaris”. I seguia en un altre paragraf criticant al govern perquè havia pensat a adquirir-la quan “no ha definit quin ús pretén donar a este immoble. Resulta poc raonable gastar uns diners quan no sé sap exactament per a què va a usar-se”.
El posicionament de l’oposició indicialment no va canviar les previsions del govern municipal de Jordi Joan, que va seguir amb el procés de compra. Quant tot estava a punt per firmar l’adquisició, va sorgir el problema de la inexactitud de les escriptures quant a la superfície, donat que indicaven que era un solar de 90 metres quan està al voltant dels 400.
Amb el pas del temps, el govern
municipal va trobar també diversos problemes afegits. Un primer que el milió d’euros
per a la compra, previst en el prèstec del PP, realment no existia en la caixa municipal
pel sistema de caixa única. ¿Pot ser per això el seu interés a criticar i posar
traves a la compra, perquè ells no havien reservat els diners i no hi eren a la
caixa municipal? .
Un altra sèrie d’imponderables que feien inviables la compra era la mateixa situació econòmica heretada del govern anterior: un remanent negatiu de tresoreria de 4’5 milions i pagos pendents a proveïdors per valor superior als 3 milions i que el govern municipal va haver de solucionar-se amb un prèstec ICO, 16 milions de deute als bancs i, damunt de tot això, la perspectiva de fer front al pagament en un temps breu d’altres 2’4 milions de l’aparcament municipal.
Davant aquesta situació, s’afegia la dràstica reducció dels ingressos en el pressupost municipal que havien passat dels 23 milions en el 2010 a 15 milions en el 2012, o siga una disminució de vora 8 milions d’euros en ingressos i que feien inviable, en l’actual legislatura, la compra de l’immoble i posterior actuació.
El mateix alcalde Jordi Joan en manifestacions que van arreplegar els mitjans de comunicació indicava que la voluntat inicial de comprar la casa de les Indalècies s’havia de tornar enrere, que era desaconsellable per la situació econòmica de l’Ajuntament. “No podem dur a cap eixa inversió. Hem de ser coherents amb la situació que tenim, amb el Pla d’Ajust i la Llei d’Estabilitat Presupostaria. No és només la compra, és rehabilitarla, remodelar-la i donar-li ús, i per estar en ruïna la despesa seria considerable, sense poder-la asssumir l’Ajuntament”.
Una vegada més el principi tantes voltes dit per l’alcalde de “no gastarem allò que no tenim” s’imposava al desig i als projectes inicials del govern municipal de Jordi Joan.
Cal saber que la casa de les Indalècies és un bé del patrimoni privat, no és public, i com a tal propietat privada i davant haver-se declarat com a ruïna, els amos no tenien més que dos possibles camins: o rehabilitar la vivenda o procedir a l'enderroc, cosa aquesta última que és el que han decidit.
Un altra sèrie d’imponderables que feien inviables la compra era la mateixa situació econòmica heretada del govern anterior: un remanent negatiu de tresoreria de 4’5 milions i pagos pendents a proveïdors per valor superior als 3 milions i que el govern municipal va haver de solucionar-se amb un prèstec ICO, 16 milions de deute als bancs i, damunt de tot això, la perspectiva de fer front al pagament en un temps breu d’altres 2’4 milions de l’aparcament municipal.
Davant aquesta situació, s’afegia la dràstica reducció dels ingressos en el pressupost municipal que havien passat dels 23 milions en el 2010 a 15 milions en el 2012, o siga una disminució de vora 8 milions d’euros en ingressos i que feien inviable, en l’actual legislatura, la compra de l’immoble i posterior actuació.
El mateix alcalde Jordi Joan en manifestacions que van arreplegar els mitjans de comunicació indicava que la voluntat inicial de comprar la casa de les Indalècies s’havia de tornar enrere, que era desaconsellable per la situació econòmica de l’Ajuntament. “No podem dur a cap eixa inversió. Hem de ser coherents amb la situació que tenim, amb el Pla d’Ajust i la Llei d’Estabilitat Presupostaria. No és només la compra, és rehabilitarla, remodelar-la i donar-li ús, i per estar en ruïna la despesa seria considerable, sense poder-la asssumir l’Ajuntament”.
Una vegada més el principi tantes voltes dit per l’alcalde de “no gastarem allò que no tenim” s’imposava al desig i als projectes inicials del govern municipal de Jordi Joan.
Cal saber que la casa de les Indalècies és un bé del patrimoni privat, no és public, i com a tal propietat privada i davant haver-se declarat com a ruïna, els amos no tenien més que dos possibles camins: o rehabilitar la vivenda o procedir a l'enderroc, cosa aquesta última que és el que han decidit.
-
Sra. Cotorreta, permetrà vosté que aquesta vegada discrepe sobre la mesura presa pel govern valler i que ara intentaré argumentar:
ResponEliminaFa anys, al voltant de la segona legislatura democràtica, a Simat, aleshores manava el PSOE i jo era molt jove, compraren una casa magnífica i arquitectònicament significativa (amb trets modernistes), la casa va romandre durant diverses legislatures sense fer res de res, havent una economia més que sanejada al municipi i encetant altres obres algunes qüestionables. Finalment la casa fou enderrocada i va quedar un solar adjunt a l'antiga Casa de la Cultura, i que ara ha estat utilitzat en la seua ampliació.
Ara veig un cas similar al poble del costat, al meu gust una decisió no encertada, per part d'un govern pel qual no amague les meues simpaties.
Així doncs la reflexió és clara: la salvaguarda del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural és prioritària a altres praxis polítiques i crec que ens manca a totes una mica d'ètica i coherència política.
Salutacions ben cordials!
Vicent Company i Sancho
Benvolgut Vicent:
ResponEliminaEt podràs imaginar que no ha estat una decisió presa a la babalà. Això ens consta a la gent de la Cotorra, que no ha estat gens fàcil la decisió presa, però la realitat s'ha imposat. I després de molt de debat i vore pros i contres.
Entre compra (el més barat, potser) i posterior manteniment i consolidació d'urgencia perquè no se'n vinga a terra, posterior projecte i obra i posada en ús suposava una inversió de més, molt més de 2 milions d'euros que l'Ajuntament no té ni té possibilitat de disposar per estar immers en un Pla d'Ajunt.
I amb l'espasa de Damocles damunt de 2'4 milions per pagar un aparcament soterrani i uns altres possibles 3 milions per una piscina, més els 16 milions que arrosseguem de deute bancari. Si això li sumes la voluntat d'abaixar un IBI on es pot deixar de recaptar 1 milio d'euros, comprendràs que tot no pot ser.
Tu ens parles d'un temps en el teu poble, Simat, però potser allí la casa no estava declarada en ruïna des de fa 12 anys i caent-se a trossos amb perill per al veïnat i cases del costat i amb un greu problema de salubritat, segons els veïns. O siga, que ací no podia estar "diverses legislatures sense fer res de res".
De vegades als Ajuntaments els passa com a les nostres families: unes vegades ens ve millor gastar-nos un bons diners en el restaurant i altres no podem ni prendre café al bar. Tavernes està en el segon cas.
Una abraçada
Vicent Company,tu lo has dicho bin ,en Simat ,esa casa que por cierto, por dentro era muy bonita ,la compro el ayuntamiento ,seguro que podia comprarla en aquel momento,lo que se ha hecho despues ,me parece muy bien porque la han unido a lo que habia y es como si hubieran comprado un patio anexo para hacer mas grande lo que habia y que ademas tiene una utilidad ,pero la casa de Tavernes ademas de comprarla habia que sacarla de sus propias ruinas y pensar que utilidad era la que habia que darle.¿TU SABES EL DICHOSO APARCAMIENTO EN EL PASEO LO QUE LE ESTARA COSTANDO AL AYUNTAMIENTO?¿sabes que tenemos una piscina municipal que nadie puede disfrutar?creo que hay que dejar las obras faraonicas para el PP y de momento, trabajar para salir adelante que es mucho.
ResponEliminaSincerament, he estat a favor de moltes polítiques d’aquest govern local, però crec que no és convenient deixar de banda la nostra història i la nostra identitat com a poble. La història de Tavernes no ha de ser tapada per l’afany polític de pujar i pujar dins de l’administració de tal o qual partit o amb vistes electorals, sinó que és un patrimoni, un patrimoni irrecuperable que hem de saber conservar. Aquest govern s’ha preocupat de la rehabilitació del Molí del Pla, una cosa que era un clam al cel i que donava llàstima al passar per davant. Aquestes són al meu parer polítiques en certa mesura correctes (encara que tot pot ser objecte de crítica) per a mantindre els nostres bens culturals i que formen part de nosaltres mateixos. No obstant, estic en desacord en la decisió del govern local, entenc que no és el moment econòmic, però s’haurien de mirar polítiques de protecció d’aquestes infraestructures que formen part del poble, i que sense més ni menys es deixen enderrocar. Algú s’ha preocupat d’estudiar un projecte de rehabilitació de lloc en qüestió? S’ha fet algun estudi de viabilitat econòmica? S’han pensat en les noves generacions que no coneixeran aquesta infraestructura? Crec que són preguntes per a mi insatisfetes, i que Tavernes, ja amb grans malifetes politiques durant un bon grapat d’anys, ha deixat perdre en part la seua historia com a poble. Que hi ha de l’arxiu de Tavernes? Fins fa ben poc, pareixia desaparegut del mapa, ara apareix a la pàgina web del Ajuntament, com es pot accedir-hi, no obstant es molt delicat el tracte que li se fa, com si la història que molts desconeixen del nostre poble no fora pública i haguera de ser amagada a les noves generacions. Crec que s’haurien de fomentar visites per conèixer i aprendre més al voltant de tots aquest temes. Finalment crec que amb aquest petits enderrocaments, que alguns els pareixerà habitual i sense cap tipus de transcendència, casa a casa, carrer a carrer, es fa poble, en aquest cas es desfa, Tavernes.
ResponEliminaEl que es lamentable és que per culpa de les polítiques d'altres, el govern municipal amb tot l'interés del món haja hagut de deixar finalment de banda la compra.
ResponEliminaEl milio que van destinar, no era en caixa com bé ha dit la Cotorra i la situacio econòmica és la que és i tots la coneixem.
Jo lamente el fet, però vist el que hi ha, crec no hi havia altra solució.
Tavernes paga i pagarà molts anys els despropòsits urbanístics del PP. Des de l'alta tensió, passant per la piscina o el carril bici, i acabant amb el parking i les vivendes del vergeret en zona inundable
ResponEliminaEl milió del PP no se per a qui el reservaven, perquè el preu oferit a les duenyes va ser molt menor, quasi la tercera part. Quan es diu que el govern actual va oferir 460.000€ cal dir-ho tot, va ser fa dos anys en entrar a l'Ajuntament quant es proposa. Una vegada s'aplega a l'acord s'insta als propietaris que solucionen les irregularitats a les escriptures, cosa que fan per la broma de 8.000€. Una vegada tot en ordre i feta la despesa el govern diu donde dije digo digo Diego i tan panxos. Ara s'han de gastar 38.000€ en l'enderrocament per no pagar els 2000 de multa. El poble i l'Ajuntament no se si han fet be o no, perdent patrimoni o estalviant diners pero el que es clar es que els propietaris han perdut el temps i molts diners per la mala gestió del tema pels politics. 46.000€ de res per no dir les coses clares des de primera hora.
ResponEliminaAneu amb cura fent negocis amb els politics. I diuen dels banquers!!
Senyor alcalde, com sabem que és vostè un matemàtic brillant, volem que ens faça la quadratura del cercle: Que ens cobre menys impostos (IBI), que pague el deute d'anteriors legislatures, que pose funcionament infraestructures econòmicament ruïnoses (parking, piscina), que ens done més serveis i millor neteja. I tot això, per a que no sea tan fàcil, amb una oposició que per a poder posar-li el dit dins l'ull, encara que als qui encega és a tots els veïns, és capaç de presentar una moció amb una trànsfuga.
ResponEliminaMolt subtil la ironia.
ResponEliminaI molt real.
ResponEliminaAnònim de les 23:42
Pensem que els propietaris, tant si venen o no venen la casa, de tota manera havien de posar al dia i correctament les escriptures.
No és una broma, sinó una obligació legal de tindre al dia i correctes tots els documents i mes encara si volien vendres. El que sembla estrany es que no s'hagueren donat compte que les tenien malament. Pensem que amb això no té res a vore l'Ajuntament.
Tenim entés que la llei obliga a les cases declarades en ruïna (i està ho esta des del 2001) o a enderrocar la casa o a reparar-la i deixar-la en condicions.
No té res a vore en que si es compra o no al final, perquè bé el venedor o bé el comprador estava obligat a enderrocar o a reparar la casa.
Res del que dius té a vore amb el procés de compra.
Per tant no veiem on està la pèrdua de diners i temps i amb la cura amb els negocis amb els politics quan la propitat pensem que sabia el que havia de fer des del 2001.
L'Ajuntament insta als propietaris a reescriturar la casa per interès en comprar-la. Si esta mal escriturada o no, es problema del propietari i no de l'Ajuntament. Si l'Ajuntament havera dit clarament el que va dir poc despres (que ara ja no la compre) els duenyos no s'haveren vist en cap obligació. Una cosa no lleva l'altra, el que no sabem es si l'Ajuntament funciona així de dubitatiu sempre o n'hi ha part de mala fe. Vullc pensar en ineptes mes que en malasombres.
ResponEliminaLa diferencia es que si no es clava l'Ajuntament la casa en dos anys es pot vendre sense reescriturar ni tombar, mira si te a vore o no el procés de compra.
Si l’espai que rodeja la casa de les Indalècies porta mesos amb tanques municipals davant el perill de mort per als vianants en cas de despreniments de peces de la cara exterior, ¿alguna autoritat municipal competent pot explicar-me perquè no s’ha fet el mateix amb un edifici d’allò més modern –i guay del Paraguay- del carrer La mar (a mà dreta, en direcció a la platja), de la façana del qual han caigut tres o quatre blocs terrorífics, d’enorme pes? ¿Quan es despenjarà el pròxim i s’endurà qualsevol per davant? Aleshores caldrà buscar i trobar un culpable. S’ha d’exigir al responsable del desficaci –si encara té obligacions contractuals o principis morals- o a la comunitat de propietaris que ho arranquen tot i ho canvien per uns materials segurs, home. I és que jo, cada vegada que veig passar un vianant per baix, rese per ell, doncs soc de missa diària. Déu meu, quina espant!!!!! Vaja, a l’empresa que ha obrat esta deficient edificació no li se li deuria encomanar ni la caseta del gos.
ResponEliminaEs una opinió com qualsevol altra.
ResponEliminaNo creguem que ningú compre una casa de 400 metres i que en té escriturats 90.