Pobres dones! Gràcies al PP tornem al 1985, les dones tornen a ser una altra vegada ciutadanes de segona i sense manar del propi cos.

El Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de “llei orgànica de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada” que reforma l'actual “llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs”.

Amb la nova normativa, el PP ens torna als supòsits semblants de la llei de 1985 i nomes deixa l’avort en cas de risc greu per a la salut de la mare i de l'embaràs per violació

.

Desapareix  la malformació del fetus que se supedita als efectes que tinga en la mare i posa en pràctica “l'objecció de consciència” del metges, amb la qual cosa es podran negar a practicar un avortament per raons ideològiques o morals.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha dit en roda de premsa que era un “compromís electoral”. Home, senyor Gallardon, amb tants i tants compromisos electorals que no estan complint ni compliran (si és que n’han complit algun) no s’hauria notat molt si aquest tampoc l’hagueren complit!!!  Concloent: El govern de Rajoy aprova la que serà la llei dels drets de les dones més restrictiva de tota la democràcia i  el poder avortar deixa de ser un dret de la dona.  

Els canvis en la nova normativa

Terminis: Es podia avortar voluntàriament sense al·legar cap raó fins a les catorze setmanes d'embaràs, com en la majoria de països europeus. Ara no.

Menors de setze i disset anys: Les menors de setze anys i disset podien avortar sense permís dels pares. Ara, i si es compleixen els dos supòsits de la llei, cal que vagen acompanyades d’un dels pares o tutors legals, que podran decidir per elles.
Supòsits: La nova normativa contempla la violació, risc per a la salut física o psíquica de la mare (fins a 22 setmanes) i elimina les malformacions o malalties fetals.
Malformacions o patologia del fetus:  

Les malformacions o malalties fetals eren un supòsit per avortar legalment i un embaràs de més de 22 setmanes només es podia interrompre en cas d’anomalies fetals incompatibles amb la vida i dictaminat per un metge diferent al de la intervenció. També s'autoritzava l'avortament si el fetus patia una malaltia extremadament greu i incurable.

Aquests supòsits desapareixen i s'eliminen i només podran ser tinguts en compte si un dictamen mèdic constata que la dona patirà un dany “no irreversible però sí important i durador”. Caldrà un informe de dos metges especialistes que no poden ser ni del centre de l’avortament i si la malaltia és incompatibles amb la vida el requisit serà doble: un informe mèdic ha de confirmar el risc per a la mare i un segon informe ha de provar la patologia del fetus segons el Comitè de Bioètica d'Espanya.

Tornem als anys en que per avortar calia anar fora d’Espanya. El problema és que els diners per anar-hi i pagar l’avortament a l’estranger no els tenen tots, amb la qual cosa ens temem que s’obri la porta a avortaments en “ves a saber quines condicions”.

-