Rabia continguda davant el fet de comprovar com el govern valencià del PP va amagar, desinformar i, fins i tot, es van manipular les declaracions en una investigació oficial de Les Corts Valencianes. La projecció i les posteriors contestacions, fetes pels membres de l'associacio de víctimes del metro als assistents, foren totalment aclaridores del negre paper jugat pel PP valencià i de RTVV i on, malgrat el recolzament que els partits havien donat a la moció del plenari sobre aquest tema, a l'acte d'ahir la representació municipal quedava reduïda a l'alcalde, Jordi Joan, i als regidors de Compromís-Bloc.
I potser qui més calia que anara, els regidors i responsables del PP, no hi foren. No sabem si va ser perquè no volien sentir de primera mà els fets, perquè no volen saber què havia passat en eixa setmana prèvia a la visita del Papa, o potser perquè no volen enfrontar i comparar la ¿"veritat"? escampada pel seu partit a la societat valenciana amb la veritat contada pels protagonistes que la van viure. I més quan t'ho narren amb ulls humits pel record, des de la vivència personal dels que ho van patir, dels que hi eren en el metro.
Realment, llevat d'alguns detalls personals, no vam saber molt de nou que no hàgem vist en programes com "Salvados" de Jordi Ebole, o tot el que corre per la xarxa en forma de videos, o els que hi ha de la mateixa autora del documental que ahir vam vore projectar, "Barret Film". Però no és igual sentir-ho i voreu assegut al silló o sofà de ta casa, que directament dels protagonistes.
Com a valencians, hem de dir clarament que ens van pendre el pèl, ens van enganyar, ens van amagar els fets: tota la informació oficial va ser un muntatge i un marcar els temps perquè no afectara les eleccions següents.
Ara, al cap de 7 anys, comencem a conéixer alguna cosa, malgrat l'hermetisme existent. Com deien els protagonistes en la taula rodona, potser calga esperar a un canvi de govern en la Generalitat per saber que va passar, perquè el tren va descarrilar, que al cap i a la fi és el que demanen. Després de 7 anys de l'accident més greu de metro a l'Estat - "no s'ha fet cap judici. Això de que hi ha hagut un judici és fals" deien ahir els components de la taula rodona- i hi ha 0 responsables davant 43 morts i 47 ferits.
Podeu vore més informació a :
I perque no es pregunteu perque tampoc anaren els del pspv? En el cas de Canet tal volta estiga tornant el despreci continu que li feu , pero, i els altres dos? Es curios que recalqueu que sols anaren els vostres , ataqueu amb aixo , que s, ho mereix, al pp i no digau res dels socialistes : A vore si al final si que hi ha eixa crisi que en altres blogs s, insinua .
ResponEliminaNo li busques cinc peus al gat que només en té quatre. I d'eixa crisi que en altres blogs s'insinua res de res. Això és el que busquen.
ResponEliminaHo diguem ben clar ¿no?:
malgrat el recolzament que els partits havien donat a la moció del plenari sobre aquest tema, a l'acte d'ahir la representació municipal quedava reduïda a l'alcalde, Jordi Joan, i als regidors de Compromís-Bloc.
El PP ni va recolzar la moció ni va assistir. I és qui més falta li feia perquè s'assabenten de com els enganya el propi partit.
Despres de vore la resposta del poble de Tavernes a la projeccio del documental i taula rodona, comence a tenir clar perquè guanya el pp i el que es més greu, perquè seguirà guanyant. Sols faltava el primer comentari.
ResponEliminaCrec que el psoe no té clar qui és l'adversari. No era dia de polìtica, era dia de dignitat.
Vergonya, cavallers, vergonya.
El Politburó vallero una vegada descartada la solució Karina ara comença a tirar dardets entorn a Carme Canet. Jo crec que ahí piquen en pedra. No crec que Carme entre en eixe joc. Sap massa bé que hi ha al darrer del Politburó:fum i molt d'odi. Una combinació poc consistent.
ResponEliminaSenyors per favor estem parlant de la major desgràcia que li pot passar a algú , perdre un fill, una mare, un pare, un germà i que a més l'administració et menteisca i es burle. Vergonya em va donar no haver fet més durant aquestos 7 anys per haver recolzat la seua lluita, que haguera pogut ser la de qualsevol de nosaltres, com per a ara escoltar tantes mesquintats.
ResponEliminaTéns raó.
ResponElimina