No solament és l’ermita de Sant Llorenç, a més Jose Vicente Calza, rector de
Sant Pere, ha immatriculat a nom de la Santa Mare Església el Calvari i
l’ermita del Crist de la Sang, sense informar, dir res a ningú i segons vam
informar ahir i ho confirma avui la premsa, l’Ajuntament en va tindre
coneixement quan va ser informat pel Registre de la Propietat, com a propietari
veí.
El rector de Sant Pere afirma
avui en el diari Levante-EMV que “si és
propietat de l’Església és normal que s’inscriguen al seu nom”. I nosaltres
ens preguntem: ¿I en base a què són propietat de l’Església”? Deixant a banda
la problemàtica de la propietat, no podem ni devem oblidar que són propietats que
han estat construïdes, pagades, sufragades, mantingudes amb diners del poble de
Tavernes des de sempre, des de temps immemorials.
De les paraules de José
Vicente Calza arribem a deduir que si són de l’Església és perquè, com a
institució, les haurà pagades i això pensem que no és cert: ho ha pagat sempre
el poble, d’una manera o altra, amb almoines o recaptacions. I si ho ha pagat
el poble, la lògica ens diu que és propietat del poble, de Tavernes, i qui
representa a TOT el poble és l’Ajuntament, i per tant la propietat és
municipal, no d’una institució com l’Església per molt milions de seguidors que
tinga.
Es dóna la circumstància que no
és la primera vegada que l’Església intenta “apropiar-se” del Calvari i a
principi de l’etapa democràtica dels Ajuntament ja ho va intentar, i no ho va
aconseguir. Ara, amb la modificació de la llei feta pel govern d’Aznar, del PP,
torna a la càrrega.
Segons l’Ajuntament la propietat
està ben clara: és un bé municipal. Afirma el govern municipal que els
documents en el seu poder així ho avalen. Però ens temem que això no serà prou
i al final l’afer acabarà amb els jutjats i serà la Justícia qui dicte
sentència. De fet l’alcalde, Jordi Joan, ja ha firmat una resolució autoritzant
als advocats municipals a pleitejar en defensa de la titularitat municipal del
Calvari i de l’ermita de Sant Llorenç, perquè l’Ajuntament considera que
l’ermita del Crist de la Sang que corona el mateix Calvari sí que és propietat
de l’Església.
Una pregunta ens ve al cap: si
finalment la Justícia falla a favor de l’Església ¿qui es farà càrrec del
manteniment i conservació del Calvari i de Sant Llorenç? . La pregunta pensem
duu implicita la resposta i més encara després de les paraules del mossèn: si el normal com a propietat de l’Església és
que s’inscriguen al seu nom, també és ben normal que com a propietària s’encarregue
del seu manteniment i conservació ¿o
no?. Per tant, si això finalment s’esdevé cap prerrogativa quan al manteniment
i conservació, impostos municipals, etc. ¿o no?
-
Si pagaren els impostos que paga consevol contribullent del poble no voldrien tans inmobbles.
ResponEliminaPareix que obliden la frase "Mi reino no es de este mundo". Al final "si que sera".
ResponEliminacon la iglesia hemos topado, no tenim prou lladres soles falten estos
ResponElimina