Ahir dimarts va tindre lloc la tercera conferència del cicle “Del mite de la transició
al mite de la transició pendent” que donava el
professor de Dret Constitucional i Ciència
Política de la Universitat de València, Carlos Flores Juberia.
Començava amb una cita de Leopoldo Calvo
Sotelo, on presentava la transició com un èxit rotund i brillant, i una solució
que es dona a molts països europeus i d’altres continents que accediren a la
democràcia. Una transició que semblava
metòdica, sostinguda i multifacètica, i que havia estat la solució a dos segles
d’història per ser milagrosament pacífica, profondament transformadora,
altament consensuada i exquisidament democràtica. Amb les seues contres, una per a la dreta: volien trencar Espanya; i l’altra a l’esquerra:
la transició no ha canviat res, ni la
monarquia, ni el capitalisme, ni la influència de l’església.Estaven i esta
presents encara.
Continuava el professor
Flores, nomenant que s’ha erosionat als darrers anys. Causes? Esmentava el
model bipartidista, l’impossibilitat de consensos, el creixement dels partits
marginals, algunes institucions com la monarquia, el parlament, la justícia, el
govern i les comunitats autònomes.
Tot qüestionat per una
esquerra que no ha acceptat la política de reconciliació nacional, la
integració europea, aprofitar-se de la crisi econòmica, i clar el pas del
temps. Molts joves no coneixen l’esforç de certes generacions.
A Espanya, segons el
professor Flores, no li cal cap segona transició, com ha anunciat Aznar o
Felipe González, entre d’altres. No en el sentit que la dreta ho entén: la restricció dels drets laborals i la
recentralització o canviar l’estat de les autonomies. Per part de l’esquerra ho entenen com eixamplar la participació
ciutadana, incrementar les despeses publiques en la partida social, o eliminar algunes
institucions del franquisme com la Monarquia i el Tribunal Constitucional.
Què proposa el polèmic
doctor Flores? Que canviem els mecanismes de participació, el Senat
encaixant-lo millor i el sistema autonòmic.
I quines qüestions no: la forma d’Estat, tot i voler que mane ja el
Princep perquè el rei no pot donar més, la forma de govern
parlamentari, el sistema electoral que no tocaria res perquè continuaren manant
sols dos partits, i l’economia social de mercat i que cada un dels dos partits,
que ell diu, manaren orientant com
vulguera el perfil de més capitalista o social.
Acabava amb una frase de
Lamo d’Espinosa, que haguera proposat ell com a President d’una possible, per
ell no volguda República “ ...El que necessitem és un segon consens, un nou
enteniment entre els dos únics partits responsables del projecte secular
d’Espanya”.
El torn obertes de
preguntes, totes discrepant amb el conferenciant, centrades en qui té la soberania
i el paper de la realitat constitucional, que dóna poca flexibilitat a la
ciutadania. Alguns exemples que ofengueren al públic i dels quals el professor
Flores molt correctament demanà perdó. En fi, una certa provocació molt
estructurada en una conferència que serà recordada per jacobina i immovilista
pels assistents.
A tot estirar el
professor Carlos Flores Juberia és el consul de Macedònia, un país que acaba de separar-se de la Gran
Sèrbia. Per a no perdre’s una
conferència com aquesta i tindre les orelles ben obertes com diria San Anastasi
amb la seua controvèrsia amb els arrians per allà l’any 350 “escoltar per a
saber-nos defendre”. El títol de la conferència ja ho suggeria . ¿Veritat Eladi
??
-
Sembla mentida que este senyor diguera comentaris tan deplorables, antidemocràtics, sectaris, en fi, calen molts adjectius. Per a mi, una conferència per a oblidar. Mai haguera pensat que Eladi fora capaç de portar un senyor de la dreta radical, això, dreta radical.
ResponElimina