Balanç de dos anys de govern de Rajoy i del PP a l’Estat espanyol (I) (II) (III) (IV) (V) i (VI i final)

Fa dos anys que Rajoy, del PP, assumia el govern de la nació. És hora de fer un balanç del que van dir i del que han fet.

Capítol VI 

Fa dos anys, afirmaven: Salvarem a les persones, rescatarem el dret a l'habitatge

Dos anys després la realitat és:

- Que centenars de milers de persones han estat expulsades de les seues llars. 

- S'ha fet cas omís a la ILP de la PAH sobre la llei hipotecària, dació en pagament i lloguer social

- Es viola continuament el dret a un habitatge digne.

- S'incompleixen les obligacions socials de l'Estat i s'estan assumint per entitats que reben  ajudes de la ciutadania.

 Capítol V

Fa dos anys, afirmaven: "No hi haurà rescat financer. El Banc Dolent no li costarà un duro al contribuent"
 
Dos anys després la realitat és:

  - Que seguint les imposicions de la Troica, el rescat financer i les ajudes a la banca s'han endut la major part dels fons públics, i l’abandonament a la seua sort dels sectors menys afavorits de la població. 

- El deute públic ha  arribat fins el cent per cent  del Producte Interior Brut i l'Estat considera per irrecuperable una astronòmica xifra de milions d'euros, usada per rescatar de la fallida a desenes de caixes d'estalvis i atorgar avals a bancs, quantitats que es detreuen de serveis públics essencials, disfressats de retallades.
- En el  cas valencià, els bancs de  la nostra terra han estat venuts i ara pertanyen a bancs d'altres comunitats.

 Capítol IV

Fa dos anys, afirmaven: "La nostra reforma laboral reduirà l'atur "

  Dos anys després la realitat és:
-Que l'atur ha augmentat en dos milions de persones i al País Valencià se situa entre els més alts de l'Estat amb 701.000 persones aturades. 

-Una situació que afecta negativament al conjunt de les treballadores i treballadors però que s'acarnissa amb les dones, la gent jove, les persones immigrants. 

-Centenars de milers de joves han de marxar fora a la recerca de treballs precaris, no se'n van els fan fora. 

-Milers de persones immigrants han de tornar als seus països d'origen en perdre la feina i les seues cases. No se'n van, els fan fora. 

- L'atur i la bretxa salarial deixa les dones en unes condicions laborals clarament discriminatòries. 

-Les persones que encara tenen feina, veuen reduït cada vegada més el seu salari i els seus drets laborals.

 
                                                               Capítol III 

Fa dos anys, afirmaven: "Les pensions són sagrades per a nosaltres"

Dos anys després la realitat és:
 
- Que l'edat de jubilació s'està endarrerint fins als 67 anys. 
- S'augmenta el període de còmput per al càlcul de les pensions i es pretén reduir la seua quantia. 
- Milions de pensionistes, que estan sent en molts casos el sosteniment de les seues famílies, han vist reduïda la seua capacitat adquisitiva. 
- Milions de persones no podran accedir a una pensió pública digna.


                                                                Capítol II

                                                             

 Fa dos anys, afirmaven: "Mai ficarem la tisora en sanitat "

Dos anys després la realitat és:
 

- Que s'han tancat plantes hospitalàries públiques

- S'han privatitzat les ressonàncies magnètiques i volen privatitzar els laboratoris públics

- S'han privatitzat i volen privatitzar encara més Hospitals Públics i Centres de Salut

- Milers de treballadors de la Sanitat han estat acomiadats. 

- En tot l'Estat espanyol més de 800.000 persones han estat expulsades del Sistema Sanitari Públic

- Volen mercantilitzar Atenció Primària i convertir pacients en clients. 

- Es fa repagamet de les medicines, les ambulàncies, les pròtesis... també els pensionistes repaguen.

- Milers de persones, afectades per la precarietat, ja no poden accedir als seus tractaments. La salut no és cost és inversió. 

- Ací, al País Valencià, estem a la cua en despesa sanitària per habitant: la sanitat pública està obligada a garantir la vida i la salut de totes les persones per ser un dret universal.

  Capítol    I

                                                         

Fa dos anys, afirmaven: "No tocarem l'educació"

Dos anys després la realitat és: 

 
-Que s'ha reduït la inversió educativa i es transvasen fons públics a l'ensenyament privat concertat
- Han pujat les taxes
- Han tancat centres i unitats escolars
- Han eliminat beques de menjador, de llibres de text i de transport
- Milers d'alumnes no poden estudiar en valencià ni en centres públics propers a les seues cases
- Desenes de milers de professors han estat acomiadats
- Han incrementat la ràtio a les aules
- Han eliminat suports, recursos i l'atenció a la diversitat en totes les etapes educatives, des d'educació infantil fins a la Universitat.
- Imposen una contrareforma, la LOMQE, una llei ideològica: profundament segregadora, mercantilista, recentralitzadora, antivalenciana i antidemocràtica en la seua elaboració i aplicació.
 

(Continuarà)

-