L’escriptor de Tavernes, Sico Fons, presentava ahir la novel·la “Garbí de Malfiar, de rodamón a joglar” a la Casa de la Cultura

 

L’escriptor de Tavernes, Sico Fons, presentava ahir la novel·la “Garbí de Malfiar, de rodamón a joglar” en un ambient “familiar”, on es va parlar llarg de literatura.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va obrir l’acte parlant un poc de l’obra de Sico Fons i la importància per a la nostra ciutat de comptar amb un autor tan prolífic i presentant al novelista i articulista del diari Levante-EMV, Alfons Cervera, que se n’ocuparia de la presentació del llibre. 

Alfons Cervera va parlar del llibre. I de literatura, després de remarcar la importància d’un fet: un autor valldignenc, Sico Fons, una editorial valldignenca, La Xara Edicions dirigida pel simater Eladi Mainar, i un lligam entre tots dos traduït en el fet que l’autor hi haja publicat la majoria de les obres, una complicitat que considerava sempre es bona i convenient.

Alfons Cervera es va endinsar, va anar desgranant el llibre de Sico des de diversos punts i sentirem parlar de literatura,  dels conceptes formals, dels gèneres literaris per centrar-se en la idea, repetida després en el col·loqui, de l’existència o no de la literatura juvenil com a gènere a banda. 

Cervera es va mostrar crític en acotacions com les que veiem en molts llibres anomenats infantils i juvenils “A partir de X anys” o “Per a X anys” va indicar que la literatura és per a llegir-se en qualsevol edat i situació, i condiderava que el concepte de “literatura juvenil” potser equivocat quan des del punt de vista formal tenen tota la complexitat, la trama, les situacions, els estudis dels conflictes humans talment com qualsevol novel·la “de les d’adults”. Caldria per tant preguntar-se si la novel·la és juvenil perquè l’autor dóna el protagonisme principal a joves de 16-17 anys, però si diu que tenen 25 ó 26 ja és una novel·la d’adults encara que el text no canvie una coma. I qüestionava si “Moby Dick” o “La isla del tesoro” són novel·les juvenils. 

Aquest tema es va reprendre després en el col·loqui, amb diversos punts de vista, i on es va recordar la tradició que hi ha a la Valldigna d'escriptors que s'han dedicat a aquest gènere anomenat "juvenil" - Vicent Pascual, Víctor Péris, Isabel Canet...) i on sembla ser que no és tal per la complexitat formal.

Alfons Cervera va remarcar també la descripció dels llocs, el paisatge on insereix l’autor els personatges, en aquest cas la Valldigna, cosa que considerava donava un valor afegit a la novel·la. 

L’autor Sico Fons va intervindre per indicar que en l’obra havia volgut homenatjar al Tirant lo Blanc d’En Joanot Martorell, a la ciutat de València i el seu regne amb tots els seus pobles i terres; al poble gitano, que ja per aquells temps recorreria les nostres terres; als moriscos valencians, acabats d’expulsar en l’època on situa els fets de la novel·la i que va considerar com una de les coses més nefastes que han passat al País València, als roders o bandolers, malfactors massa vegades per les injustícies els senyors; a la Valldigna, el monestir, a la gent que hi vivim sense oblidar als repobladors catalans i mallorquins; i com no a als poetes i escriptors com Ausiàs March o Jordi de Sant Jordi.

-