XXV aniversari de Bolomor: Conferència de Juan Luis Arsuaga

Juan Luis Arseaga en un moment de la conferencia

 “Bolomor aún nos deparará muchas sorpresas y grandes descubrientos sobre nuestros ancestros neandertales y los primeros humanos de la Valldigna y las tierras valencianas” eren les paraules amb les quals Juan Luis Arseaga, catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, codirector de les excavacions d’Atapuerca i premi Príncep d’Asturies, concloïa la seua xerrada entre els forts aplaudiments dels assistents que omplien la Casa de la Cultura. 

Entre els assistents, Agustí Pascual i Sebastià Mahiques, alcaldes de Benifairó i Simat, i regidors del govern de Tavernes. Com a nota destacada, les cadires buides reservades als regidor de l’oposició, absent en aquest acte i en totes les conferencies impartides al llarg de la jornada. 

Alcaldes de la Valldigna i regidors de Tavernes i una sala plena

Acabàvem d’assistir a una de les xerrades més lúcides, clares i entenedores sobre l’evolució de l’home i en especial sobre l’home de Neandertal, el primer poblador de la Valldigna i de les terres valencianes. I tot això de la mà del màxim especialista en la matèria, Juan Luis Arsuaga, que -i disculpeu-nos la comparació- si estiguérem parlant de futbol, parlaríem de Messi o de Ronaldo.

Arsuaga va iniciar la xerrada parlant de les set restes humanes exhumades a Bolomor, centrant-se sobre tot en el queixal d’un xiquet (primera troballa cronològica) i el parietal, uns ossos que ha estudiat i dels quals ens deia detalls i afirmava que el parietal formaria part amb tota seguretat d’un crani complet. ¿On són la resta d’ossos d’eixe crani? Segurament serien destruït en els treballs de canteria fets al jaciment a principis del segle XX i que destruïren quasi un 70% de la part excavable. 

A partir de la referència de Bolomor, Arsuaga va explicar com l’home de Neandertal, que nasqué a l’Àfrica, es va escampar per Europa i Àsia occidental, arribant a la cova del nostre terme, on va trobar refugi i aixopluc en un llarg període entre 300.000 i 100.000 abans de la nostra era. 

El codirector d’Atapuerca, que en tot moment va estar dempeus i es recolzar en la projecció d’imatges a la pantalla, va explicar característiques biològiques i morfòlogiques de l’home de Neandertal, les quals determinarien una major corpulència i força que el de Cromanyó per a passar després a un tema que encara ocupa molts debats entre els científics: ¿Com i perquè es va extingir l’Home de Neandertal? 

L'alcalde intercanvia impressions de les jornades amb la directora del Museu de Prehistoria i Juan Luis Arseaga

Arsuaga comentava que les duríssimes condicions per a la vida durant la darrer glaciació serien determinants en la desaparició d’espècies com el macaco, l’elefant, el gam i l’hipopòtam, dels quals hi ha presència a Bolomor, i això afectaria també als humans. Tanmateix, deia, hi ha una altra teoria i sobre la qual es va mostrar a favor, que indicaria que l’home de Cromanyó, que igualment havia nascut a Àfrica, havia arribat a Europa i seria un dur competidor en els aliments, i ací és on va portar les de perdre el Neandertal. Així, quan dins del procés d’ocupació d’Europa l’home modern arriba a la Valldigna, el neandertal feia temps que s’havia extingit.

Un altre tema suscitat va ser si hi hagué relació entre espècies, i explicava que els estudis d’ADN vàlid obtingut de les restes dentals de neandertal confirma que els humans actuals posseïm un poc d’ADN neandertal “una gota circulando en nuestra sangre” amb la qual cosa opinava que alguna mena de nexe ha d’haver-hi entre ambdues. I ací va projectar algunes restes òssies humanes que podrien tindre característiques de ambdues espècies.

La conferència acabava amb unes pinzellades sobre aspectes de la vida de l’Home de Neandertal, cas dels possibles enterraments i sobre tot dels xiquets, i els adornaments dels cossos, que considera innat en la condició humana.

-