L’ESTAT DE LA QUESTIÓ: Els polítics locals i els sous(II). El govern de Jordi Joan porta estalviats en dos anys i mig 181.438 euros en sous dels polítics. El cost del govern actual és el 64% del cost que tenia el PP en la passada legislatura.

El cost total (sou brut + SS) del govern de Jordi Joan fins el moment actual de la legislatura (mig any 2011, 2012 i 2013) és de 321.462 euros. El cost del govern de Manolo Vidal al mateix moment legislatiu (mig any 2007, 2008 i 2009) va ser de 502.900 euros. (vore quadres). 

Tavernes ha estalviat 181.438 euros (30 milions de pessetes) gràcies a les mesures del govern actual. El cost del govern  és molt menor que el d’anteriors legislatures: el govern de Jordi Joan costa el 64% del PP. O si voleu, Tavernes s’ha estalvia el 34% respecte al govern de Manolo Vidal. Xifres són xifres i no admeten disputes.

I l’estalvi serà més gran en el 2014 perquè no s’ocuparà la plaça de mitja jornada que tenia la regidora trànsfuga amb la qual cosa s’estalviarà afegits 26.000 euros, cost total (sou brut més SS) de la mitja dedicació que tindria la regidora trànsfuga.

Les valoracions ja les fareu els lectors. Mentre el partit en l’oposició i la regidora trànsfuga entossudits a que es rebaixen despeses, mesura que s’està fent des del primer dia. Demanen el contrari del que ells feien: Cada any l’augment dels costos dels polítics va ser la norma del PP. Fins i tot, en el 2009 en plena crisi va incrementar els costos del govern. Mireu el quadre. I se l’abaixaren el 2010 els obliga el retall i congelació de Zapatero, no per voluntat pròpia.

Ara, parlen de estalviar, però amaguen que s’està fent. I no diuen la veritat al poble, no diuen que el govern actual porta estalviats 181.438 euros en dos anys i mig. Simplement volen fer mal.

La seua proposta és populista i demagògica, i el que és més greu, feta des del rancor, l’odi i la malícia per no haver accedit el Manolo Vidal a l’alcaldia després de la fallida moció de censura. Així reconeixen i valoren el treball de sanejament econòmic fet pel govern municipal a la situació de fallida econòmica que deixaren. 

I després vénen les conseqüències: amb ressentits es molt difícil treballar. I ho paga Tavernes. Manolo Vidal està fent que amb el PP ni es puga parlar ni arribar a acords. 

¿La política de Manolo Vidal la recolza tot el grup popular?

És la pregunta clau: ¿Tot el grup popular recolza la política de terra cremada de Manolo Vidal en la política local? Embolica el pati polític amb la proposta d’un ple extraordinari sense trellat i en vacances, i en la sessió s’amaga, desapareix i és incapaç de defensar les propostes i usa un regidor perquè li traga les castanyes del foc. ¿Tot el grup municipal popular està d’acord? 

Igual es la tàctica que emplearà perquè possibles rivals a encapçalar la llista del PP s’estavellen i traure-se’ls de competidors. Ho ha fet amb el Sr. Salvador Ferrando en el plenari extraordinari. L’envià a que es cremara, políticament parlant, a que quedara en mal lloc perquè el grup no anava a aportar res al debat, ni a concretar objectius per a la proposta de la qual eren autors. Ja ho vam explicar en parlar del plenari. El Sr. Ferrando, com a persona i regidor, no es mereixia el tracte de posar-lo als peus dels cavalls, de fer-li passar un calvari de balbucejos i dubte en la intervenció. ¿Quin serà el pròxim? ¿Qui més fa nosa al Sr. Vidal?

Mai a Tavernes l’oposició ha tingut una postura tan negativa i d’esquena als interessos de Tavernes com la del PP ara mateix. I passa quan la crisi és pitjor i cal que tots estiren del carro. Però a Tavernes uns estiren del carro (el govern) i altres (l’oposició) posen falques a les rodes perquè no avance. I si poden entorpir la gestió de Jordi Joan, si poden paralitzar l’Ajuntament, que no es reflote, per a ells millor. Només els interessa això: carregar-se com siga a l’alcalde, pensant en el seu bé electoral. Encara que desfasen i destrossen el poble. Ja l’alçaran quan governen, diuen. 

I cada dia queden més lluny les manifestacions del Sr. Vidal de consens, diàleg, de recolzar que l’alcalde tinga dedicació exclusiva (com ell, Manolo Vidal, que en tenia i ben pagada), o dir que els polítics estiguen dignificats en el treball i en el sou... Tot això, el vent s’’ho endugué en el mateix moment que va vore la impossibilitat d’accedir a l’alcaldia. 

(Continuarà)

-

-