Carlo Faiello i Tammurrata Remix, arribats de Nàpols (Itàlia) eren els encarregats de tancar ahir la XXI edició del Festival Sete Sóis Sete Luas que té la nostra ciutat com a seu espanyola.
L’escoleta de la platja va rebre ahir novament una molt bona assistència d’espectadors interessats a presenciar l’espectacle de Carlo Faiello i Tammurrata Remix, format a partir d’un repertori propi prenent com a base les composicions originals i tradicionals de Nàpols, fins aconseguir captar el esperit de la nova música popular de la ciutat.
Un espectacle ple i complet, una babel de sons, de gestos, de ritmes per tal d’evocar formes de dansa i musiques de l’àrea mediterrània. Així les tammurriate vesubianes s’enllaçaven amb el rai algerià, el moviment de l’Orient Mitjà, del sirtaki grec, mentre les morescas es fonien amb les tarantelle de la Itàlia Meridional.
I als laterals del pati de cadires, grups de joves s’unien amb el seu ball improvisat a l’homenatge que els músics oferien a un dels gestos més ancestrals i universals: la dansa amb tambor.
Carlo Faiello, el músic i compositor del famós grup italià Nuova Compagnia di Canto Popolare, en aquesta nova formació creada per al festival ens va demostrar el perquè de participacions amb festivals a Barcelona, Atenes, Tòquio, Edimburg, Toronto, Rio de Janeiro, Alger, Caracas o París. A Tavernes, no va decebre i així ho reconeixien els assistents amb els aplaudiments.
Marco Abbodanza, director del festival, va acomiadar-se un any més del públic valler del Festival Sete Sóis Sete Luas i ho feia reconeixent, una vegada més, l’encert de l’Ajuntament de Tavernes en el canvi d’ubicació, perquè l’escoleta, a més de la infraestructura que ofereix en les seues sales als artistes, ha demostrat de sobres que el seu pati, amb una capacitat sobre les 450 butaques, és un lloc ideal per a oferir espectacles a l’aire lliure les nits estiuenques. Com deien els tècnics de l’àrea de cultura, ha estat el primer any i tot és millorable, i més ara ja conegudes les característiques del lloc i de l’edifici.
Així doncs, i fins l’any que ve... bon vent i bona barca al festival! I... como no, solcant les aigües de la Mediterrània sobre la coberta del vaixell, alhora llenguatge universal i agermanador, com és la música.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.