 |
| Un aspecte de la processo al Carrer Major i el govern municipal |
Tavernes va celebrar ahir la festivat del Corpus Christi (en llatí «el cos de Crist»), festa de l'església catòlica de veneració de l’Eucaristia. No se celebra sempre el mateix dia , car canvia dins del calendari, i tradicionalment se celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, però les reformes del calendari laboral van fer fa anys que la celebració s’haja traslladat a diumenge.
La processó va eixir de l’església Sant Pere per continuar un trajecte que la duria pel Carrer i Plaça Major, Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. Un any més, va comptar amb la presència de l’alcalde, Jordi Joan, i membres del govern municipal i de la corporació.
 |
| La Magrana al Carrer Major |
 |
| Els Arquets a la Plaça Major |
 |
| La Moma a la Plaça Major |
Es una festa religiosa instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264, per tal que tota l'Església fera veneració pública del sagrament de l'Eucaristia i exaltar la doctrina del cos de Crist, negada aleshores per molts fidels. Pot ser siga per això que aquesta celebració ha gaudit sempre d’una ostentació i uns acompanyaments més propi de festes paganes.
Com a festa va arrelar en la societat medieval a través dels segles fins els nostres dies. Les primeres processons que es tenen noticies van ser celebrades a Barcelona i Girona l'any 1320 i podem considerar-les com l'antecedent de les cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats.
A més dels elements litúrgics, moltes de les celebracions del Corpus han recuperat bona part dels elements que al llarg del temps introduïren les classes populars a la festivitat religiosa, com ara “la poala”, les enramades o les “roques”, a València.
 |
| Els cabuts al Carrer Sant Josep |
Els cabuts: Obrien la processo general del Corpus i simbolitza la veneració al Santíssim de tot el món.
La Magrana. Els balladors vestits de calabresos representen els jueus, que en acabar la dansa i s'obre la magrana, reten acatament a l'Eucaristia. La dansa és una versió dels balls de cintes, prou escampats per les terres valencianes.
Els Arquets. Els participants usen els arcs adornat amb flor per a executar coreogràfies i en conjunt simbolitza la joia de vore participar els llauradors en la festa del Corpus.
 |
| Les autoritats locals observen els balls del Corpus al pati de Sant Josep |
La
Moma. És una dansa popular valenciana, amb música senzilla. Una
dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya en un ritme ternari.
La dansa representa la lluita de la Virtut (Moma), i els Set Pecats
Capitals (orgull, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa (Momos),
i al final el triomf de la virtut.
La Moma és el personatge central de la dansa representada per una dona vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una corona daurada amb flors blanques. Com a complement, guants blancs i un ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat.
Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques, espardenyes d'espart i es tapen el cap un barret que vol representar a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons.
 |
| La Virtut (Moma) venç als set pecats capitals (Momos) |
La Moma és una dansa amb caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme, i potser siga el ball que més s’adiu a la religiositat de la Festivitat del Corpus Christi. La Moma,sempre representada per un home, és una de les figures emblemàtiques de les danses del Corpus a tot arreu de les terres valencianes.
-
I fotos de l.oposicio ? Qui va anar? Es saludaren com si res o protocolariament? Conteu, conteu .
ResponEliminaÀmplia la foto i els veuràs a la porta, al costat del pali.
ResponElimina