ARTICLE D'OPINIO: Una crisi financera

Qualsevol, avui, pot entrar en Internet  i fer una tesi doctoral  sobre la crisi . Deixeu que sols en aquest article apunte les solucions possibles a l’eixida de la crisi. Ja que, a hores d´ara els economistes no gaudesquen d´una bona premsa: és corrent escoltar la comparació entre economia i meteorologia, les dues expliquen perfectament els fets quan ja han passat, i moltes vegades no es posen d´acord els uns i els altres.

A mi m´agradaria que la comparàrem amb la geologia, en el sentit que els geòlegs estudien els terratrèmols quan ja han passat, però extrauen les conseqüències adients que pal·liaran els problemes que els propers terratrèmols ocasionaran necessàriament.

 En tot cas, com deia Keynes, amb els dentistes, que segurament no se les donaran d´intel.lectuals però tenen la capacitat d´arreglar les dolències dentals quan sorgesquen. Per tant, tinc escrits els origens i l'esclat però vull centrar-me en la solució:

           

            La solució?

Com eixim d´aquesta? Anem a tractar només Espanya i al País Valencià   com  aquestes dues entitats poden  superar aquesta tragedia. I sinó han de tenir en compte aquestos factors que apunte.s:

-      Les institucions, són fonamentals,  han de ser transparents i eficients, és a dir  controlades per organismes independents i que facen servir els recursos correctament

-          NO es pot renunciar a disposar d´un capital humà suficient i ben format (aquesta és l’única esperança)

-           La U.E. ha d´anar més enllà de la integració fiscal

-        Unes polítíques energètiques i mediambientals ben dissenyades, són imprescindibles

-      Els valencians hem d´exigir un finançament propi, que ens iguale a la mitjana espanyola (recorde que som contribuents nets a la bossa comuna espanyola i rebem menys  de la mitjana per persona, tenint una renda per càpita un 12% per sota de la mitjana, sent una cas únic arreu del món)

-           S´ha de reduir l´aparell polític-administratiu a tots els nivells.

-          S´han de triar els sectors de futur (ho hem de consensuar) i ajudar-los, perque seràn els qui finalment tiraran de l´economia (industria agroalimentaria, turisme? ....ho hem de decidir)

-      No podem deixar a la “cuneta” al 25% de la població per tant hem de instituir mecanismes, no de caritat,  que articulen les ajudes necessàries, de formació, integració..etc. Recorde que en aquest moment la desigualtat a l´Estat espanyol, mesurat per l´index de Gini, és dels més alts de tota Europa, i hi ha una correlació evident entre desigualtat, corrupció, inefiència etc.

-         Tot el que hem dit, s´ha de finançar (pagar), i això no serà possible sense una reforma fiscal (despeses-ingresos) prèvia, justa , igualitària i igualadora tant com siga posible .

Les persones hem de percebre que a tots ens tracten segons les nostres possibilitats, però amb justícia, en regles clares, i com deia el ministre suec d´economia, que fa poc va estar per ací: “sí les persones no veuen que la despesa pública no és austera i transparent, és a dir, si els responsables de la política-econòmica no responen fins l´últim cèntim de la despesa, no entendran els sacrificis que necessariament s´han de fer i les reformes no tindran èxit”, i tornarem més prompte o més tard al mateix, corrupció, clientelisme  ....

Dessitgem que els nostres dirigents es comporten com els suecs, i  prompte eixim d´aquesta com ells ho van poder fer en els anys 90. DÉU HO VULLGA (però no oblidem que encara tenim dret al vot).

Llorenç Alberola .  

-