diumenge, 19 de maig del 2013

ARTICLE D'OPINIO: Un encontre just.



Divendres a la plaça de l’Ajuntament es donava un nou encontre, espontani, sense data concreta, sols contra la moció de censura. La tecnologia, els mòbils, ens encaraven cap a manifestar-nos en contra de la complexitat de la política. Per demostrar que no tots i totes les polítiques són iguals. Un grup el socialista esperava al centre de la plaça, i el grup de Compromís entrava pel carrer Major, mentre la gent no ve deixar que es trobaren al començar a aplaudir i donar visques.  Em recorda a l’encontre de Pasqua. Eixa resurrecció que necessita la política en valors.

Trobava una part del poble una classe dirigent, com la que ha presentat uns pressupostos – bons per a tots menys una regidora – front  a una classe dominant que com a bons filibusters se n’aprofiten de les escletxes judicials per a degenerar la democràcia – i ja portem tres legislatures - , ara l’excusa perfecta eren els pressupostos, però sabem que venia d’abans. Sí , l’oportunitat la donava l’auto del contenciós administratiu i “ el llevat tu per a posar-me jo “. Sí, venia de la darrera oportunitat del cap visible del partit de la dreta a Tavernes de resituar-se en el partit.  I és que el càsting polític que li estaven preparant amb nova gent del PP, joves i sense desgavells, venien a llevar-li el lloc, i clar, el cap visible de la dreta, estava més per un possible recorregut curt, que li donava l’auto, que per vore’s superat pel nou plantell de la dreta local, que al final pot asfixiar a tots els del seu partit, al temps. 

Però la gent que acudi a l’encontre ja en sabia d’aquestos moviments, i acudia per estar d’acord amb els fets, amb el compromís moral,  i no en tantes paraules vagues que acostumem a sentir al sistema:  contracte , estat, sobirania, constitució, propietat, lleis , representació. No eren paraules; era un fet. “No estic per donar-te això i mentre nosaltres manem, això , ací a l’ajuntament de Tavernes, no és donarà “. Eren els fets, no les paraules d’un govern que ho portava a terme, amb tot el que suposava: deixar de manar. No podien ni devien fer el mateix.

Estàvem  a la plaça, per un discurs viu, que en el plenari anava més enllà del que havíem sentit fins ara, davant del poble és deia tot. I això sí que es gest de transparència, o com li diuen vostès ?

Però les persones que estàvem a l’encontre del divendres, sabíem que recolzàvem un equip modèlic, gens principesc com Maquiavel. Persones que no demanen justícia per a elles, vist com esta el país ple d’injustícies diàries que tant ens envolten. Una gent que sap perfectament que la justícia té els seus errors en les lleis que no es compleixen – llei de transfuguisme  - i en els jutges que son humans i tenen els seus criteris per a beneficiar a uns contra d’altres.

 Un poble que estava per demanar que  no es  demostre l’evidència : que una persona està fora d’Esquerra Unida del País Valencià, des de tant de temps.  Estàvem per donar un alé a la corrompuda vida política. Que es nota molt més quan està tan a prop, que pots , inclús, tocar-la.

I sabem que açò és una lluita per a demanar que s’arribe als parlaments per canviar lleis, i que recuperen els jutges la seua independència, però també que  els servidors públics demostren una neutralitat real al marge de les seues idees. I per això sabíem que no anava a ser tan fàcil governar a Tavernes, amb un debat tant pròxim entre capitalisme cerril i democràcia, i tan a prop que inclús el podíem tocar. 

Però els que estàvem a l’encontre del divendres sabíem que qui demana caritat, i més caritat, aquells que estimen el proïsme tant i tant , sempre trobaran un defecte per a ser justos. Sempre trobaran uns defectes per a no treballar pel poble de baix cap amunt .

 Els que encara estem allí, a la plaça de l’ajuntament,  estem indignats i no direm que la justícia es un “catxondeig”  - paraula que per la seua etimologia no ens agrada – més bé estem presents per demanar aquest govern municipal, tan honrat, que lluite com siga per dur a estos encontres més gestos que humanitzen el sentir social de la política. 

Sí és clar, estem per a una Pasqua  d’alegria amb la gent que sap i treballa. 

J. Talens
-

1 comentari:

  1. Ja era hora que un alcalde diguera no. No tot pot ser sí amb els diners de tots. Ja que després venen els frares geperuts. Ho hem de pagar tots. I sí a casa no hi ha diners no és pot fer tot. Bravo Jordi.

    ResponElimina

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.