 |
| Intervenció de l'alcalde Jordi Joan |
La XVII Setmana Ciutadana, que organitza l’Associació de Veïns La Valldigna i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tavernes, s’ha clausurat en un acte on ha participat l’alcalde valler, Jordi Joan, i que ha servit per a presentar el llibre “Víctor Calatayud Tortosa: un model de mestre i d’escola nova” de María Jesús Llinares Ciscar.
 |
| Un aspecte de la part de la sala |
L'alcalde Jordi Joan es va dirigir als assistent per parlar del paper de les asociaciones veïnals en aquesta
época de crisi, fent esment de moviments com el 15M, el PAH i les
propostes ciutadanes als governants.
Jordi Joan ha posat com exemple a seguir l’Asssociació de Veïns Valldigna, que duu 27 anys entroncada en la nostra ciutat i que l’alcalde ha posat com exemple d’implicacio amb el veïnat a través de diverses iniciatives entre les quals ha esmentat la lluita contra l’alta tensió, l’assessorament al veïnat front diversos problemas per infrastrucutres així com haver estat reivindicatius en temes com aconseguir un millora Cami Reial, sense oblidar la gran tasca duta en activitats culturals, entre les quals cal citar la setmana ciutadana.
Jordi Joan indicava que les associacions veïnals ajuden els polítics a tocar terra, a estar al costat del seu poble i conéixer que és el que volen i necessiten
 |
| Mobiliari de l'escola de D. Víctor |
La professora de la Universitat de Valencia, Carmen Agullo, ha presentat l’autora i ha fet igualment una glossa sobre el personatge motiu del llibre, D. Víctor Calatayud, mestre durant 38 anys a Tavernes i que com agraïment a la seua tasca va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat.
La professora explicava els primers anys de mestratge a la localitat de Montavernes i com D. Víctor Calatayud va introduir en aquells ansy 30 del segle XX un sistema metodològic avançat per al seu temps i que es basa en els mateixos principis que avui dia regeixen a l’escola, sobre tot en el concepte d’escola arrelada al medi i girar tot el procés educatiu al voltant d’un objectiu: fer persones. I amb el detall afegit de l’introducció de l’ensenyament del valencià en aquella etapa de Montavernes coincidint amb la república española.
Tota aquesta metodología, va seguir després en fer-se càrrec de l’Escola de Xiquets nº3 de Tavernes, i va durar fins la seua jubilació, amb una vida plenament dedicada a l’escola i als alumnes, que en l’acte d’ahir van mostrar l’estima pel seu mestre assistint a l’acte.
 |
| Una part de la sala |
L’autora del llibre, Maria Jesús Llinares, va continuar la línea argumental de la presentadora pero cenyint-se més al treball educatiu a TAvernes, on ha explicatat detalladament la forma de treballar a l’escola que tenia D. Victor, com era partir de la realitat inmediata del xiquet per arribar a la generalitat; la practica de classes a l’aire lliure mitjançant passeigs motivadors per conéixer el medi natural i sobre tot el tipus de treballs i exercicis, sempre a partir de les vivències d’uns xiquets de poble agricultor, i la importància donada a la llengua com a instrument de comprensió i expressió de la realitat.
La xerrada va servir també per conéixer etapes més tristes de la seua vida, com és el cas de la depuració i la condemna a eixir de Tavernes, pero que es va evitar gràcies a que la nostra ciutat va actuar com Fueteovejuna i les cartes, els escrits i els avals de tants pares i autoritats aconseguir canviar la decisió.
L’autora va il·lustrar l’explicació amb diapositives sobre treballs, redaccions, mapes, exercicis, manualitats i dibuixos, que venien a demostrar com l’ensenyament practicat a l’Escola de Xiquets nº 3 de Tavernes es va avançar en moltes dècades a mètodes que actualmente es consideren novedosos i són practicats a les nostres escoles.
 |
| Quaderns i llibres de l'escola |
Una exposició sobre l’escola
Una exposició en la mateixa sala de tot tipus de material escolar provinent d’alumnes de l’escola de Montavernes i Tavernes va servir perquè molts veïne es retrobaren amb les vivències d’una edat que el pas del temps ja havia quasi esborrat.
Treballs de clase, quaderns, mapes, redaccións, llibres de l’epoca al costat de taules i cadires usades en la classe de D. Víctor s’hi pogueren consultar i vore, i per una altra banda documents oficials del mestre, diplomes, els pergamins amb la distinció de fill adoptiu sense que faltaren documents del procés de depuració.
 |
| Vista general de l'exposició |
-
-
UN DEPURAT DEL FRANQUISME que va tenir excel.lencia educativa gràcies al model pedagògic de la res pùblica, la cosa de tots i t otes. Coneixia a tots els seus i les seues alumnes, no com altres mestres que exercicien de capataços dels alumnes de les classes baixes, ni els saludaven quan els veien , ja que a molts ni els coneixien fora de l'escola, millor dit no sabien ni que eren alumnes d'ells. Es això el que volen tornar a portar a les escoles públiques ??
ResponEliminaPer favor