A Tavernes de la
Valldigna (la Safor) ve organitzant-se des de l’any 2010 un festival modest que
aplega diferents manifestacions artístiques i culturals, sempre amb el
protagonisme de la literatura. El festival en qüestió porta el nom de LLETR3S,
«tres dies en tres espais», i enguany arriba a la seua quarta edició. El
LLETR3S ha donat veu a escriptors com Rafa Gomar, Xavier Aliaga, Rubén Luzón,
Isabel Garcia Canet, Eduard Ramírez, Damià Bardera o Josep Pedrals; ha donat
així mateix veus de Víctor Peris, novel·lista juvenil i coautor dels primers
materials aprovats per la Conselleria d’Educació com a llibres de text per a la
segona etapa de l’Educació General Bàsica, els cèlebres Terra, Llavor i Fruit editats per Gregal Llibres. Per a
la quarta celebració del LLETR3S, LLETR3S 2013, s’ha escollit el lema Artbeit
Macht Frei, un constructe lèxic que voldríem traduir així: El treball artístic allibera. Un gir per
a retornar al treball el seu sentit humà, redimint el mot Arbeit de la mort, del llardós cinisme amb què el deshonraren els
empresaris del mal.
Dia: 03 de maig, divendres
Hora: 19.30 hores
Espai: Auditori de la Casa de la Cultura i Biblioteca Municipal
(Passeig Lepant, s/n)
Preu: Entrada
gratuïta
Títol:
«Nit i boira»
Categoria: Cinema, literatura i paraula viva
Qui: Salvador Company
Dia: 04 de maig, dissabte
Hora: 20.00 hores
Espai: Corral de LaCasaCalba (C/ Cervantes, 6)
Títol:
«Música Degenerada»
Qui: Llevant Ensemble
<http://llevantensemble.blogspot.com.es/p/curriculums.html>
Categoria: Música, literatura i paraula viva
Preu: 5 euros (amb aquests diners es paga també l’entrada per a
les «Postres de músic»)
Possibilitat de sopar en companyia dels músics i
escriptors: 10 euros (cal reservar en comandes@lacasacalba.org)
Dia: 04 de maig, dissabte
Hora: 23.00 hores
Espai: Corral de LaCasaCalba
Títol:
«Postres de músic»
Qui: Petar Matović
Categoria: Literatura i paraula viva
Dia: 05 de maig, diumenge
Hora: 12.00 hores
Espai: Molí del Pla
Preu: Entrada gratuïta
Títol:
«Janina Hescheles amb els ulls de dos
valencians»
Qui:
Guillem Calaforra i Josep J. Conill
Categoria: Literatura i paraula viva
-
En primer lloc no entenc perquè s'utilitza un nom en un altre idioma, en este cas en alemà, per a un festival literari així i en segon lloc, i molt pitjor, pel significat de què vosaltres justifiqueu com a "joc de paraules". El tal joc de paraules, que personalment no considere com a tal, té com a traducció literal "el treball libera" i va ser i ha sigut l'eslògan des de l'any 1933 del partit nazi i s'usava com a lema de benvinguda als tancats en els camps de concentració i d'extermini en el seu sentit més irònic i cínic. Amb la de paraules boniques que hi ha en la nostra llengua i la de jocs de paraules enginyosos que es poden fer amb elles heu anat a triar-ne un de molt mal gust. Però m'imagine que tota l'explicació que ací estic fent vosaltres ja la sabeu. I així i tot vos heu permés ficar la pota...
ResponElimina"Per a la quarta celebració del LLETR3S, LLETR3S 2013, s’ha escollit el lema 'Artbeit Macht Frei', un constructe lèxic que voldríem traduir així: 'El treball artístic allibera'. Un gir per a retornar al treball el seu sentit humà, redimint el mot 'Arbeit' de la mort, del llardós cinisme amb què el deshonraren els empresaris del mal."
ResponEliminaCom deia un il·lustre alemany, ves per on!, en un altre idioma, vaja el món!: http://www.youtube.com/watch?v=5Gkg77It8nU
Al sabut del segon comentari...com ja deia la pota fins al fons. Un nom de molt mal gust.
ResponEliminaDe idiomes en sé més que tú però això no vaig a discutir-ho amb tú ni ací ni ara, ni en altre lloc mai...
I l'explicació ja sé que l'havien feta...
Està molt bé que en sàpigues molt, d'idiomes, però no empres mai més "tu" pronom de segona persona amb accent en valencià. I si en vols més... dues tasses!
ResponEliminaEl to que empres i l'aire de docte de cuina fa que ho perdes tot.
Doncs a mi em pareix molt encertat aquest joc de paraules, que voleu que vos diga. He estat llegint de que va el tema i estic d'acord amb que l'expressió artística en les seues distintes formes suposa una via d'escapament per algú sotmés o empresonat, cosa reconeguda per més d'un supervivent de l'holocaust que diu que grácies al simple fet de poder escriure unes paraules tots els dies a un full d'amagat li permeté llevar-se del cap "solucions" com el suicidi.
ResponEliminaPel que fa al comentari respecte a l'us o no del valencià, no li veig ni cap ni peus. Estic completament d'acord en usar la nostra llengua sempre, de fet tota la informació que he vist del festival està en valencià, pero es que no has vist mai pel.lícules en versió original? no has llegit mai cap llibre on es féra referència a qualsevol cosa en la llengua original? repetisc que el lema em pareix molt encertat fins al punt que fa que qui tinga una mica de curiositat i no sàpiga del tema busque la traducció i l'història i el significat que hi ha darrere i que tu has explicat.
Filant prim, tal vegada massa, el pensament que has posat de manifest, portat a l'extrem, és un bon exemple del que es tracta al festival.
Com diu l'anterior comentari, el teu to no presta a debatre i reconéixer o no la raó de l'altre si no a la descalificació com a defensa poc constructiva.