La POP presenta a la Casa de la Cultura el seu "Disc 1" en els actes del 25 d'abril

La POP en ple espectacle

Ahir vam assistir al concert de la vesprada que oferia a la Casa de la Cultura La POP, Petita Orquestra Peiotaire, que presentava el seu “Disc 1”. L’acte homenatjava el 25 d’abril i estava patrocinat per la Rigoria de Joventut de l’Ajuntament de Tavernes. 

Els agronautes d’Amanida Peiot (Francesc Burgos, Hugo Canet i Gerard Vercher) amb el amb el contrabaixista Xavi Alaman ens convidaven a un viatge virtual com a xoriguers (soliguers) per llocs i paratges del País Valencia amb l’encontre amb algun amic-enemic com el langardaix (sarvatxo) per adobar la història i potenciar el muntatge sonoro-visual, amb efectes de llums, fums i sons diversos, ben atraients. 

Paco Brugos alies Micalet Garcia

Tot això, per formar el marc-escenari idoni per presentar-nos tot un conjunt de cançons populars valencianes, sota el fil conductor de la història del xoriguer, que visita l’Albufera i després s’enfila cap els paratges de les Marines, on es troba amb la familia d’Amparito la filla del mestre. Com podeu ja imaginar, una història on el que menys interessa és la història en si, sinó les cançons populars del nostre territori que es van desfilassant al llarg de la narració i que realment són l’espectacle que ens va oferir La POP. 

Cançons velles i novelles, “refetes” amb nous ritmes: espectacular la versió de “Mareta, mareta”, la cançó de bressol a ritme de “cúmbia” o el mateix Micalet Garcia, xic treballador, (serà perquè no és d’aquest temps, sinó estaria a l’atur) amb ritme de tango, o unes “Anguiles de l’Albufera” que segur, segur, haurien firmat com a pròpies Merxe Banyuls i Joan Monleon. 

Un espectacle que és de bon vore, atraient, per passar uns bons moments i pensem que, tal com està muntat ara mateix, més encara ho serà per al públic infantil-adolescent. Potser li calga (en la nostra opinió) un poc de “mala llet”, alguna cançó “vitet” o entremesclar “cançons carrega de profunditat” que parlen a l’espectador de situacions quotidianes i de la realitat (trista) del país que ens ha tocat viure. Amb això, igual es podria arredonir un espectacle-concert modern i convincent, cosa que no es dóna massa als nostres escenaris.  

I aci com a fill d'Amparito, la filla del mestre

Paco Burgos genial exercint com a mestre de cerimònies i agent motivador-engrescador de l’espectador, i uns musics, tots quatre, on es nota l’ofici i la preparació musical dels components. No anem a descobrir ara la seua vàlua, després d’haver-los escoltat tantes vegades. I com ja hem dit, una posada en escena ben cuidada, treballada on no falten els efectes visuals i lluminosos per acaronar l’espectacle que, com no, gaudeix d’un so magnífic. Un espectacle que ens va agradar als assistents i , fins i tot, se’ns va fer curt. En resum, una proposta musical i cultural pensada i parida a la Valldigna, a la qual desitgem tot l’èxit i esperen que el viatge del xoriguer els duga per molts països.

-