Aquest dies s’està parlant molt del finançament de les autonomies. Hi ha una
cosa clara: el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no ha complit el seu
compromís de reformar, només arribara el
PP al Govern, el sistema de finançament autonòmic modificat per Zapatero en el
2009.
Montero va dir que calia liquidar, i quan més prompte millor,
el sistema de Zapatero que cal dir que, sense ser res de l'altre món per als
valencians ni beneficiar-nos massa, si que va servir per a corregir el mal
finançament que ens havia imposat l'etapa Aznar-Zaplana, aplicat entre 2002 i
2008, i sense que el PP valencià obrira la boca per a res.
Fins i rot en aquell temps, el PP, amb Montoro de
responsable d'Economia, va presentar esmenes al projecte de llei del sistema de
finançament, i en la número 15, incrementava en 400 milions el finançament de
vuit comunitats autònomes, que no cal ni dir, cap era la valenciana a pesar del
gran dèficit que ja presentàvem.
Fa uns anys, i mentre l'expresident Francisco Camps, del PP, clamava contra Zapatero, el seu partit presentava en el Senat una esmena al projecte de llei per a incrementar en 200 milions uns fons que beneficiaven a Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó. I damunt, per a més irònia, el text deia que l'augment de finançament d'aqueixes comunitats es faria "sense afectar als recursos de les altres". Bé, ens hauran d’explicar com es pot incrementar els diners per a unes sense perjudicar les altres.
Segons el PP el model de 2009 de Zapatero era molt negatiu, perquè ens deixava els valencians lluny de la mitjana espanyola, però si que va servir per a millorar alguna cosa. L'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), dependent de la Conselleria d'Hisenda, ha donat a conèixer una dada que no sol indicar-se: La valenciana va ser la segona comunitat que més va rebre dels recursos afegits amb el model de 2009. Però el problema dels valencians era que partíem d’una situació tan dolenta heredada d’Aznar que la reforma no va servir per a remuntar el desfasament amb la resta d'Espanya.
Fa uns anys, i mentre l'expresident Francisco Camps, del PP, clamava contra Zapatero, el seu partit presentava en el Senat una esmena al projecte de llei per a incrementar en 200 milions uns fons que beneficiaven a Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó. I damunt, per a més irònia, el text deia que l'augment de finançament d'aqueixes comunitats es faria "sense afectar als recursos de les altres". Bé, ens hauran d’explicar com es pot incrementar els diners per a unes sense perjudicar les altres.
Segons el PP el model de 2009 de Zapatero era molt negatiu, perquè ens deixava els valencians lluny de la mitjana espanyola, però si que va servir per a millorar alguna cosa. L'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), dependent de la Conselleria d'Hisenda, ha donat a conèixer una dada que no sol indicar-se: La valenciana va ser la segona comunitat que més va rebre dels recursos afegits amb el model de 2009. Però el problema dels valencians era que partíem d’una situació tan dolenta heredada d’Aznar que la reforma no va servir per a remuntar el desfasament amb la resta d'Espanya.
Si haguérem seguit amb el model Aznar , la nostra comunitat tindria en el 2009 uns
recursos per habitant del 85,9 % respecte a la mitjana espanyola, estaríem a
14,1 punts. La millora de Zapatero la va deixar en el 90,5 %, a 9,5 punts. Tira,
no es va perdre tot! Però eixa diferència representa tindre 1.018 milions menys
en recursos per no gaudir del mateix finançament per habitant que la resta de
comunitat. I es tornava a repetir en el 2010 i aleshores se sumaven 1.050
milions més.
El model Zapatero, va ser també ben dolent per als
valencians, però va reduir la diferència heretada del període d'Aznar. Amb
Aznar només en el primer anys (el 2002) ja sumàvem un desfasament de 575
milions menys, que es va fer més gran cada any fins arribar als 1.654 milions
en el 2008.
Ara es diu que Montoro prepara un sistema per a beneficiar
a Catalunya ( ¿qui tem el referèndum per la independència? ) i encara que no
sabem la lletra xicoteta, el normal seria que els criteris de major població
ens beneficien als valencians.
Tot eixe dèficit
representa uns 11.000 milions acumulat que hem deixar de rebre els valencians entre
el 2002 i ara mateix, amb els governs del PP i del PSOE a Madrid. I és en aquest context que Compromís reclama
eixos 11.000 milions d’euros acumulats, un dèficit valencià per culpa “de
l'aportació deficient de l’Estat des del 2001 fins ara”, com denunciava el seu
síndic Enric Morera.
I és per
això que Compromís li reclama a la Generalitat que exigesca el compliment de
l’article 2 de la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas
(Lofca).
Però pel que
estem llegint a la premsa d’ahir i avui sobre les reaccions del PP valencià a
la proposta de Montoro, deduïm que callaran i oblidaran com sempre fer-li a
Rajoy les exigències que sí li feien a Zapatero. Al cap i a la fi, el PP valencià
en aquest aspecte, i exemples ens en dóna tots els dies, no es mou per interessos
valencians sinó de partit dirigit des de Gènova, i quan diguem Gènova ens
referim no a la ciutat italiana, sinó a la seu del PP estatal a Madrid.
-
La solució : votar , a dretes esquerres o centrat, a partits de estricta obediència valenciana, com Unió Valenciana, Compromís o el nou Centre Democràtic Valencià .
ResponEliminai a Tavernes, JORDI JOAN, endavant Estruch que ho has fet molt bé.
ResponElimina