 |
| Jordi Joan presenta al diputat i ponent Josep Maria Panella |
El secretari d’organització del
Bloc, Perfecto Benavent, va presentar l’acte remarcant el que ha de ser
l’educació “aconseguir que l’alumne faça amb gust allò que ha de fer”, per
continuar l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que va presentar Penella recordant
que ha estat regidor, alcalde, diputat provincial i ara diputat a Corts, però a
més, és llicenciat en històra, i amb 35 anys de docent, amb la qual cosa podia
parlar-nos des les dues vessant.
Josep Maria Panella va presentar
el tercer avantprojecte de la LOMQUE dient que era una autèntica mentida: no era
una nova llei, sinó modificacions per anar en un sentit concret ni anava a millor
la qualitat educativa. Però agraïa la sinceritat del ministre Wert, al dir en
el preàmbul allò que al govern els interessava de la llei: alumnes en tant i quan
poder ser futurs treballadors i treballadores.
Panella criticava que era una
llei que posava per davant de tot la competitivitat entre els alumnes dels sis
anys fins al final del procés fugint del model formadors de persones, i els centres
els uns contra d’altres. Va parlar del districte únic com a manera de
beneficiar els poderosos, perquè la gent que té poder econòmic portarà els
fills on vulga i això crearà autèntics centres d’èlit mentre que els
treballadors no tindrien les oportunitats.
 |
| Penella durant la intervenció |
També va fer una comparativa
entre els tres tipus d’assignatures que contempla la llei, i on es veu com la
religió es considera important i “és de nota” mentre per exemple el valencià i
la resta de llengües cooficials queden relegades a la cua i sense avaluació.
Una llei afirmava que castiga la nostra llengua i representa un model
adoctrinador que ens portava de nou als anys cinquanta, en el franquisme, en
mols aspectes.
El diputat de Compromís va
criticar els compartiments estancs que crea la llei, on una vegada escollida
una línea per l’alumne, no pot canviar. O siga qui ha elegit Batxillerat no pot
passar a Formació Professional o a l’inrevés a no ser que torne arrere en el
procés. “No hi ha passarel·les entre els estudis reglats” venia a dir Panella.
Els alumnes que no poden seguir estudis queden relegats a ser “treballadors
barats , sense formació”.
També va explicar que el control
de la formació i els resultats no queda en mans dels centres sinó d’un sistema
d’avaluació externa portada per empreses que no s’amagava a dir que “quedaria
en mans d’empreses amigues”. També va
fer esment del poder total del director, que passa a ser un representant de l’Administració,
mentre els claustres, consells escolars i pares queden amb el simple paper de
rebre informació. Acabava indicant que la llei no fa cap menció expressa de l’educació
infantil i no contempla l’educació d’adults.
 |
| Un aspecte de la sala |
Va posar esment en el fet que la
Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, està ja actuant en aquesta
línia, i amb mesures que només busquen enfrontaments i deixar debilitada i en
mal lloc la escolar publica per afavorir els interessos dels centre privats.
Josep Maria Panella va demanar una
llei consensuada, que presentarà un marc general que fors acceptat per tots, de
manera que no passe com ara: segons el govern hi ha una llei o altra, la qual
cosa no porta cap benefici al sistema educatiu.
-
Quan parlavem de competir, i algú deia que la competència era bona, el diputat de Compromis Panella digué: Jo tots els dies competisc però competisc amb mi mateix" competia per a ser més bona persona, per fer millor les coses i no per llevar-li res a ningú. Un exemple que em fa vindre a la memòria va ser: "Jo m'he construit una casa, el solar patri és públic per a ixò pague, i ara ve algu que vol competir amb mi per llevar-me ma casa. En compte de demanar tindre una casa al menys com la meua. En fí, Competir és llevar-li al latre oportunitats de millora, es deixar-lo inutil front al possible competidor, i si avui he guanyat, demà puc pedre i quedar-me sense res. Per això estem per la cooperació, l'ajuda i el repartiment. Per una societat més justa on tots i totes pugam viure amb seguretat. La resta son bufes de Pato inventades per MILTON FRIDMAN iels seus boys de Chicago. Llewgiu i sereu competitius amb vosaltres mateixos. " Viu i deixa viure ".
ResponEliminaOstras! s'han tornat comunistes!!!
ResponEliminaCiudatans i ciudatanes el que estem perdent en la teoria neoliberal que estan imposant-nos els peperos amb la teoria de la competència, que no ve a ser més que el que domina els diners, el capitalisme salvatge, és el desfer les màximes de ls res pública, llibertat, igualtat i sobretot la tant denostada pels corruptors de la societat del benestar la FRATERNITAT. És a dir, la nostra GERMANIA. I damunt de destruir-nos i retornar-nos a una situació feudal i corrupta volen que oblidem com era i la SOCIETAT DE BENESTAR. Cal doncs recordar-los que si, tornarem a ella només pugam i que recordem com era i com i qui se l'han carregat. FRATERNITAT, GERMANOR ENTRE ELS VALENCIANS I LES VALENCIANES.
ResponEliminaAls de les gavines, res els importa la fraternitat i germanor valenciana. Ells utilitzen al ciutadà i ofrenen noves glòries a AspaÑa. La veritat es que ho estan aconseguint, ja que ja no se sent parlar o escriure del nacionalisme; està guanyant el regionalisme... excepció siga dita de Catalunya.
ResponEliminaAmic Filòsof, el GEKKO ja s'ha autodenominat liberal acèrrim i no és l'unic del Bloc. Queda algun nacionaliste d'esquerres a Vaència o se n'han anat tots a omplir el buit d'UV?
ResponEliminaA Catalunya, amic anònim de les 23:38 també hi ha regionalisme,l'encarna la sra. Alícia Sànchez Camacho, com a València amb la Rita. I si després de desapareixer (o fagocitada pel PP) UV, semblava que no hi havia nacionalisme valencià, això sí que va ser culpa de l'UPV, en no saber omplir eixe buit. Com no es salve ara en aprofitar la corrupció i la crisi i gràcies al Compromís...