PLENARI DE GENER: El govern actual, al contrari del que va fer el PP, sí que li fa cas a la Generalitat i desestima la revisió del PGOU per incloure els PAIs “La Vall de la Mar” i “Granata Golf”.

El govern vota a favor del desestiment de la revisió del PGOU

Nota prèvia: El debat d’aquest punt va durar quasi tres quarts d’hora. Malgrat l’extensió d’aquesta crònica – el tema s’ho val- hem intentat condensar i fer comprensible al màxim el que es va dir. 

El plenari de Tavernes, amb els vots a favor del govern municipal (Bloc, PSOE i la regidora no adscrita Karina Vercher) aprovava el desestiment de la revisió del Pla General (PGOU) que tenia com objectiu incloure com a sòl urbanitzable les actuacions conegudes com a PAIs “La Vall del Mar” i Granata Golf. El PP va votar en contra.

La regidora responsable d’urbanisme, Carme Canet, feia la part expositiva i en va explicar la història després de la presentació en el registre municipal de les propostes de “La Vall del Mar” per Actura SL (Bancaja) i “GranataGolf” per Cereus SL en el Massalari. Aquests propostes, com és sabut i recordem nosaltres, varen ser molt ben rebudes pel govern municipal del PP que es va convertir en el millor defensor i impulsor, a banda de punt central de les seues campanyes electorals.

Explicava la regidora Canet– i ho resumim- com es va començar la tramitació a través de dues vies, una la Llei Estatal d’Avaluació Ambiental Estratègica i una altra la del concert previ, un pas que obria el camí a la revisió del PGOU. I també com mentre es feien els tràmits van haver modificacions legislatives: es va suprimir la figura del concert previ i apareix la figura de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. Aquests canvis van provocar també modificacions en el procediment iniciat pel govern del PP.

I recordava com a setembre del 2010 la Generalitat va enviar un informe a l’Ajuntament de Tavernes, governada pel PP, i li deixava ben clar que Tavernes havia d’oblidar-se dels dos PAIs per insostenibles i perquè estaven en contradicció amb les lleis i normes vigents. A partir d’aleshores, com es sabut i recordem nosaltres, els PAIs, que de ser uns projectes molt complicats passen a impossibles per la crisi, es converteixen només en una venta de fum del PP durant la campanya electoral del 2011.

I acabava la regidora recordant com després d’aquest informe negatiu de la Generalitat, i amb la crisi existent, el govern actual ha decidit ara desestimar la revisió del PGOU, deixar de gastar recursos i esforços en uns projectes inviables, i centrar els esforços en el desenvolupament del PGOU.

El PP, mitjançant el seu portaveu, Manolo Vidal, va incidir en la necessitat de continuar els PAIs i com podien incloure’s en un pla per a tota la Valldigna dins de l’Estratègia Territorial Valenciana. I en especial es referia a “La Vall de la Mar”, que havia canviat el nom en la darrer etapa després de l’informe en contra de la Generalitat per “La Vall de la Innovació”. ¿El canvi de nom seria per despistar?, ens preguntem.

Per concloure la seua intervenció, el portaveu del PP es manifestava a favor del consens i del treball conjunt de tots els partits, per tal de seguir endavant uns projectes que la Generalitat, governada pel seu partit, ha manifestat que són inviables.

El torn d’intervencions el concloïa l’alcalde, Jordi Joan, que li retreia al PP que ara demanen consens quan mai no l’havien aplicat en 16 anys de govern, durant un urbanisme fet a colps de majoria absoluta i, on més que pensar en les futures generacions de Tavernes, només pensaven en les eleccions. També assenyalava que el PP vol incloure la Valldigna dins de l’Estrategia Territorial, però mai va demanar opinió a la resta de pobles de la Valldigna, i fins i tot li recordava al Sr. Vidal que com demana ara consens quan no va informar mai a l’oposició ni de l’informe de la Generalitat.

L’alcalde explicava que la revisió del PGOU que volia fer el PP no era el camí, això ja ho deia l’informe de la Generalitat del seu partit, i per tant haurien d’haver tancat la revisió l’endemà mateix d’entrar en vigor l’Estrategia Territorial Valenciana (gener 2011, passada legislatura).

Per tal que els veïns assistents entengueren millor la situació, Jordi Joan confirmava que la empresa proposant, Actura SL, ni  ha presentat al·legacions al desestiment. Per tant, afegia, cal ara posar sensatesa en l’urbanisme de Tavernes i fer un urbanisme al servei de les persones i del territori, lluny de l’electoralisme. En aquest context, l’alcalde recordava que hi ha molt a fer en el PGOU, que serà una tasca complicada, però és la cosa vàlida que ara té Tavernes.

Una part dels terrenys previstos en La Vall de la Mar

La Generalitat enterrava els PAIs (i PP de Tavernes sense voler assabentar-se...) 

El setembre del 2010, l’informe ja esmentat de la Conselleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge ho deixava ben clar: Tavernes havia d'oblidar-se dels Programes d'Actuació Integrada (PAIs) denominats Granata Golf i Vall de la Mar. Dues urbanitzacions de 6,7 milions de metres quadrats, amb 9.200 habitatges per a 26.000 habitants.

L'informe ho hagués pogut dir més alt, però no més clar: les dues actuacions eren insostenibles des del punt de vista ambiental, el seu desenvolupament contravenia diverses lleis i normes i, en Tavernes existia (i existeix) sòl urbanitzable de sobra i suficient per a atendre a la demanda d'habitatge durant els pròxims anys, tant la de primera residència com la turística.

 Diversos paràgrafs de l'informe resulten colpidors, sobre tot quan arriba a demanar a l'Ajuntament que declare Sòl No Urbanitzable d'Especial Protecció una gran part del terreny de les dues urbanitzacions.

En el cas de la Vall de la Mar, els arguments són contundents: contravé la Llei de Costas; les dunes litorals estan protegides; la zona figura com a inundable pel riu Vaca i pel Xúquer; la urbanització afecta "de forma apreciable" a altres espais naturals protegits i la prevista "pantalla arquitectònica" enfront del mar està prohibida.

Però la Generalitat anava més lluny i indicava que aqueix macroprojecte excedeix les possibilitats de la revisió del PGOU de Tavernes en afectar el model territorial valencià i per tant, la requalificació a sòl urbanitzable s’hauria de contemplar dins del conjunt "Àrea Funcional de Gandia", que inclou tota la Safor-Valldigna.

Respecte a Granata Golf (1,5 milions de metres en el Massalari), l'informe també era dur: aqueixa actuació tindria afeccions negatives sobre dos espais naturals del costat: la Serra de Corbera i el Marjal de la Ribera Sud del Xúquer, a més de considerar que el Massalari "ocupa una vall agrícola en ple rendiment que, des del punt de vista de la protecció i posada en valor del paisatge, hauria de preservar-se". I s'indicava que Granata Golf és una urbanització aïllada, en contra de l'Estratègia Territorial i allunyada del model de desenvolupament sostenible.

L'informe de la Generalitat rebutjava el model de creixement impulsat pel govern del PP de Tavernes perquè només pretenia requalificar els terrenys de la Vall de la Mar i Granata Golf, i això la Generalitat ho considerava injustificat perquè el vigent PGOU disposa de sòl suficient per a assumir el creixement de Tavernes durant molts anys.

 Al final, la Generalitat soltava “la bomba”: l'Ajuntament de Tavernes, o siga el govern del PP, el que havia d'haver fet és aplicar l’Alternativa Zero. ¿I què és això? Ni més ni menys li deia al govern del PP que oblidarà les propostes de PAIs i la requalificació dels 6,7 milions de metres quadrats dels sectors Vall de la Mar i Granata Golf. 

No en van fer cas i fins i tot, aquells dies en manifestacions al diari Levante-EMV, l'exalcalde i actual portaveu del PP, Manolo Vidal, deia que continuarien treballant en els projectes. Així ens ha anat: el PGOU completament oblidat i sense desenvolupar.

Un aspecte del saló de plenaris anit

165.423 euros de cost en informes 

L’Ajuntament, o siga els diners de tots i totes, ha pagat 165.423 euros per informes justificatius, estudis preliminars i altres documents.

L’alcalde deia que  eren 165.423 euros “els que jo he trobat, sense buscar massa”. Ara el que resulta més cridaner de tots potser siguen els denominats l’Estudi preliminar per avaluar la dimensió i requeriments que justifiquen la localització de “La Vall Innovació” (69.000 euros) i l’Estudi preliminar que permeta avaluar l’impacte supramunicipal de la Vall Innovació” (67.000 euros). Dos estudis que com els lectors poden deduir per l’ús del nom “Vall Innovació” es van encomanar després que la Generalitat confirmara la inviabilitat dels dos PAIs a Tavernes.

O siga, el PP va gastar 136.900 euros, pagats per tots,  en dos estudis per a projectes que comptaven amb informe en contra de la Generalitat, i que els van usar per fer electoralisme en les municipals del 2011  - llegiu en el seu programa electoral l’apartat “Hui més que mai, assumim nous reptes”-, mentre l’oposició no va tindre accés als estudis fins que no va canviar el govern.

La sessió plenària va ser seguida amb gran atenció per molt veïns i veïnes, els quals hi havien acudit donada la importància i ressò que aquest tema ha tingut en la vida política del municipi des del 2005 ençà. 

-