El "banc dolent" i el desnonament: un conte de por per al Dia de Tots Sants

Aquests dies s’ha parlat – i hem parlat – del “banco malo”, de què és, per a què aprofita; qui se n’aprofita i, sobre tot, en què beneficia a la societat aquest "banc dolent".

I anem a intentar deixar les coses un poc més clares. I per això el primer que cal tindre ben clar és que realment no és cap banc, sinó una gegantina agència immobiliària, al servei de les entitats bancàries. O siga, que aquesta nova empresa el que farà serà comprar els habitatges i el sòl – els terrenys, els solars - que les entitats financeres volen llevar-se de damunt.

I algú podrà pensar: després de tant de participar en qüestions immobiliàries, ara volen desfer-se dels habitatges i sòl? 

Un exemple serà la manera d’explicar-ho millor:

1 - En ple boom de la construcció, en plena bambolla, un banc li presta 10 milions a una constructora per a fer un nou edifici de cases.

2 - La constructora, com no,  es compromet a retornar al banc els 10 milions més els corresponents interessos. Per exemple 2 milions d'interessos.

3 – La constructora està convençuda que va a vendre la promoció de pisos per 15 milions, que per això estem en ple boom i els compradors li’ls lleven de les mans.

Fins a ací, tots són feliços: el banc guanya 2 milions en els interessos i l'empresa constructora vendrà per 15 milions el que li ha costat 12 i per tant en guanyarà 3 milions.

Però, com un conte qualsevol de la lletera ....

5-  Esclata la crisi. La constructora no aconsegueix vendre els pisos i com és incapaç de tornar el capital i interessos al banc, va a la fallida: concurs de creditors.

6 - El banc es queda amb els habitatges. Recordeu que el banc  havia posat 10 milions en el edifici de pisos.

7 - ¿I el banc posa a la venta els pisos? No, perquè si els trau al mercat, ningú pagaria més de 5 milions per eixe edifici. I per tant, el banc decideix no vendre’ls i així evita reconèixer pèrdues en el balanç.

8 -  Els bancs espanyols guarden milers de milions en "actius tòxics" (en el nostre exemple, és eixe edifici de pisos) i el sistema financer espanyol està escanyat. Cap banc té liquiditat per a fer nous préstecs i ningú en l'estranger es fia dels bancs espanyols. A saber, a saber quants “fums” immobiliaris amaguen en les seues carteres!

I ara ... ¡¡¡Tarari tarari!!! Arriba el salvador!!! Arriba el seté de cavalleria!!! El Govern!!!

9 - El Govern crea una empresa que es diu "banc dolent" i li injecta milers de milions de diners públics.

10 – I el “banc dolent”  va i compra l’edifici per 8 milions. El banc primer, el del préstec, pensa: Va bé. He de reconéixer pèrdues, però molt menors que si els venc al preu de mercat.

Però.... ¡Ai, els peros i no madura! Ja t’has preguntat d'on han eixit els diners del "banc dolent"? Bingo, ho has endevinat! De la butxaca de tots els espanyols. Els diners del rescat europeu servirà per a crear el “banc dolent”. Ara no ho oblidem: el rescat no és més que un préstec que haurem de retornar amb els nostres impostos.

En teoria, quan passen alguns anys, els preus dels pisos tornaran a pujar i el "banc dolent" podrà recuperar els diners. Mentrestant, l’ operació consisteix a rescatar als bancs amb diners públics. 

Ja veieu: Els bancs són un negoci molt particular: quan les coses van bé, guanyen ells els diners i se’ls reparteixen els guanys i quan van malament, som els ciutadans qui posem els diners per a rescatar-los.  Els beneficis són privats. Les pèrdues són públiques. 

¿I de les persones què? ¿Qui vol rescatar les persones? Joan Baldoví i Compromís (gràcies Baldoví per la lluita constant demanant en el Congrés el rescat de les persones per davant dels bancs). Perquè el govern, el gran capital, els bancs, està clar que no....  Bé ja ho veieu que passa tots els dies: Cada dia 500 desnonaments,  i els primers de l’Estat, el campió dels desnonaments és el poble valencià. 

I ara el més cruel: part del rescat als bancs eixirà dels impostos de les famílies, algunes (prou) de les quals han estat desnonades i posades al carrer. A que té "mala gràcia" aquesta paradoxa veritat?.

 -