ARTICLE D'OPINIÓ: A nosaltres si que no ens volen

 És cert que no ens volen, bé,  sols per a pagar. Fa temps contava en una carta a l’argentí que dirigeix la Ford a València, Sr. Ades,  que va ser una situació excepcional de la política la pura decisió tècnica de què la Ford estiguera a València  i sense interferències del dos pols: Madrid -  Barcelona. 

Des d’allò res. La crisi actual afavoreix, més o menys, a unes regions espanyoles i a altres no les té en compte.  Les paraules de Sanz de Santamaria ajuden a entendre per on va el govern: “ A vegades les crisis son una oportunitat per a una reforma”, diu , com si no coneguérem el llibre de Klein Naomi “La doctrina del shock”, on la tesi principal és demostrar que si no hi ha crisi, se’n fabrica una, o se n’aprofita la que crea la pròpia natura. És increïble, com està esta dona encertant en tot. Quan el govern de l’Estat espanyol va rebre el shock del govern català – que va fer dir a Duran i Lleida, sí a Duran i Lleida, “Visca Catalunya lliure”, la senyora Sanz de Santamaria  venia a demanar que fórem prudents. Com si  no els catalans no conegueren la dita del seua gran poeta Espriu: “ Que la prudència no ens faci traïdors “. Ella demanava que foren traïdors els catalans i les catalanes a la seua nació ? 

Als valencians no ens ha de donar igual totes aquestes històries de shocks que es peguen els uns als altres, perquè al final com en els matrimonis que la pela els uneix, sempre hi ha una solució, on nosaltres la pagarem. Ara, tot és diàleg sense nosaltres. No anàvem a manar els valencians tant i quant quan guanyara Rajoy?  En resum, aportarem més a l’Estat perquè Catalunya no siga independent.  

El pobre president Fabra que vol fer les coses bé, no sap què fer, li neguen els diners, i sense diners i amb la crisi del shock, si no crea un altre shock a Madrid dubte que reba un cèntim dels qui l’han triat com a President. “Tu calla i paga”,- li venen a dir. 

Però els valencians i les valencianes ja no podem més: els xiquets per la carretera per anar al  col·legi, les farmàcies tancades perquè no cobren, els retalls i la repressió cada volta més constants, i la por ¡¡ ai las!! la maleïda i desgraciada por, aquella por de la ignorància que deien els il·lustrats al segle XVIII , tot això ens ha convertit i ens té al poble valencià com a pagans sense veu. I pregunte jo: On està la clàusula Camps, aquella  que si  un Estatut rebia una millora nosaltres també ?  No té rang de constitució ?? Se la boten quan volen, i no tenen memòria ni deixen que la recorden.

Damunt, hi ha morts per les hipoteques, hipoteques que controla  l’Estat. Ve a dir la senyora Sanz de Santamaria que els dol eixes morts. Doncs facen alguna cosa, que de segur que si hagueren estat dos banquers els morts haurien posat als funcionaris com a mínim dos dies de dol, i a la resta de la població que pagara el milionari subsidi a les riques vídues.     

Mira si important el shock fet al govern amb una possible Catalunya indepent que ja no es parla de la crisi. Els valencians i les valencianes hem d’inventar algun shock al govern  de Madrid per estar presents perquè sinó s’ho masteguen tot els pols Madrid-Barcelona . Recordar-los que la crisi també és nostra i volem que siga una oportunitat per tirar a tots els corruptes de les terres valencianes.

Senyora Sanz de Santamaria: mentre nosaltres ja tenim morts, vostés no tenen a ningú a les presons. Per tant deixe de doldre’s tant i actue més amb el poble valencià:  ens falten diners per culpa dels corruptes que en un estat de shocks ens han furtat fins les caixes valencianes. I no em dirà que no es robar-nos no fer l’eix ferroviari per València, Murcia i Almeria, quan ho diu tota Europa.

 I és que està, clar deia quan començava: no és una decisió tècnica. València no conta en política, mentre els pols siga el bipartidisme: un per a tu, un par a mi, per a eixos res.

Jaume Talens

-