El curs escolar d'infantil i primària ha començat al País Valencià amb l’estrena del polèmic programa plurilingüe, rebutjat per tots – partits, professorat, sindicats i federacions de pares- excepte pel govern valencià del PP i que redueix en gran manera les hores en valencià. .El curs escolar 2012-13 presenta altres novetats com la possibilitat que els alumnes mengen en el col·legi amb carmanyoles i l'increment de les ràtios. Una situació que produeix incertesa en els directors i professors dels col·legis públics perquè la Conselleria d'Educació no ha donat instruccions per a aplicar-les.
Tot això provocava ahir divendres les primeres protestes convocades per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, que integra els sindicats educatius, a Escola Valenciana i les associacions de mares i pares. A primera hora del matí, abans de l'entrada dels alumnes, hi hague concentracions de protesta a la porta de les escoles en algunes poblacions.
S’iniciaven ahir les classes de 471.551 alumnes d'Educació Infantil i Primària. Un curs on el professorat tindrà un salari menor, una jornada lectiva de dues hores més a la setmana, tindran més alumnes per grup per l'augment de les ràtios i un descens de la plantilla docent que de 51.452 professors ha baixat a 50.193, segons dades de la mateixa conselleria.
La Confederació de Pares d'Alumnes Gonzalo Anaya valoren negativament l'anunci de la consellera de crear Centres d'Iniciativa Social (CIS), o siga centres privats en sòl públic, i consideren un "despropòsit" que es permeta construir aquests col·legis concertats en aqueix sòl públic mentre que les famílies que aposten per l'ensenyament públic veuen augment del nombre d'alumnes en les aules i menys beques de llibres, de transport i de menjador.
La confederació opina que mentre existesca demanda de places públiques, no s'ha d'invertir en més centres privats concertats i menys encara quant hi ha 800 aules en barracons, que són ocupats per 19.000 alumnes , 1.000 més que l'any passat.
Un altre tema polèmic és el llistat de beques de llibres i de menjador, on es dóna la circumstància que a dia d'avui aqueix llistat de beneficiaris no es coneix. Així com que des de gener no s'han cobrat les ajudes de menjador i a la conselleria li queda per pagar diversos mesos pel transport escolar.
Una altra dada preocupant és el transvasament denunciat pels sindicats de l'1,3 % d'alumnes de l'escola pública a la concertada "fruit de la política del Consell que pretén arribar a un repartiment del 50 % i impulsa la política de substituir centres públics per concertats".
Per la seua banda la Federació d'associacions de mares i pares d'alumnes (FAPA) ha alertat d'una pèrdua del 16 per cent de professorat per al conjunt de l'educació infantil, primària i secundària per l'augment de les ràtios. FAPA ha mostrat la seua preocupació per la situació de l'educació valenciana, amb retallades "dutes a terme usant com a excusa la crisi", i ha insistit que la inversió en ensenyament públic és "un bé per al futur i un dret".
Fapa ha incidit en l'increment de la ràtio, "amb una pujada del 20 per cent del nombre d'alumnes per aula" un fet que fa impossible gestionar la diversitat, solucionar conflictes, tutoritzar l'aprenentatge o atendre a la convivència"
El PSOE ha assegurat que aquest "és el pitjor inici de curs de la història de la Comunitat Valenciana", i ha lamentat que "en els 17 anys de Govern del PP l'educació no ha sigut mai una prioritat i acaben amb quasi el 40 per cent de fracàs escolar".
El PSOE ha afirmada que el Consell no està "preocupat per l'educació per a tots". I prova d'açò és que l'ampliació de l'oferta d'educació infantil de 0 a 3 anys "està paralitzada" i "des de 1995 no s'ha construït cap col·legi de 0 a 3 anys en la comunitat".
Per la seua banda Compromís ha anunciat una sèrie d’iniciatives en Les Corts perquè la la Conselleria d’Educació explique les retallades de transport escolar d’aquest curs.
Compromís ha denunciat un inici conflictiu i complicat per “l’augment del ràtio d’alumnes, la disminució de professors, el gran nombre de xiquets i xiquetes que encara estudiaran en barracons o la reducció de les beques de menjador, així com retallades en el servei de transport escolar”.
Compromís denuncia que la Conselleria d’Educació ha modificat els criteris per a oferir transport escolar i ahir hi havia poblacions que no sabien si comptaran amb el servei enguany.
Polèmic decret de plurilingüisme
El gran focus de polèmica en l’inici del curs quant a aspecte pedagògic és la implementació del decret de plurilingüisme, aprovat el mes passat pel govern del PP sense consens, ni incloure en el document cap dels punts proposats per Escola Valenciana i les universitats valencianes. A més de significar un endarreriment en la normalització i ús del valencià a les escoles com a eina d’aprenentatge, Escola Valenciana avisa de la desaparició dels programes d'immersió lingüística i la paralització de la normalització de la llengua des de l'escola.
A aquest respecte, Compromís manifestava “que el decret de plurilingüisme trenca les línies en valencià i és part de l'estratègia recentralitzadora del PP que se suma a l'atac a la llengua a la franja d’Aragó, els atacs a les Illes Balears i al País Valencià. Hi ha una estratègia recentralitzadora i uniformitzadora de l'estat, i aquest decret és un acte més d'aquesta voluntat del PP d'esborrar la nostra identitat”.
-
como siempre, lo primero que haceis referencia es la bajada del salario de los profesores,ahi se nota que sois profesores los que publicais en este bloq.
ResponEliminaCuando una empresa funciona mal lo primero que la pagan son los trabajadores,aqui en ESPAÑA no han empezado por los d fuera y a los 4 años de estar en crisis han tocado a los funcionarios "que son los trabajadores de la empresa" ya que el govierno es como una empresa,deveriais de estar agradecidos que hasta ahora estais cobrando todo sin pensar que 5 millones de personas estan sobreviviendo sin nada y encima os quejais.
Bajo mi punto de vista se podria decir egoismo.
En tiempos atras havia la mitad de profesores,para consegir una beca para transporte era complicadisimo, asi sucesivamente.
Que importancia tiene lo de la lengua cuando tanta gente esta pasando hambre,solucionad lo de la gente sin poder comer y dejad lo otro para mas adelante.
Mas vale vivir saviendo lo basico, que morir saviendo mucho " de hambre"
Comentem per igual tant temes d'educació com de sanitat, però és perquè ací, en eixos dos pilars, és on majorment el PP ha clavat les seues urpes per tal de desfer l'estat de benestar, i sobretot ho fa afavorint la privatització d'eixos serveis (cada dia més escola concertada, universitat privada com hospital la Ribera, de Manises, de Dénia...).
ResponEliminaEfectivament tens raó: sobre els anys 70 només érem 34 milions d'espanyols, només l'educació obligatòria era fins els 14 anys i només seguien carreres els rics.
Sobre eixos anys canvia el sistema educatiu i ara ja veus, en som vora 50 milions, l'ensenyament és obligatori fins els 16 anys i LÒGICAMENT CALEN MÉS professors, a més que s'ha aconseguit que molta gent, fills de família treballadora, accedeixen a la Universitat. Això sembla ser que vol trencar el PP i que l'educació siga per als poderosos.
I és que la cultura no casa massa bé en els paràmetres del PP i menys encara si és en valencià, pot ser per això dius el que dius de la importància de la llengua.
Ara, es nota que tampoc en té massa per a tu de importància el castellà perquè això de "saviendo" i repetit dos voltes, a més de tants accents com no has ficat. ¿Falta de professors que tant rebutges?