El PP ha anat per la pesseta i perdrà el duro o l’aplaudiment del càstig

Comentava, l’eurodiputat Ramon Tremosa, que  l’economia té alguna cosa de psicològic, però una de les coses- indicadors que miren molt a Europa del nostre Estat és que no paga els creditors als trenta dies als seus creditors quan si que cobra puntual els impostos corresponents. L’economia de l’administració és bassa en despeses i ingressos i de vegades voler controlar les despeses  porta a menys ingressos.  Sembla una contradicció però pensem quedarà clar en acabar de llegir.  

Això sembla ser que és el que passa amb la paga extra dels funcionaris, segons comenten aquests dies especialistes i catedràtics d’economia en la premsa. L’equip de Guindos ha volgut anar a per la pesseta i l’equip de Montoro perdrà el duro, usant termes monetaris de l’antic refrany (a l’espera que algu l’actualitze en euros).   

Una de les primeres conseqüències és que Hisenda no aconseguirà més impostos amb aquesta retallada de la paga extra. Primer, el retall comporta un efecte psicològic a una part important del funcionariat en tant que és consumidor. El primer que es farà serà dir adéus a regals, reis, i compres i festes de Nadal,  Any Nou,  i Reis. Menys poder adquisitiu del funcionariat implica menys consum i, de rebot, més efectes negatius a l’economia i com no, retraïment del consum i això vol dir menys recaptació d’IVA per l’Estat.  Els botiguers i restauradors pagaran menys a Hisenda del que es normal eixes dates perquè tindràn menys ingressos dels esperats , i a més, com ja es diu, si els sectors intenten mantenir els preus i han de pagar un IVA augmentat... vol dir que han de disminuir beneficis i menys beneficis vol dir menys contractació i més atur. 

Sembla ser que des d’alguna esfera de poder del PP això ho comencen a vore clar, i a més de les queixes als “poders” del partit,  ja proposen que eixe 7% de retall encobert en el sou del funcionariat (¿ Podriem dir robatori en tant que és una mesura unilateral ? es pot descomptar més a més per mantindre la paga extra de Nadal, i que es pague abans del 24 de desembre i no el 30 com es un mes normal. Cal tindre els diners per a les primeres festes.  

Però hi ha més. En suprimir eixa paga extra, la primera conseqüència és que l’Estat ja deixa de cobrar una substanciosa quantitat de l’IRPF d’eixa paga extra , i en segon lloc, en fer la declaració anual, molts abaixaran de tram impositiu i això vol dir... menys diners a recaptar per Hisenda d’IRPF. En conjunt l’Estat va recaptar menys del propi IRPF i menys de l’IVA que deixarà de generar-se amb el consum d’eixa paga extra. 

El funcionariat troba que la mesura és un càstig, mentre a altres sectors se’ls perdona tant. Entén que és un càstig  perquè treballa més i cobra menys, i més gent a l’atur, que és el gran problema. Tot en compte de repartir entre tots i totes el que hi ha,  el que s’entén per mini- jobs: si jo cobre menys, treballe menys hores perquè puga treballar una altra persona i els 35.000 mil milions d’euros anuals que paguen de l’atur, es reduesquen, perquè treballen més persones.

El funcionaritat entén les mesures com un càstig del govern de Rajoy (PP) i del PP quan veuen els diputats i diputades d’eixa partit aplaudir les mesures més que un gol d’Espanya a la final del Campionat d’Europa.  Un efecte pervers de cara els milers de funcionaris. 

Però realment qui està marcant-li un gol és Guindos a Montoro, i alguns bons economistes no esperen que així es reduesquen els 35.000 mil milions d’euros que paguem per interessos als bancs prestataris. Vaja bufetada en forma d’aplaudiments!!!.

 

De què aplaudien i es reien els diputats del PP?

De que es reien i feien aplaudiment a Rajoy? De que s’haja passat pel forro el programa electoral del PP? ¿De què totes les promeses que va fer la ha incomplides? De què no pinte fava en Europa i aquesta li marque el camí sense que alce la veu no siga cosa que li diguen “Váyase, señor Rajoy, váyase”?

¿O sera de vore com es fan cada dia més pobles els seus propis electors i al resta d’espanyols? De vore com totss, també els seus votants, veuen com perden valor els seus estalvis, com perden valor les vivendes, de vore com vivim amb la por, l’ai al cor sense saber que serà de la nostra vida i de la nostra familia? D’això aplaudia el PP en les Corts? 

-