Article El Mundo: L'herència podrida de Camps

Pel seu interés, reproduïm l'article publicat a El MUNDO (l'hem traduït ) Les majúscules amb negreta les hem afegit nosaltres.

El dijous a la nit, Francisco Camps acudia a una xarra col·loqui a Xàbia, Alacant, sobre "responsabilitat social en la política". Tal qual. Unes 30 persones li van rebre en el Monestir que acollia l'acte amb crits, insults i ous.

Unes hores després, ja el divendres, Alberto Fabra eixia d'una visita al Museu Arqueològic de Guardamar del Segura, també a Alacant. Altres 30 persones, segurament diferents a les de Xàbia, li van rebre amb crits insults i ous.

Entre una i una altra escena, la Generalitat Valenciana va anunciar de forma oficial la seua intenció d'acollir-se al pla de financiació creat pel govern central per a injectar liquiditat en les comunitats autònomes. O SIGA UN PLA DE RESCAT. Un rescat econòmic que no és un rescat per al Consell però que amb un o un altre nom es imprescindible per a salvar les comatosas finances d'aqueixa Comunitat que algun dia es va promocionar com a exemple nacional.

Entre una i una altra escena hi ha quasi un any de govern.

Es compleixen ara 365 dies de la dimissió de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana i de l'elecció A DIT d'Alberto Fabra (llavors alcalde de Castelló) com el seu successor. El 20 de juliol de 2011 Camps renunciava al seu càrrec proclamant amb drama la seua innocència per a ser jutjat pels vestits del cas Gürtel.

Camps va ser absolt per un jurat popular i poc més es va saber d'ell. Des de llavors amb prou faenes ha ocupat el seu escó en les Corts. Se suposa que juga al tennis i devora assajos sobre aqueixos personatges bíblics que semblen parlar-li directament a ell. Acudeix a les reunions del Consell Jurídic Consultiu i expliquen que recorre amb cotxe oficial els amb prou faenes 300 metres que separen la seua casa de la seu per a evitar alguna brega pel camí. Ell, que presumia que a València hi havia mil pintades contra Zapatero i cap contra ell.

Si somiava amb tornar a la primera línia de la política, va haver de despertar el dia que es va pujar a una barca en l'Albufera i va delirar camí del país de “no mai més”. “Estic més preparat que mai per a ser president de la Generalitat o del Govern” va dir mentre navegava amb la perx per  a la revista Telva. I el seu telèfon es va esborrar en totes les agendes de Gènova...

De Camps només queda la sospita que algun altre assumpte judicial podria complicar-li la prejubilació (ja siga el cas *óos o el presumpte finançament irregular del PP valencià), queda la desconfiança preventiva de Rajoy davant el territori que abans venerava i queda una herència ulcerada que ha caigut com un meteorit sobre el tron del successor en qüestió.

Alberto Fabra complirà el dia 26 un any NOMENAT A DIT i governant com si jugara a 'mosca' en el col·legi. Esquivant calbots, rebent mastegots cada vegada que es gira per a veure qui li ha soltat l'anterior.

El llegat de Camps són, per a començar, 11 diputats en les Corts Valencianes imputats, acusats o investigador per diferents casos de corrupció tants que si Fabra en prescindira de tots perdria la majoria absoluta en el Parlament.

El president de la Generalitat ha hagut de fer equilibrismes per a endreçar el PP valencià sense derrocar-ho per complet i començar de nou.Va traure del partit a tots els imputats convençut que no caben sospites a Quart, però manté una desena d'escons tacats per Gürtel, Brugal o els “mangoneos” amb les ajudes al Tercer Món. Camps es va encarregar en les seues últimes eleccions de convertir en aforats als seus amics amb problemes i ara Fabra no sap com desfer-se d'ells.

El tuf de les “corruptelas” li ha complicat la gestió interna del PP valencià i potser la remodelació definitiva del Consell que va arreplegar. Sense l'afecte de Rita Barberá i a l'espera d'una crisi de govern, Alberto Fabra s'ha fiat para quasi tot del seu eficaç vicepresident José Císcar. La resta de consellers són quasi extres en la seua pel·lícula.

A Císcar li ha tocat explicar les solucions contra el pitjor dels regals de Camps, la situació econòmica més tràgica en 30 anys d'autonomia. Amb un deute reconegut que supera els 20.000 milions, producte sobretot de la megalomania anterior, la Generalitat de Fabra ha ficat la tisora tijera en l'educació i en la sanitat, ha acovardit la seua administració, ha renegociat a la baixa els grans esdeveniments que encisaven al seu antecessor, ha pujat impostos...

Alberto Fabra ha demanat públicament perdó als proveïdors pels impagaments, ha suat cada mes amb les factures de les farmàcies i s'ha engolit quasi una manifestació per setmana. No hi ha col·lectiu ni professió que no li haja dibuixat una pancarta, ni ple de les Corts en el qual no li reclamen eleccions anticipades.

Ha tancat el seu primer any en la presidència amb el pitjor incendi forestal en 20 anys, un gegantesc ERE en RTVV que manarà a l'atur a 1.300 persones i demanant un rescat per a sobreviure.

Fa un any li van cridar: "Escolta, Alberto, que vas a ser el president de la Generalitat". NOMENAT A DIT. Va dir sí, va penjar i el que va venir després va ser un malson, l'herència podrida de Camps.

"Traduït d'El Mundo"
-