ARTICLE D'OPINIO: SERP D'ESTIU

No sabem si, quan arriba l’estiu, Enrique Estruch es caracteritza d’heroi popular contra les manifestacions artístiques i culturals que tenen lloc a Tavernes de la Valldigna, bé siga el Sete Sóis Sete Luas passat [primer comentari a: http://www.laveu.es/actualitat/cultura/2635-el-xix-festival-sete-sois-sete-luas-arranca-a-tavernes-amb-ocasio-del-porrat-del-clot-de-la-font.html], bé siga el Pop al Carrer d’enguany. No sabem, insistim, si el que escriu que és millor no dir el que pensa “de estos actes en els que n’hia més gent dalt que baix del escenari” (sic) és el que pensa el mateix i ho escriu –i com es veurà, diu el que malpensa: que són celebracionetes privades que paga papà Erari– en la seua bitàcola d’Internet.    

A l’atenció del senyor Estruch i Ferrando, administrador de Quadern de reflexions:

Ens ha arribat la notícia que al blog que administra "Queaderns de reflexions" s’ha fet ressò de la propera edició del Pop al Carrer, festival de música que organitza LaCasaCalba amb el suport de l’Ajuntament de Tavernes i l’ens mancomunat de municipis valldignencs. En concret, ens ha aplegat el següent comentari a la informació apareguda en l’edició digital de Las Provincias (la Safor, 17.07.12), publicat per vosté en l’entrada del seu bloc: “Altres notícies comarcals i locals arreplegades en la premsa local” (dimarts, 17 de juliol de 2012):

Este festival sempre s'ha caracteritzat per hi haure mes gent de vegades dalt l'escenari que baix, esperem que el cost que suposa almenys sevisca per a algo més que per a que alguns es facen una festeta a càrrec dels altres.

http://quaderndereflexions.blogspot.com.es/2012/07/altres-noticies-comarcals-i-locals.html

El comentari en qüestió, que jutgem més propi del taulell d’un bar que no d’una autoproclamada plagueta de reflexions, mereix, al nostre parer, una sèrie de puntalitzacions, una exigència i una invitació:

+ El que caracteritza aquest festival d’entrada gratuïta és la seua dimensió amanosa, fàcil de manejar, adaptada a la situació real que viu la música popular contemporània, especialment al País Valencià.

+ El que caracteritza aquest festival és la recerca de propostes allunyades del corrent o contracorrent (o fora del corrent, perquè anar contracorrent és nadar en el mateix stream), adreçades a tota mena de públic, a grans i menuts; propostes de qualitat com les de Miquel Gil, Pau Riba, Julio Bustamante, Eva Dénia, Sanjosex o Limbotheque, entre d’altres.

+ El que caracteritza aquest festival és la fórmula sense pauses: actuacions ininterrompudes, festival en extensió (i si vol fer càlculs, ha de fer-los, consegüentment, en extensió, no en situació).

+ El que caracteritza aquest festival és la contractació d’artistes i  bandes formades per menys de 400 persones, que és la mitjana de gent que assisteix, “dessota escenari”, durant (li ho subratllem, d’acord?) els dos dies d’activitats sense pauses.

+ El que caracteritza els organitzadors d’aquest festival és el valor (que no el preu) que donem als projectes minoritaris, als quals no afegim un diminitiu blasmador sinó en tot cas afectiu. Per aquest motiu, per exemple, els organitzadors d’aquest festival mai titllarien GIVAL, l’opció política que Enrique Estruch representa (orgullosament xicoteta, com sovint es vanta vosté), de “partidet”. 

+ Els organitzadors d’aquest festivalet ens caracteritzem per pagar de seguida (una setmana després dels concerts, avançant dels nostres diners) els qui han fet la festa, entesa aquesta –definició antropològica– com una participació col·lectiva que serveix a la salut i comunió del grup, i per pagar-nos immediatament i amb els nostres calés els nostres saraus (que, malgrat que a vosté no importa, són festetes o festasses tot depenent de les ganes i del capital privat a l’abast).

Per tot allò que ens caracteritza, li exigim que rectifique de seguida el malpensament sobre el Pop al Carrer publicat en Quadern de reflexions. Així mateix, i per la mateixa raó –per tot allò que ens caracteritza–, el convidem a passar-se una estona pel festival, la nit de divendres o la de dissabte, a ser un més de la comunitat qualitativa que puga haver-hi en aqueix precís moment, a atorgar-li valor a quelcom que no té preu. 

LaCasaCalba