 |
| Fabra, Santamaria i Aguirre ¿Amb Rajoy els 4 genets de l'Apocalipsi per als serveis públics? |
Les empreses sanitàries competiran per la concessió de la gestió d’hospitals i centres de salut. Un fet obvi: el nou model ha de ser rendible i per tant, si cal, , retallaran en despesa. El PP s’encabota a dir que el sistema no perdrà qualitat i es posarà en marxa el 2013.
El passat divendres potser serà un dels dies negres per als valencians: el de l’anunci de la privatització total del seu sistema sanitari. Era l’hora de dinar i alguns se’ls pararia el mos mentre pensava “més encara?”.
El Consell no ha explicat els detalls del nou model i com afectarà, però, la gestió d’hospitals i centres de salut els ciutadans quedarà en mans de l’empresa privada. Atenent que l’objectiu prioritari de tota empresa és maximitzar el benefici perquè el negoci siga rendible, no és estrany pensar que els propietaris s’aplicaran a fons per estalviar en despeses. Si la partida del personal no la poden tocar perquè no depén d’ells, actuaran sobre totes aquelles matèries en què els estiga permés, això és: material sanitari, oferiment de serveis, dotacions mèdiques, proveïdors, optimització d’espais i temps i tot un etcètera d’allò que consideren superflu.
El PP s’encabota a dir que no retrocedirà la qualitat del servei valencià i com a tota resposta als periodistes sobre el funcionament de la nova gestió el vicepresident del Consell, José Císcar (del PP) deia: "Garantim que cada ciutadà de la Comunitat Valenciana seguirà tenint els mateixos metges, els mateixos centres de salut i els mateixos Hospitals. Però tothom coneix que el model que ara plantegen com a novedós i punter ja es pot vore que fracassa en hospitals com el de Manises o Dénia.
Compromís veu darrere de la privatització un moviment en favor de les asseguradores privades, entre les quals l’empresa nordamericana Capio, que ja fa negoci a costa d’alguns hospitals valencians. “Estem convençuts que volen cedir a empreses privades les instal·lacions d’hospitals no inaugurats que ja estan construïts, com el de Llíria o Gandia, després d’haver-se pagat amb fons públics de tots els valencians i valencianes”, denuncià la portaveu adjunta de la coalició, Mònica Oltra.
I aquest cap de setmana, des de Madrid, el president Alberto Fabra continuava assenyalant que el nou model tindrà “més serveis amb menys costos”. Vaja la quadratura del cercle!!! Llegiu-ho bé: Més serveis i menys costos! Ja ens explicarà això com es fa, si ara els valencians tenim el que tenim a la sanitat pública, amb els indicadors més baixos de l’Estat.
- Basat en l'Informatiu
-
Doncs es deu de controlar al máxim que no baixe la qualitat, i això es algo fácil : inspectrs i enquestes anónimes entre vpacients i el mateix personal sanitari i si no cumplixen, " multa que te crio" y a la segona, al carrer com en el futbol.
ResponEliminaLa mesura no canvia res, ara en la sanitat publica manen unes empreses privades que es diuen sindicats, en les que els propietaris no mes arrisquen les hores de activitat sindical i els politics, que arrisquen la seu seient. L'unic canvi es que els privats es jugaran els diners. Xe, tampoc les hores insicals i els seients tambè son diners.
ResponEliminaAla, a vore si a l'altra la dius més grossa la burrada.
ResponEliminaEsperem que no el tingues que vore d'aci poc amb algun lio gros en la pública per que tingues que canviar d'idea.
Per als que no coneixen la diferència entre una empresa pública i una empresa privada sols dir-los que en la privada l´objectiu deuria ser la maximització dels beneficis, en la pública la maximització del servei.
ResponEliminaDeixar la sanitat en mans privades significa que qui ens atendrá el que primarà no és la nostra salut, sino els nostres diners i per tant, si no en tenim, doncs la nostra salut no els interesa. I per tant, si alguna malaltia no es "rentable", doncs no es dona el servei...i si et toca a tu doncs ja saps el que "dijo herodes".
Entre aquestos dos camps es situen els centres concertats que en teoría busquen la maximització de beneficis però dintre d´unes normes que li marca la administració.
Ara be...quin son els problemes...El principal la corrupció de la cosa pública, polítics, sindicats i que ningú ho oblide, la gent que tria a uns i altres, tu i jo, perque ací tots tenim culpa, el que furta per furtar i els altres per triar als que furten. Tanta culpa té el politic corrupte, el sindicaliste corrupte com la gent que els ha triat...però al menys, tot dos, poden ser fets fora pel poble, quan el poble te dos dits de seny.
Com que a aquest país ni els electes ni els electors semblen tenir moral política ni seny, el deixar la sanitat de tos en mans privades o concertades...que es el que sembla es preten, significa ni menys ni més, que els serveis que donen diners seràn gestionat per cuatre amics dels que manen que seràn els que aconseguesquen la concertació, i per tant la gestió de tots aquells serveis que son rentables per a la sanitat, i tot el que no done beneficis anirà a la pública...que paguem tots...I que per tant poc a poc sols gestionara perdues fins que algún ric espabilat diga, com que la sanitat pública es carísima, doncs llevem-la i que tot siga privat...el que tinga diners que vaja al metge i qui no que es muiga quan es constipe.
Personalment sempre he pensat que en les coses esencials com salut, treball, educació i altres similars han de ser gestionades per la administració pública i a un país ideal que no es aquest, els ciutatans deurien ser plenament conscients i responsables de les persones que trien per a gestionar la administració. Per a triar els que es gestionen els diners de tots.
Però malauradament ací cadascú tira per al seu partit o els seus interesos, ens importa un pepino el que esta bé i el que esta mal, igual dona que siguen bons que roïns, importa la bandera no la gestió eficient i correcta, i aíxí ens va, som un país de forofos, renegons i irresponsables, perque si el nostre fill ens furtara diners de segur que li fotriem una bofetada, però en canvi quan un politic ens furta diners, primer valorem de quin partit es i després o critiquem o el defenem a mort...no us sembla trist?.
Sols has de surtir d'Espanya per saber que es la sanitat pública espanyola, per valorar el que tenim. Trencat una cama a Andorra, a Estats Units, i voràs que el primer que et pregunten no es on el fa mal, sinò on tens la visa. I si no la tens, doncs xinxa rebinxa...
Però en fi, cada poble te el que és mereix i per tant, ens pasa el que ens pasa. I damunt has de sentir brofegs lladrant tonteries i destrellats manats per a saber quin grup o quins interesos...En fi, fins el dimoni te advocats que el defendrien i que tendrien arguments per a dir quan bo és i quant de be que fa. La majoria dels espanyols estem aborregats i damunt ens queixem de que els llops sens mengen pels peus.