29M vaga general. Argumentari (i II)

Argument 3: “La vaga no soluciona res.” 

Resposta: La vaga no és una solució, és l’instrument de pressió més poderós que ara per ara els treballadors i les treballadores tenim al nostre abast. Per això qui no s’adhereix a una vaga perjudica greument el conjunt dels treballadors i treballadores. També et perjudica a tu. Si la vaga no solucionara res, d’on prové l’obstinació dels empresaris que el seu personal no en faça, fins al punt d’arribar a les amenaces i coaccions; que potser és delicte? Per quin motiu la premsa de dretes tracta de desprestigiar la convocatòria de vaga? Tot té una causalitat, res no passa per casualitat.

Argument 4: “No estic d’acord amb els sindicats majoritaris, per això no faig vaga.” 

Resposta: A la convocatòria de vaga s’han sumat desenes de sindicats minoritaris o majoritaris de diversos sectors i de diferents ideologies. Encara més, els primers convocants d’aquesta vaga no van ser UGT i CCOO, sinó ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS (majoria sindical basca) i CIG. També se sumen a la convocatòria les anarcosindicalistas CNT i CGT, la Confederació Intersindical (a la qual pertany Intersindical Valenciana), USO, Solidaridad Obrera (majoritari per exemple en Metro de Madrid), partits polítics tan dispars com IU, Esquerra, Compromís, Amaiur, BNG i organitzacions socials de tot tipus com 15-M, Joventut sense Futur, etc., que no comparteixen la verticalitat dels sindicats majoritaris i són crítiques amb la seua labor dels últims anys. Per tant, el suport a la vaga és generalitzat. Es pot criticar el que es vulga a UGT i CCOO, però com pot ser que qui criticaven la “suposada inacció” d’aquests sindicats ara es neguen a secundar una convocatòria en la qual tracten de “fer”. O és que es tracta de criticar-los facen el que facen? Per què? Bé, això donaria per a un altre text. Curiosament el conjunt de sindicats són l’únic mur que els poders econòmics volen assolar. Per això, aquesta campanya contínua de desprestigi.

(Continuarà)

-