Leo Bassi presenta a Tavernes “Utopia”.

Leo Bassi ha presentat “Utòpia” a Tavernes i, després de la seua actuació, ja podem dir que hem tingut a la Valldigna els dos bufons monologistes més importants d’Italia. Recordem la vinguda de Dario Fo al monestir fa uns anys, amb una obra i una exposició.

.

Leo va dir que demana cobrar més que l’altre Leo, el Messi, perquè treballa en la cultura i no a l’esport. Per cert, a la Toscana els treballadors tenien prohibit fer esport cap al 1860 per entendre que podía impulsar el corporativisme obrer. Per això el seu iaio i son pare eren tan admirats: podien fer esport i viatjar , gràcies al circ.

Però entrem a l’obra que ahir diumenge començava amb un poc de retard per la vinguda en directe des de Milà, amb els problemes amb l’aeroport.

La serietat d’un bufó, la forma de fer d’un pallasso que diu les veritats, és l’arma que Bassi emprava perquè no ens pensàrem que estavem veient una obra de “divertimento”. La crisi no podía estar millor explicada: des dels banquers fins a la manca d’una solución per part de l’esquerra i, d’ací, a la demanda de tornar a la Utopia: eixa finestreta que ens diferencia de la dreta, sempre conservadora i que apunta, tots plegats, a l’església conservadora com a baluard: tota tan unida.

Leo amb el seu espectacle semblava que li vol fer por a eixa dreta, això sí, després de fer-ne al públic amb la seua paròdia de l’ecologia, la gespa i el golf. Acaba tirant ous al públic, i en especial als de la fila cinc on solen colocar-se els “pijos” que segons Bassi sempre van a veure’l per criticar-lo.

A Leo Bassi li encanta ficar-se amb Aznar i acabà fent-li una paròdia amb els gais i el seu particular estriptis per fer vore al public, primer, que els gais són els únics que espanten Aznar, després de comentar el seu llibre, del 2008 i, segon, amb la música de Satie, quan torna a vestir-se pallasso blanc, amb el barret de son pare, de les mentides que fa la publicitat per seguir enganyant-nos en materia política.

Fabulós el joc de gots. I la burla de la creació d’una nova religió, l’església de la Patologia, regalant “patos” i ensenyant el més gran que hem vist mai sobre l’escenari.

En definitiva, des de l’art rupestre i científicament, ens va fer vore que potser dins d’uns milers d’anys els treballadors poden tindre el poder: parlem de 45.000 anys des del primer artista. I el que presenciàrem a Tavernes fou aixó: un artista compromés, a la italiana, amb una accent universal que va fer riure parlant de la crisi i de la dreta a un públic entregat.
-