Els joves estudiants donen una lliçó de ciutadania

Els i les estudiants que van recórrer durant tota la vesprada d’ahir València per mostrar el seu suport al sistema públic i el seu rebuig a la violència, demostraren que si la policia es comporta i els seus responsables polítics no donen ordres errades, el civisme regna. 

Un grup d’universitaris eixí poc després de les dues del migdia des dels campus de Tarongers i la Universitat Politècnica. Junts caminaren fins a arreplegar als seus companys aplegats a la Facultat de Geografia i Història. Baixaren a prendre les calçades i, aquesta vegada, fou la Policia Local qui prengué les regnes, tot tallant el trànsit perquè la marxa discorreguera tranquil·la. I, des de Blasco Ibáñez cap a l’estació del Nord, ciències i lletres caminaren juntes. 

A les 15h30 del migdia, la marxa de suport als estudiants represaliats arribava puntualment a la seua cita. Alçant els llibres ben alts, vestint samarretes blanques, sota un sol i una germanor quasi fallers, l’esplanada entre el Lluís Vives i l’estació del Nord va bramar a una sola veu: “Sánchez-de-León, di-mi-sió!”. Inaudit o records d’un passat gris; milers de persones recordant-se del nom d’una delegada del Govern.

A les quatre de la vesprada, es dissolia l'asseguda pacífica i la gent es dirigia de la plaça de l’Ajuntament,  durant una mitja hora, es concentraren per demanar també responsabilitats a Rita Barberá. De l’Ajuntament, la marea de gent –capitanejada no sé sap per qui- tornava a enfilar-se per Barques. ‘No habrá paz para los malvados’, advertien aprofitant l’ocasió del darrer premi Goya amb les seues pancartes de mà diversos joves. I contra tot allò que consideraven “maldat” escridassaven: els corruptes, el capitalisme i la banca. Sobretot rebé la banca i el seu personal: “molta corbata i molt poca vergonya!”, des de les balconades del carrer Barques, treballadors encorbatats de La Caixa o del Banc Popular miraven passar la marxa i aguantaven el ruixat entre la condescendència i l’estupor. I, en passar per Bancaixa, no hi quedà lloc per als eufemismes: “estos d’ací són els delinqüents!”.

Amnistia Internacional reclama mesures

Tocaven les cinc i mitja quan s’arribava al següent objectiu: Delegació del Govern. “Si no dimiteixes el càrrec, no marxem!”. Tanmateix, Paula Sánchez de León, no dimiteix.

Aministia Internacional ha hagut de recordar-li al Govern una premissa bàsica: “L’ús de la força és el darrer recurs per garantir l’ordre públic, no el primer”. Per això, l’organització de defensa dels drets humans ha instat el Ministeri de l’Interior i a la Delegació del Govern a què realitzen una investigació “de totes les al·legacions d’ús de força excessiva” i que adopten les “mesures disciplinàries i penals, si procedira”.

 

A mitjan vesprada es rebia, per fi, una bona notícia “a mitges”: dotze de les persones detingudes dilluns eren posades en llibertat provisional, tot i que quedaven amb càrrecs. La causa roman oberta per resistència, desordres, lesions i atemptat a l'autoritat i totes elles hauran de comparéixer periòdicament davant del jutge.

A la seu del PP

 Passaven les set i mitja i la gent es reunia davant la seu del Partit Popular . El cartell de la catequesi per a adults desplegat a la façana de la parròquia situada just davant de la seu del PPCV, pareixia col·locat per a l’ocasió: "Levantaos, alzad la cabeza, se acerca vuestra liberación", resava, potser de manera premonitòria. 

- Segons l'Informatiu