Passava mentre el ministre d’Indústria del PP, Jose Manuel Soria, ha començat el procés per a prorrogar la vida de la central nuclear de Garonya que arribarà a més del 2019, és a dir, més dels quaranta anys pels quals fou construïda. Passava mentre el mateix ministre dicta una moratòria per a les noves primes a les energies renovables al dictat del president d’Iberdrola Galan.
Mentre això passa, es reunia un grup nombrós i omplia la sala de conferències del Casal Jaume I Primer de Gandia per escoltar en una vesprada molt gèlida, i no precisament pels dictats o decrets del ministre, sinó pel fred polar, al professor de Física Vicent Martínez Sancho en la presentació del seu llibre: L’ús de l’energia nuclear. Homo sapiens?
Sentir perquè ha servit l’energia nuclear i escoltar-ho a un nivell comprensible per tothom és un fet impagable i ho fan eixes persones que tenen intenció de publicitar allò que altres ens fan tragar com si fóra bo en una constant mentida.
El llibre, des de la ciència, ve destinat a previndre allò que pot ser un autèntic desastre mundial. I com exemple explica al final el cas de l’atoló frances de Mururoa, al Pacífic, que ha rebut més de 95 bombes nuclears i que posseeix més de 5 kgs de plutoni, en tant que amb poca quantitat es pot posar en perill la vida de la Humanitat. Doncs bé, tota la campana coral·lina de baix de la mar esta partint-se i pot tenir eixe problema greu del plutoni tot el Pacífic.
El llibre, a banda de fer-nos conéixer, els errors de les nuclears, tenim uns gràfics que demostren com totes, i quan es diu totes són totes les centrals nuclears, han patit accidents. I ens recorda com en tenim una a menys de cent kms de la nostra població.
També alerta sobre els tan envejats, ja que donen feina, però excessiu perill com demostra el professor Martínez: cementeris dels residus nuclears, com el cas de Villacañas (Conca), que també el tenim a poca distància. Al llibre vorem les diferents formes de tractar aquests residus i el problema que comporten, així com la impossibilitat del seu tractament.
Esperem poder presentar prompte el llibre a Tavernes i poder escoltar una lliçò d’un insigne valldignenc que tant està fent per la nostra salut, perquè com diu, estima la nostra terra.
-
cotorreta no seria més normal feró a Simat què és el poble de l'autor ?
ResponEliminaNo sabem si el refereixes a la nostra frase final. Si és així, la frase no diu que es presentarà primer a Tavernes, sino que esperem es presente prompte a Tavernes.
ResponEliminaI efectivament potser s'hauria d'haver presentat primer a Simat que a Gandia.