divendres, 27 de gener del 2012

La manifestació d'ahir contra les retallades en els serveis publics: Una indignació molt concreta




 Els carrers valencians van viure ahir la manifestació més multitudinària dels darrers anys i amb un objectiu clar i comú: vora 200.000 persones demanaren la retirada del decret amb què la Generalitat pretén retallar 1.000 milions d'euros en serveis públics.
 
Era d'esperar. Després de dos anys de retallades contínues al seu sou i de l'empitjorament de les seues condicions de treball, una mesura ha fet vesar el got dels funcionaris valencians: el paquet de mesures anticrisi que el president Alberto Fabra del PP va aprovar la nit de reis i que reduïa el sou i, sobre tot, el nombre de treballadors públics a la Comunitat.
 
En un context en què la sobrecàrrega de treball és ja insostenible a molts llocs de treball -les baixes ja quasi no es cobrien abans del decret de Fabra- i en què els funcionaris -que no obtenen una revisió anual del seu sou per damunt de l'IPC des de 1998- cada vegada tenen menys poder adquisitiu, més de 200.000 persones isqueren ahir als carrers de València, Castelló i Alacant per dir que ja n'hi ha prou.
 
Moltes bates de metges, infermeres, zeladors, fisioterapeutes, moltes pancartes d'instituts, molts professors, molts administratius, molts funcionaris i interins, treballadors de la funció pública. Desenes de milers de persones (190.000, segons els organitzadors) van sortir ahir als carrers de València, Alacant i Castelló convocats pels sindicats per protestar per les retallades socials aplicats pel Govern d'Alberto Fabra. Per marxar junts en contra de la tisorada. A ell al·ludien les pancartes que sobrevolaven els caps o els adhesius que es pagaven en les jaquetes i que adquirien les formes d'unes grans tisores.
 
La manifestació més nombrosa va ser la de València, la cua va trigar més d'hora i mitja en eixir de la plaça de Sant Agustí, provocant un gran col·lapse de trànsit a la ciutat. Va ser tan o més massiva que la manifestació de dissabte passat contra les retallades en l'educació. "Un poble ignorant és fàcil d'enganyar", deia una pancarta que rebia a l'Institut de Lluís Vives als milers de persones que s'incorporaven a la marxa que es va dividir en dos itineraris. El primer va passar per davant de la casa de Francisco Camps "al crit de culpable i corrupte".
 
La segona part va transcórrer també pel centre, però pel carrer de Sant Vicent de València. Ambdues van finalitzar davant al Palau de la Generalitat, a la plaça de la Verge, i estaven encapçalades per una gran pancarta amb el lema No a les retallades dels serveis públics. Sí a la depuració de responsabilitats al Consell. La portaven els responsables dels principals sindicats UGT, CCOO, Intersindical Valenciana, CSIF i CEMSATSE i el cordó de seguretat dels propis convocants estava format per policies locals sense uniformes que també es manifestaven. L'organització va estimar al voltant de les 100.000 persones l'assistència a la marxa de València.
 
La situació no estaria tan malament si els xoriços tornaren el pa, deia una pancarta, en el revers es llegia Barbaritat Valenciana com el logo de la Generalitat. Sense innovació no hi ha solució, deia una altra que portaven investigadors i tècnics dels 14 instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana als que el Consell "deu 57.000.000".
 
Amb les xifres que oferia l'organització -fins i tot, amb les de la policia, que rebaixava a 160.000 els manifestants-, la d'ahir fou la manifestació més multitudinària en anys a terres valencianes. Ni tan sols a la darrera vaga general, del 29 de setembre de 2010, isqué més gent al carrer, i la satisfacció era evident entre els organitzadors de les protestes. Tanmateix, una ullada a les xifres que ofereix el Ministeri d'Hisenda evidencia que, en juliol de 2010, eren més de 235.000 els treballadors públics a la Comunitat, front a les vora 200.000 persones que isqueren al carrer ahir. Els càlculs evidencien que, encara que una gran majoria de treballadors públics es mobilitzaren ahir, la majoria de la societat valenciana -afectada també per les retallades- no se sentí al·ludida en la protesta. Només els usuaris dels sectors que ja veuen clarament degradat el seu servei públic -com ocorre a l'educació, que mobilitzà dissabte a pares i alumnes- s'han unit a les protestes de les darreres setmanes.
 
La periodista de Canal 9 Xelo Miralles va llegir el manifest final que criticava "el paquet de retallades que suposa una gran agressió als serveis públics". "Ens han tret 10.000 milions de la manera més fàcil, retallant salaris i personal. Que es depuren tots els càrrecs culpables d'aquests actes ", va dir. Entre els manifestants es van veure nombrosos polítics d'esquerra com el líder dels socialistes Jorge Alarte, el de Compromís, Enric Morera, o el diputat d'Esquerra Unida, Ignacio Blanco.
 

Molt de soroll... i Canal 9 com a gran sorpresa
 
La d'ahir fou una de les protestes amb més uniformitat en els seus càntics, que tenien com a destinataris principals el conseller Vela, Rita Barberá o el màrtir d'Espanya, Francisco Camps.
 
I, si hi hagué una estampa per al record, eixa fou la dels treballadors de Canal 9, que seguiren una furgoneta decorada i rebatejada com a “Unitat mòbil democràtica i plural de Canal 9”. Davant l'ERE que s'aveïna a l'ens públic, centenars d'ells volgueren eixir al carrer per reivindicar la dignitat de la seua professió i per denunciar les irregularitats a la gestió de la televisió pública, tot arriscant-se a perdre el seu lloc de treball en els pròxims mesos. Entre ells destacava la presència de diversos afectats pels impagaments de l'ens, com els actors de la -quasi- desapareguda L'alqueria blanca, però, sobre tot, la cridanera assistència de periodistes a qui se sol vincular amb la línia editorial de Canal 9, com José Luís Torró.
 
Però qui més es jugà el coll -com ja ha fet en diverses ocasions amb les seues denúncies- fou l'ex presentadora de Colp d'ull. Maria Josep Poquet, qui exerceix com a delegada sindical de l'Intersindical a RTVV, encetava al pas de la “Unitat mòbil” per la Plaça de l'Ajuntament un emocionat al·legat en què recordava el cas de presumpte assetjament sexual protagonitzat per Vicente Sanz i afirmava que “Pedro García hauria d'estar imputat per sacsejar les arques dels valencians”. “A Canal 9 tenim un màster en corrupció”, rematava la presentadora, però advertia amb el seu exemple: “els treballadors sí que sabem informar”.

- Extret de "L'Informatiu" "El País". Fotografies: Informatiu, El País.

-

4 comentaris:

  1. Sóc mestra, sense por i sense complexes.
    Sóc mestra, i estic orgullosa de ser-ho.
    Sí, tinc dos mesos de vacances i un horari de docència directa prou dens.
    Sóc mestra, treballe a l’escola i fora d’aquesta, i la gent no ho sap, però a mi no m’importa, Sóc mestra i no discutisc els dies de descans dels bombers, ni dels funcionaris de presons, ni ….
    Sóc mestra i quan vaig al metge no li discutisc el seu diagnòstic, sols espere i desitge que em cure.
    Sóc mestra i quan vaig a un advocat, no li discutisc les lleis, sols vull que em defense.
    Sóc mestra i quan vaig per l’autovia, conduisc amb plena confiança perquè la va dissenyar un enginyer de camins.
    Sóc mestra i visc tranquil·la a ma casa, que en el seu dia la va fer un obrer.
    I vosaltres, qui sou? Per què s’atreviu a dir que treballe poc i mal?
    Sóc mestra i ensenye cada dia als meus alumnes, els arreplegue amb alegria i aprenc d’ells molt.
    I vosaltres, qui sou? Per què s’atreviu a dir que treballe poc i mal?
    Sóc mestra i treballe cada dia amb personetes sensibles i fràgils.
    Sóc mestra i intente ensenyar-los a treballar, a esforçar-se a tindre dignitat, a compartir, a respectar...
    I vosaltres, qui sou? Per què s’atreviu a dir que treballe poc i mal?
    Em baixen el sou, em congelen el sou, me’l tornen a baixar, incrementen el número de xiquets per aula, no doneu diners a les escoles per a fer reparacions neccassàries a les instal·lacions, suprimiu els diners inclús per als folis…
    Però….vosaltres, Qui es penseu que sou?

    ResponElimina
  2. Sencillament fantàstic. Jo tampoc seria capaç de qüestionar a ningú de com fa el seu treball.

    ResponElimina
  3. Crec que qui acusen el funcionariat i en concret als mestres, no poden generalitzar. Però cal també dir -i este mal sí que està generalitzat a la majoria d'administracions públiques- que a banda de recursos materials, l'ensenyança també està manca d'un control eficaç dels recursos humans. No sé com estarà organitzat un colegi ni el sistema d'inspeció, però si sé que moltes vegades davant d'una actitud malfeinera o interesada per part d'algun company, els demés mestres o l'inpector giren el cap com qui no vol vore. També, segons de qui es tracte, tindrà bula o no, perque quan una denúncia puja cap amunt, acabarà en els polítics, on moltes vegades ja sabem en base a quines motivacions actuen.
    El problema és si dalt de tot deuen estar els polítics o han de ser tècnics, com en la recent polèmica entre PP i PSOE de la designació de jutges. I el mateix acaba passant amb la policia, i l'exercit, i els bombers, i els metges.
    El problema es que la gran majoria (els d'esquerra o nacionalistes també) anteposen la seua secta a l'interés comú. Un exemple a les escoles: regals als mestres des de editorials a canvi de no canviar els llibres (tinc amics mestres, i això ha passat). Això és el mateix del que s'acusava a Camps. Altra cosa seria comentar-ho als pares i AMPA i que els regals es quedaren pel centre. Però la resposta dels pares seria estalviarse ells mateix els diners.
    Mentres no tinguem en compte que vivim en una societat i cal ser honrat i generós amb esta, ens mereixerem el que tenim. Cal controlar i denunciar els sabuts malfeiners i mirar amb lupa els polítics perque no es done l'enxufisme ni la corrupció.

    ResponElimina
  4. jo sóc un dels que et paga,.... que treballes poc? és evident 792 hores màxim, jper al que cobres
    que treballes mal? jo no ho dic, però que et fa pensar que jo crec que treballes bé? les xifres diuen que massa bé no treballeu.....
    la confiança d'educar als meus fills no te la lleve, demane no pagar tant per la teua feina,....
    "I vosaltres qui sou?" els que treballem 40 hores a la setmana, en condicions no sempre tan agradables, i no cobrem 1800 €, només 700 € i quan es pot, i així i tot li demanen que cada cop pague més per a tots, honrats o no,

    "I vosaltres qui sou?" Som els altres, els que estem a l'altre costat dels impostos. Els que només paguem.

    ResponElimina

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.