dilluns, 9 de gener del 2012

ES REPREN EL JUDICI A FRANCISCO CAMPS (PP) : No nomé són tres vestits



Des que va esclatar l'escàndol “de los trajes” , el PP ha aprofitat l'escassa quantia de les donacions -12.000 euros - per intentar desacreditar el procés. El PP ha insistit que un president autonòmic "no es ven per tres vestits". La frase resumeix l'estratègia que el PP ha seguit des de la imputació de Camps a la trama Gürtel. Tant s'ha repetit en els últims anys que gairebé s'ha incorporat a l'imaginari popular valencià. Així, és fàcil sentir a taxistes o cambrers mostrar perplexitat perquè un judici "per tres vestits" ocupe a jutges, advocats, fiscals i periodistes durant un mes sencer.

No obstant això, la vista oral està posant en evidència que el cas dels vestits és només l'escuma d'una gran onada. La branca més vistosa i frívola d'una complexa investigació judicial que encara està en gestació: la dels presumptes manejos que van portar a terme la trama Gürtel i el PP valencià durant el mandat de Camps.

Per entendre la posició d’aquest judici en la vasta instrucció del cas Gürtel, és necessari ampliar el zoom fins a totes les branques de la causa. Segons els diferents sumaris, la trama es dedicava, presumptament, a "l'obtenció de contractes públics evitant una lliure concurrència en les adjudicacions", en paraules literals d'un dels molts actes judicials que ha generat la investigació. ¿Com aconseguien aquest pas franc cap al diners públics? A través de compliments regals i molta adulació a polítics del PP ja funcionaris públics per guanyar-se la seva "favor" i aconseguir una "relació estable" amb ells, segons la mateixa interlocutòria.

En aquest context, els supòsits vestits de Camps són una de les vies per les quals els dirigents de la trama van buscar aconseguir aquest "favor" del polític i establir aquella "relació estable" amb el PP valencià i els seus càrrecs públics. Judicialment, la recepció de regals és l'única cosa que se li imputa a Camps, i és per tant l'únic que s'analitza en aquest judici, pel qual l'expresident s'exposa a una pena màxima de 49.500 euros de multa per presumpte suborn. Però, en una mirada àmplia sobre el cas Gürtel, tant els vestits com les gravacions en les quals Camps i el cap de la trama, Álvaro Pérez, s'intercanvien promeses de lleialtat eterna són proves de que va existir una gran proximitat entre la trama i part de la classe política valenciana.

Aquesta intimitat es va repetir en diversos escalafons del Govern i el PP valencians. I va ser el brou de cultiu de la veritable malaltia que va afligir durant aquells anys a l'Administració autonòmica: la presumpta comunió delictiva entre dirigents del PP regional, responsables del Govern autonòmic i caps de la xarxa corrupta. Aquest presumpte entramat d'interessos s'investiga des del passat mes de maig al TSJCV. En la instrucció no està imputat Francisco Camps. Però sí que ho estan els seus dos col • laboradors més immediats: el seu número dos al Govern, l'exvicepresident Vicente Rambla, i la seva mà dreta en el partit, l'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa.

D'aquí cap avall, els respectius organigrames de l'Executiu i la formació política estan esquitxats d'imputats: David Serra, vicesecretari d'Organització del PP valencià i Yolanda García, tresorera; Milagrosa Martínez, exconsellera de Turisme, expresidenta de les Corts Valencianes i actual alcaldessa de Novelda, Rafael Betoret, Isaac Vidal i Jorge Guarro, exalts càrrecs de la mateixa Conselleria, i Dora Ibars, exdirectora general en l'àrea de Presidència. Per part de la trama estan imputats els seus tres principals caps: Pablo Crespo, Álvaro Pérez i Francisco Correa. 

El resultat de la suposada aliança entre la xarxa mafiosa i els representants dels ciutadans es va traduir en diversos presumptes delictes: prevaricació, suborn, falsedat documental i finançament il·legal. Dit en llenguatge pla, el que presumptament va succeir és que el PP va aconseguir finançar els seus fastos electorals a través de la trama corrupta.

El mecanisme descrit en el sumari és el següent: Orange Market l'empresa dirigida per Pérez va intermediar perquè grans empreses que rebien adjudicacions de la Generalitat Valenciana pagaren despeses del partit. Les societats constructores, majoritàriament sufragaven suposadament els actes electorals dels conservadors a canvi d'adjudicacions públiques que els governants del PP els atorgaven "com a contraprestació als favors realitzats per a la formació política", segons un informe de la Policia Nacional.

Per mantenir aquest mecanisme greixat, els dirigents del PP van haver presumptament de falsejar factures i arreglar concursos públics. Tot esquitxat per continus regals dirigits per la trama als càrrecs públics, documentats en anotacions dels comptables de la xarxa, així com per creuaments de lloances entre polítics i empresaris, recollits en enregistraments. I regat amb adjudicacions directes a les societats de Correa, que van rebre un mínim de sis milions d'euros.

Camps està lliure de responsabilitats judicials per aquest cas, i només se li jutja, efectivament, per "tres vestits". No obstant això, la causa i la que manté imputats als seus subordinats són tan connexes que el mateix judici dels vestits s'ha convertit en un avançament de la gran investigació que es fa al PP. Una mena de "Conte de Nadal", pel qual la trama Gürtel ha desfilat per davant de l'acusat, gràcies a la declaració com a testimonis de diversos excàrrecs de la Generalitat. Sota les respectives àrees de responsabilitat de la majoria d'ells es van produir presumptes irregularitats que van beneficiar la trama Gürtel. Interrogats sobre això, la majoria va posar cara de pòquer i va dir "no sé" o "no me'n recorde".

Entre aquests càrrecs públics, van comparèixer cinc dels presumptes implicats en la causa paral·lela a dels vestits. Dos d'ells, Milagrosa Martínez i David Serra, van aprofitar aquest estatus jurídic per guardar silenci. L'estampa va ser poc edificant. Tots dos són polítics en exercici i cap dels dos ha estat cessat. Però es van permetre callar davant el xàfec de preguntes compromeses que els va caure a sobre. Mentrestant, el que va ser el màxim representant de la Generalitat Valenciana durant anys els mirava des de la banqueta.

Traduït de “Público”

2 comentaris:

  1. Es curioso leer las noticias sobre este tema en Las Provincias o en Levante : como si no fuera la misma noticia.
    De Canal 9 mejor no hablamos, ¿no?

    ResponElimina
  2. Que trist, que la gent "ELS VOTE" després de robar.... als valenicans!!!! Obriu els ulls.....

    ResponElimina

Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.