Ara ploren els panxacontents

Reproduïm pel seu interés l'article publicat per Vicent Baydal a L'Informatiu" 

Primer va ser Las Provincias amb el seu editorial "Valencia es mucho más". Es queixava de la imatge que s’ha conformat a la resta d’Espanya vers la societat valenciana, de desprestigi, corrupció i balafiament. Ho reduïa tot a “los errores de la clase política”, que, segons hi deia, no es poden traslladar al conjunt dels ciutadans valencians. A més, recalcava que València ha estat “una comunidad leal a España, que históricamente ha aportado más de lo que ha recibido, y lo ha hecho con altura de miras, sin rencores nacionalistas propios de otras latitudes peninsulares”. Després va ser el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, que la nit dels Jocs Florals es lamentà de l’espoli de les caixes valencianes, de la inexistència de poder valencià a Madrid i de la discriminació dels valencians en el sistema de finançament de l’Estat. I, finalment, ha estat Lluís Bertomeu, “el valencianista” del PPCV, qui ha escrit un article "En defensa dels valencians", atribuint exclusivament la situació a la que hem arribat a “l’injust finançament secular, el deute històric despreciat i la falta de tracte just per part de papà Estat”.

Ara, mare, es queixen els panxacontents, els que durant les darreres dècades han donat tot el seu suport als polítics que ens han dut fins ací, fent oïdes sordes a les denúncies de corrupció i malbaratament que des de l’oposició s’han realitzat. I quant a l’injust sistema de finançament valencià, què tenen a dir, si el va mantindre Zapatero, però el van signar Aznar i Zaplana. Els únics que tenen legitimitat a fer reivindicacions d’este tipus són EUPV, que aspira al “federalisme fiscal”, i BLOC-Compromís, que reclama des de fa temps un “pacte fiscal” amb l’Estat. Perquè el PPCV i el PSPV-PSOE s’han comportat com el que són, partits sucursalistes que anteposen els interessos de Madrid als dels valencians. Però ara, davant la magnitud de la tragèdia, els panxacontents, màxim suport dels populars, fan com si ells no tingueren cap responsabilitat i com si la qüestió depenguera únicament d’apartar uns pocs balafiadors i jutjar quatre corruptes. Però si ells mateixos han format part de la impunitat general amb què s’ha malbaratat i s’ha menyspreat la gestió pública a terres valencianes! Ara què volen, llavar-se les mans i fer com si ací no haguera passat res?

Bé està que s’adonen de les errades comeses pel PPCV, però haurien de començar, en primer lloc, per fer l’autocrítica adient i reconéixer que ells també han conformat part de l’indigest pastís que ara ens haurem de menjar tots els valencians. Segonament, ja que els ha arribat la “revelació” del mal govern popular, no estaria de més que en tingueren una altra, de ben lògica i coherent: la solució als nostres problemes no pot passar pel mateix partit que ens ha arruïnat. Perquè si la qüestió del dèficit fiscal valencià és un problema estructural, de model d’Estat, també el problema del PPCV és un problema estructural, de model de partit. Un partit sotmés a les directrius de Madrid, governe qui governe; un partit amb molts polítics que miren primer pels seus interessos personals que pels de tots els valencians; un partit de valencianisme de pandereta, limitat a quatre brofegades anticatalanistes i a acontentar-se amb la falsa imatge de modernitat que ens ha dut fins ací. Perquè si alguna cosa té valencianisme sincer és, precisament, eixa: que està pendent dels interessos dels valencians per damunt de qualsevol altra cosa. En definitiva, si els panxacontents volen eixir d’esta farien bé d’abandonar el PPCV i donar suport a partits realment valencianistes. 

 

Vicent Baydal

 

Publica a "L'Informatiu"

-