La valenciana és l'autonomia espanyola que menys ha reduït el seu índex de fracàs escolar en l'ensenyament obligatori en els últims cinc cursos: - 0,3 punts, segons les últimes dades disponibles per autonomies del Ministeri d'Educació.
Extremadura i Canàries han descendit en la taxa de fracàs escolar en 9,2 i 9 punts, respectivament, i segueixen Andalusia (-6,9), Madrid (-6,1), Astúries (-5,9), Cantàbria (-5,7), Galícia (-4,5), Castella i Lleó i Catalunya (-4,4) cadascuna, Múrcia (-4,3), País Basc (-4,2), la Rioja (-2,9), Navarra (-2,6), Castella-la Manxa (-2 , 3), Balears (-1,5), Aragó (-0,7) i tanca el llistat la valenciana (-0,3).
La taxa general de fracàs escolar aconseguida en aquests últims cursos per les comunitats ens diu que Balears és l'autonomia amb l'índex de fracàs més elevat, un 39 per cent i en segon lloc la valenciana amb el 38,1%.
El llistat continua amb Castella-la Manxa (31,2), Múrcia (30), la Rioja (28,2), Andalusia (27,3), Aragó (25,7), Canàries (26,3), Madrid (23,8), Extremadura (23,7), Catalunya (22,8), Galícia (21,8), Castella i Lleó (19,6), Navarra (17,9), Cantàbria (13,5), País Basc (12,2) i Astúries (10,6).
-Segons Europa Press
Davant aquest panorama i quan el més lògic per capgirar la situació seria dedicar més recursos a l’ensenyament, buscar un clima de pau i enteniment amb el professorat, impulsar les construccions i modernizar el material i els centres, entre altres, ací és tot el contrari: anys i anys de conflictes en l’educació. I cada vegada que es donen a conéixer les xifres, pas de carranc: enrere, al furgó de cua.
I ara, l’últim invent del govern del PP valencià: oferir terrenys a empreses i institucions privades perquè construesquen allí els seus centres. I l’ensenyament públic cada dia pitjor, però només cal vore a quins centres porten majoritàriament els seus fills
-
Anem a vore. espanya és líder de fracàs escolar des de temps inmemorials. Ho érem abans quan havia milions i milions d'inversió en educació i ho som ara que estem més nets que un cuc.
ResponEliminaResponsables? unes administracions educatives que han dissenyat uns plans de formació ineficients i allunyats del món real.
Un professorat al qual ningú demana expliacions dels rresultats tan lamentables que estàn donant (¿o es que ells no tenen ninguna responsabilitat de que Espanya siga un dels països amb més fracàs escolar?)i que es passa més temps intentant no predre privilegis que abordant seriosament la seva tasca.
I per últim dels pares. Ens pensem que l'educació dels nostres fills és portar los a escola i ja està. Falta autoritat, educació en valors, atenció als problemes etc etc.
No sigam tan simples de responsabilitzar el fracàs escolar amb les retallades en la inversió. Administració, mestres i pares són els responsables. El percentatge de culpa li ho deixe als lectors de la cotorra (cadascú té la seva opinió).
Fa unes dècades que arrastrem este mal.
Podem estar d'acord o desacord amb el que dius, però això no lleva ni una coma del que tracta l'article i la informació: dins del que tu dius "espanya és líder", hi ha una escala i la nostra comunitat està al graó de davall.
ResponEliminaI alguna cosa tindra a vore - i no són només les retallades- el conjunt de polítiques posades en marxa de fa 16 anys pel govern que hem tingut i tenim.
Jo estic plenament d'acord en Gekko. Crec ademes que magisteri es una carrera facil, en la que entra molta gent sense vocacio i la que no li importa gens els seus alumnes. Conec molts mestres que pasen dels xiquets, que ni tan siquiera li agraden. Aixo, en conjunt amb politiques que cambien els plans d´estudis massa a sovint fan que siga tot massa enrevesat.
ResponEliminaComentant el tema amb un profesor tambe vam parlar dels pares, que en els anys bons nomes es preocupaven de treballar i guanyar diners, apartant els fills davant la tele. en fi molts son els responsables desde fa molt de temps.
I jo estic totalment en contra de tu i de GEKKO.
ResponEliminaÉs molt fàcil tirar-li la culpa al més febles del sistema, el professorat, criticats i putejats pels pares, pels alumnes i per l'administració, sense cap consideració ni valoració per banda de ningú (és més fàcil tirar la culpa al professor que dedicar temps als fills) i per a justificar-ho fixar-se en els quatre professionals que sempre hi ha a totes les professions (advocats, metges, jutges, banquers, POLITICS...) que no donen la talla.
I ara podrieu fixar-vos en tans i tant professionals de l'educació que s'han pelat i els pelen com vulgarment es diu el cul en l'institut i les escoles, que és l'àmbit de l'ensenyament públic, per millorar l'ensenyament, per coníexer els seua alumnes, per atendre'ls de manera personalitzada, aquells que fan cursets fora i dins del poble (que no cobren dietes i els fan fora hores d'horari i amb caracter voluntari), etc.
Jo no m'atreveria a parlar malament de cap professor, com feu vosaltres. De tots he aprés alguna cosa. Vosaltres ho feu per justificar què?
Aquesta societat nostra està malalta. No hi ha només una greu crisi econòmica, n'hi ha també moltes altres crisis: de valors, d'honorabilitat, de solidaritat...
ResponEliminaL'escola, l'institut, la universitat i l'ensenyament en general només són el reflex dels mals que pateix la nostra societat. I més que buscar culpables, que en tots els llocs i col·lectius en poden haver, hauríem de corresponsabilitzar-nos tots -estudiants, ensenyants, pares, dirigents polítics i socials- per buscar el nord i trobar les solucions amb esforç i il·lusió. Està en joc el nostre futur, els dels nostres fills o alumnes, el dels ciutadans de demà. l'educació és cosa de tota la societat.
Senyor, o senyora anònima, supose que deu ser professora, o mestra. En primer lloc li diré, que això que diu que no estem amb els nostres fills ho diu segurament sense pensar-ho, els pares i mares passem i ens preocume molt pels nostres fills, i passem amb ells tot el temps que les nostres ocupacions ens deixen. El que diuen sobre els mestres i professors, malauradament en un 70 %, és veritat, i jo com a pare, ho he vist amb els meus tres fills, ha tingut mestres molt bons, però altres, sentint-ho molt, no han donat la talla, no han acabat el temari dels llibres, no han assolit un nivell adeqüat, i jo, no sóc d'aquells que va posant problemes, per què exigisc molt als meus fills, i davant d'ells, mai he donat la culpa als mestres. Vos falta un poc més autocrítica.... mira per a que ho veges, jo tinc família docent, i un d'ells ja jubilat em va comentar aquestes coses que ja s'han comentat ací... falta de vocació de mestre que tenen els nous treballadors de l'educació... mira el que et dic... un mestre de tota la vida, parlant dels nous... Això de pelar-se el cul... perdona si discrepe, vosaltres igual que tothom, aneu a fer el mínim exigible, amb una xicoteta diferència, a qualsevol treballador li exigisen uns mínims, voldrieu explicarme, qui, i que vos exigisen a vosaltres, sobre el malctractament, ací al poble, o al menys al colegi on anaven els meus fills, no ho he vist... sinzerament, i sense ànim de polèmica
ResponElimina