El diari LEVANTE-EMV recordava ahir com algunes zones inundables del territori valencià apareixen en el Patricova (Pla d'Acció Territorial de Risc d'Inundació) i altres no, assenyalant que són conegudes per la gent gran i sobretot pel perill en època de gotes fredes. Els punts de risc quan el cel descàrrega descontroladament l’aigua són barrancs, rius i marjals que es desborden de vegades fins a la tragèdia, sense que les administracions posen remei.
Recorda el diari que quan cauen diversos centenars de litres d'aigua per metre quadrat en poc temps val la pena refugiar-se i fugir de les zones inundables. En aquests llocs de poc valen els plans d'emergència. I culpa d'això el diari a l'urbanisme desaforat i diu que són les administracions locals, autonòmiques i estatals les que han de corregir aquestes obres sobre barrancs i rius que es desborden a la tardor.
El diari fa un repàs dels "punts calents" de les comarques valencianes, i en arribar a la Safor nomena Tavernes de la Valldigna i els perills del riu Vaca i la rambla Gallinera a la Safor. Diu el diari que les àrees amb major risc d'inundació són a la Valldigna i en Oliva, i recorda que aquí a Tavernes es dóna la paradoxa de tota una urbanització sencera, el Vergeret, es troba en zona inundable del Vaca, riu de curt recorregut que es desborda amb relativa facilitat.
Un fet que recorda el diari i és massa sabut, una conseqüència de la política urbanística del PP de Tavernes i d’aprovar el Pla Parcial Vergeret en plena zona d’afecció del riu. Això ens ha afegit als vallers i valleres un problema més als que ja teníem d’inundacions en la zona del Passeig Colom i Alfàndec, cosa que vam comprovar en la inundació del 11-09-1996. A pesar dels fets que es visqueren aquell 11 de setembre, uns anys després el PP aprovava Vergeret, com recorda el diari “en zona inundable del Vaca”. I sort que fa uns anys (octubre 2007) va parar de ploure en els moments més crítics, quan semblava anava a repetir-se la historia del 1996 (Vore les fotografíes)
El Vergeret no quedarà lliure del risc d’inundacions fins que l’empresa pública Acuamed execute el projecte que s’ha valorat en 47 milions d’euros.
Actualment el projecte de millora i canalització del Vaca està en fase d’adjudicació i només esperem que possibles canvis polítics no afecten el projecte. A Oliva, com diu el diari, el procés de correcció de riscos està en marxa.
És una bona ocasió perquè, per fi!, s’acomplesquen les promeses de solucions que vam tindre després del setembre del 1996 des de la Generalitat i el Govern Central de José María Aznar. Cal eixe projecte per a la tranquil·litat de Tavernes i dels veïns, especialment els del Vergeret. Si les polítiques del PP han dut un problema més a Tavernes, ara només cal esperar que les polítiques del PP no posen traves a la solució.
Gandia ha resolt els problemes d’inundabilitat. El Levante-EMV recorda que estan en marxa les de Oliva i nosaltres esperem que les de Tavernes siguen una realitat els pròxims mesos.
-
I la nostra policia amb turismes disfresats de tot-terrreny, quant s'estaquen ja es he dit m'avissen , i els traure d'allí amb el meu TT pel que pague taxes de luxe, encara siga per a treballar.
ResponEliminaEstà clar que en tota la zona baixa d'inundació de Tavernes no s'hauria d'haver urbanitzat mai. Però una vegada urbanitzada, les mesures correctores són poques i ineficients.
ResponEliminaVivim en una zona on els episodis de Gota Freda ens afecten especialment, sobretot, per l'exposició de la Valldigna als vents humits de Gregal i Llevant.
El PP ja va fer obres en el clavegueram per a evitar inundacions, però de poc han servit. L'exemple més clar el trobem en 2007.
És per això que les obres s'han de centrar en el riu, amplian-lo de la forma més sostenible i menys urbanitzada possible, ja que una major urbanització d'aquest, disminuiria el fregament de l'aigua, i les conseqüències podrien ser més negatives.
Ara bé, s'ha de tindre en compte que aquestes mesures poden evitar algunes inundacions, ja que, si es tornara a repetir l'episodi de setembre de 1996, on van caure més de 600 litres en 24 hores (més litres dels que solen ploure en un any), no existeix cap mesura correctora que puga evitar inundacions, doncs, les característiques geogràfiques de la Valldigna no ho permetirien.
En definitiva, hem d'estar preparats per a tot allò que puga esdevindre en un futur, climatològicament parlant, i realitzar polítiques d'actuació davant aquests episodis naturals.