Algú –no recorde qui– va dir una cosa així com que el nacionalisme és una malaltia que es cura viatjant. Aquesta sentència, a part de reduccionista, sempre m'ha semblat una mica falsa; o si més no, caldria matisar-la i fer-la ben explicada.
Per començar diré que entre les meues amistats hi ha molta gent, de totes les edats, nacionalista; jo mateix ho sóc. També he conegut i conec nacionalistes de diferents llocs geogràfics com les Illes, el Principat, el País Valencià, Catalunya Nord, Euskadi, Galícia, Occitània, etc. I tots ells, a banda de ser si fa no fa d'esquerres, tenen essencialment un punt en comú: a tots, absolutament tots, els agrada viatjar; i de fet, viatgen molt. Aquesta constatació sembla convertir en una fal·làcia la sentència que he esmentat al principi d'aquest text. Ací, però, caldria fer referència a la matisació o explicació que també he mencionat adés.
Considere que existeixen, en realitat, dues classes de nacionalismes tan radicalment oposats que mereixerien tindre noms diferents si no fóra perquè un és conseqüència o reacció directa de l'altre; o si més no, en bona mesura.
Per una banda tenim el nacionalisme que s'expandeix més enllà de les seues fronteres, diguem-ne naturals o originals, i tracta d'imposar la seua llengua, cultura, religió o concepció de la vida a altres territoris o nacionalitats. Això quan no elimina directament els habitants d'aquests llocs dissortats.
El podríem anomenar també imperialisme invasor, centralisme jacobí o amb qualsevol altra denominació que a moltes orelles ens poden sonar ben negativament, ja que en la seua essència sempre hi trobem la imposició per la força o la mentida, la immoralitat i l'extermini d'altres pobles.
Per l'altra banda tenim el nacionalisme que naix, precisament, com a reacció i rebuig de l'altre nacionalisme. És a dir, del sentiment i moviment que intenta defensar-se d'una agressió exterior.
Entre els primers –és ben fàcil de veure– tenim, per exemple, el britànic o anglosaxó, que fou anglés en el seu origen i que, després d'estendre's cap al País de Gal·les, Escòcia i Irlanda, va travessar els oceans fins Amèrica, Oceania i la resta del món. Com a conseqüència d'açò, veurem que no trobarem enlloc actualment cap persona més pagada i orgullosa de la seua cultura i llengua i més cega i sorda per a les dels altres, que el típic ciutadà anglés que fa turisme per a conèixer terres, però no gent. Per descomptat que sempre n'hi ha excepcions.
El nacionalisme nord-americà seria, en certa mesura, un fill gran, privilegiat i una mica bèstia de l'anterior. USA ha agafat el relleu de la seua mare europea i després ha imposat la seua llengua i cultura (o American Way of Life) sobre indígenes, afroamericans i mexicans, i ha repetit la gran proesa dels seus avantpassats britànics sobre el planeta sencer. El terrorisme islàmic es podria considerar, si més no en part, com una resposta nacionalista contra el domini expansionista d'Estats Units.
n altre exemple ben escaient ací seria el del nacionalisme francés, tan insuportable i perillosament voraç, que ha donat paraules al nostre diccionari com xovinisme, xovinista i jacobí. La voracitat francesa, no sols ha acabat (o gairebé) amb cultures i llengües com l'occitana, la bretona, la basca, la catalana, l'alsaciana o la corsa, sinó que com l'anglesa, ha anat més enllà dels mars i ha intentat el mateix a Amèrica, Àfrica i la resta dels continents.
I com a darrer exemple hi posarem el del nacionalisme espanyol, una de les màximes del qual és, curiosament, negar la seua existència. La seua terra d'origen, com bé sabem, és Castella, que amb el temps s'imposà a bascos, lleonesos i gallecs, per a més tard annexionar-se (o reconquistar, segons la terminologia oficial) els territoris de religió musulmana del sud de la península. Després ja vindria l'intent de dominar i castellanitzar (o espanyolitzar) els petits estats que integraven la corona d'Aragó o Confederació Catalano-Aragonesa, entre els quals, el Principat de Catalunya, les illes Balears i el regne de València.
Com els anglesos i els francesos (però també holandesos i portuguesos), els castellans també participaren en la seua particular expansió i explotació d'Amèrica (o Descobriment, segons la terminologia oficial) i d'altres parts del món.
A hores d'ara, doncs, els ciutadans espanyols, perdudes fa temps, les colònies ultramarines, no tenen més remei que fixar-se exclusivament en les seues reduïdes fronteres europees i és ara on naix un altre conflicte. Dins de la seua Espanya també hi ha gent que pretén ser diferent. Intolerable, no?
Siga com siga, i per acabar ja aquesta reflexió que volia ser breu, diré que allò que uneix espanyols, francesos o anglesos és precisament el seu passat colonial i l'actual ineptitud dels seus ciutadans per a viatjar amb els ulls oberts i la ment sense els prejudicis de la curiositat i la necessitat de conèixer altres pobles i persones.
Cosa, aquesta, que ens diferencia radicalment de nosaltres, ciutadans de petits pobles que ens considerem nacionalistes i que viatgem per amor a la nostra terra, a la nostra llengua, però també a la dels pobles veïns. Nosaltres, quan viatgem, sempre intentem aprendre els idiomes i els costums de les terres que visitem i ells, en canvi, els ignoren. No en volen saber res, perquè els molesta la diferència i la pluralitat humana.
Aquesta és la matisació que volia fer respecte a la sentència que ha iniciat aquest text.
Sico Fons
¿no te has olvidado de los catalanes, que ponen como catalán todo lo que abarca su lengua, llegando a calificar a Ausias March por ejemplo como escritor catalán? Es como si dijéramos que Vargas Llosa es un escritor español,¿no? segúramente ya he vuelto a abrir la veda contra mí otra vez, a ver si ahora es con respeto y sin ataques personales.
ResponEliminaSempre es diu que Ausias March es escriptor en llengua catalana no es diu que és català, com Vargas LLosa i Gabriel García Marquez son escriptos en llengua española ( ningú diu que siguen espanyols) i així li posaria dos-cents noms d'escriptors nordamericanas que són de llengua anglesa (i ningú diria que són anglesos, del Regne Unit) o d'escriptors belgues de llengua francesa i ningú diria que son francesos.
ResponEliminaSenyor Enrique Estruch, el problema no és nostre, dels que sabem que dir-li valencià es la nostra forma de reconéixer que és català, sino de vosté i altres com vosté.
El que jo no comprenc és com vosté, un senyor universitari i format en la Universitat, faça cas a tot el que diu la Universitat quan parlem de medicina, de fisica, de lleis i d'economia i no vulga creure la doctrina de la mateixa Universitat en materia de llengua. El pitjor (o millor de tot) és que no solament ho diuen les universitats d'ambit lingüística català, sino 150 universitats més arreu del món on s'estudia català i la mateixa REal Academia Española de la Lengua.
Sé que estic perdent el temps (no hi ha pitjor sord que el no vol escoltar) però dit queda.
Espere que mai no necessite un metge, però si un dia li cal, el meu consell es que no vaja a un "curandero", vaja a un metge format en la Universitat. ¿I perquè no va a la font de la Universitat quan parlem de llengua i es deixa de banda als curanderos?
Estimat inde, yo ni creo ni dejo de creer en nadie más que en los organismos oficiales, y por lo tanto sabes que estoy estudiando en la EPA con la normativa que esta aplica, que es la oficial = la de la AVL. Pero, créeme, he leído más de una vez lo de "escriptors catalans", referido hasta Joanot Martorell. Por el origen de la lengua no discutiremos, te lo aseguro, pues no suelo discutir de lo que no entiendo, pero en el estatut que a todos nos regula, aprobado por casi la totalidad de los valencianos se dice que nuestra lengua es la valenciana. No reniego de mi época en UV pero he abierto los ojos a muchas cosas una vez he salido de su doctrina, todos evolucionamos hacia la verdad , bueno, casi todos. Un abrazo.
ResponEliminaSr. Estruch, és molt difícil hui en dia, quasi impossible,trobar a nivell polític que algú reconega quelcom mal fet, i que està treballant en la línia de millorar-ho, sense enquistaments tancats en obsessions que no duen enlloc.
ResponEliminaAplaudeix el seu comentari.
Aplaudeix la seua sinceritat.
Aplaudeix el que siga obert de mires.
Sr. Enrique Estruch i Ferrando, no veu que açò és un blog valencià? No faça més el ridícul escrivint en llengua forastera.
ResponEliminaSegur que té capacitat com per parlar i escriure la llengua NATURAL del País Valencià; la llengua de l'ocupant ja vegem que la domina, i molt bé per cert.
Resumint, vostè i el seu partit, com a nacionalistes espanyols antivalencians farien bé d'anar-se'n a espanya, que allà els hi riuen les gracies.
Quina cultura que demostra el nostre assagista millor que hem tingut en temps. Com en tan poques paraules es poden donar idees de qualitat com fa SICO. Deixeu-vos portar i torneu a llegir un article gratuit, ens formarà. I el que deia MIlan Kundera, que no si era o no català,. i que més em dona, " quan parla el cor, la ment a de callar". Callem i tornem a llegir altre gran article d'un dels grans escriptors de la Vall. Es un plaer llegir-lo, gratitut tindre'l al meu poble.
ResponEliminavalenciano glotónimo para referirse al idioma catalan dialecto junto con el catálan central i el balear que forman parte del dialecto o bloque occdental de la lengua catalana las discursiones sobre lengua o dialecto son zanjadas por diferentes sentencias del tribunal superior de justicia de la comunidad valenciana asi como de la academia valenciana de la lengua que reconocen la unidad de la lengua.
ResponElimina"o dio,la chiesa romana in mani di catalani"calxit III i alexandre VI a italia eren reconeguts com a catalans;famosa es la frase que proferi el cardenal pietro bembo en arribar el primer borja al papat("oh deu,l'església romana en mans dels catalans")
ResponEliminaDoncs el Català i el valencià són el mateix.
ResponEliminaSeñor anónimo de las 21:21, debe ser usted el mismo que me quiere hecharme de mi tierra, léase usted mi contestación .
ResponEliminaEn cuanto a lengua forastera, el español es lengua cooficial de la comunidad valenciana,¿ o no se ha enterado usted? ¿acaso los de Requena o Yecla no son valencianos?
Y en cuanto a escribir en valenciano, empecé en este blog con esa lengua, pero como la escribo mal, los intransigentes como usted me hicieron que cambiara a castellano,aprovechaban para atacarme por ese motivo sin entrar en el fondo. Pero no sufra,cuando acabe el curso de valenciano de la EPA escribiré en la lengua de las dos que me apetezca. O quizás haga caso a gente del mismo Bloc Nacionaliste que me animan a que siga escribiendo en valenciano, aunque lo escriba mal, por que piensan como yo que más vale escribir en un mal valenciano que en un buen castellano.
Por cierto, las encuestas nos deparan a los nacionalistas antivalencianistas que dice usted un buen resultado para Toni Cantó, así que, tila y bicarbonato que vamos para rato.
Enrique Estruch i Ferrando ha dit...
ResponElimina"En cuanto a lengua forastera, el español es lengua cooficial de la comunidad valenciana,¿ o no se ha enterado usted?"
El castellà (que NO espanyol) NO és una llengua natural del País Valencià, és una llengua forastera i imposada per les diverses ocupacions militars. Li repetixo Sr. Estruch, llengua NO NATURAL DEL PAÍS VALENCIÀ.
Enrique Estruch i Ferrando ha dit...
"Por cierto, las encuestas nos deparan a los nacionalistas antivalencianistas que dice usted un buen resultado para Toni Cantó, así que, tila y bicarbonato que vamos para rato."
Ací li tinc que donar la raó: després de 300 anys d'ocupació militar i de genocidi cultural contra el poble valencià, estan arribant a assolir el seu objectiu: l'assimilació del poble valencià, reduir tot rastre de la nostra llengua, cultura i identitat a un no res.
Jo mai he culpat als espanyols, sinó als botiflers com vostè. Ja coneixerà la dita dels romans: "cap conquesta o ocupació es pot mantenir sense la col·laboració explícita d'alguns autòctons". I vostè està jugant al paper de traïdor a la seua gent.
Referent a les seues capacitats ortogràfiques, ens queda clar que no dóna per escriure ni en valencià ni en castellà: "debe ser usted el mismo que me quiere hecharme de mi tierra"; Sr. Estruch, en castellà "hechar" no existix, segurament es deu referir "echar".
I per acabar, esta no es la SEUA terra, només és el lloc on viu. Per sentir-la com a SEUA primer l'hauria d'estimar, així com a la seua cultura.
la lengua catalana i todas sus variantes es compartida en valencia,cataluña,baleares,andorra,rosellón,franja de aragón,el carche murciano,i la ciudad de alguer cerdeña tanto(avl)como institut de estudios catalanes reconocen mutuamente ambas instituciones la unidad linguistica.
ResponEliminaAci sabeu que pasa, que el valencians, estem hasta la boina d'uns i d'altres.
ResponElimina¿El Valencia com a llengua, no seria ja hora de que la deslligarem del Catala ?.
A mi en dona igual si el valencia ve del catala, lo que tinc clar, que la meua llengua es el valencia, i per a mi, igual son els catalanistes que volen imposar, com els altres..
Es la meua opinio
la constitución española 1978 articulo 3. 1 el castellano es la lengua oficial del estado 2 las demas lenguas españolas seran tambien oficiales en las respectivas autonomias de acuerdo a sus estatutos 3 la riquesa de las distintas modalidades linguisticas de españa es un patrimonio cultural que será objeto de especial respecto i protección.resumint no vec per cap joc que el espanyol siga cap llengua ni idioma les demes llengues tant el galeg com el catala i l'eusquerra son tant espanyoles com el castella,jo de sentirme espanyol en sentiria discriminat si li se digera espanyol al castella,ademes heu diu ben clar la carta magna per la resta de les llengues objete de especial respecte i proteccio,aveure si es de veres i els governants van cumplinto.
ResponEliminalos italianos llamaban a los borja "catalani"porque ya estaban acostumbrados a oir la lengua ya que napoles,sicilia alguer...fueron dominados por un tiempo por catalanes...y los italianos por supuesto,no distinguian acentos y menos en esta época donde el catalálan estaba mas unificado...los italianos oian que el papa hablaba con su familia en catalán por eso eran "catalani"por la lengua i creo que ni sabrian si xàtiva estaba cerca de valencia o de barcelona "o dio,la chiesa romana in mani del catalani"
ResponEliminaAnónim de les 14:27 Los extremos se tocan,usted es todo un ejemplo. Ustedes,desde la extrema izquierda,quieren que me vaya de mi tierra, y los de la derecha extrema que me destierren,¿ que coincidencia, no? Es para pensárselo.Pues por si acaso, pónganse de acuerdo ambos y mándenme a Canarias, que soy muy friolero. ¿estaré bastante lejos o buscamos una isla que no tenga internet? porque si no, no me van acallar con sus insultos, frente a ellos hechos : he ocupado cargos electivos en todos los entes en los que he participado, desde un Ampa colegial hasta la EPA, desde un partido político hasta una asociación empresarial, y usted, ¿usted a que ha llegado en esta vida?
ResponEliminaAle , ale, siga atacándome que cuando más me insulte más favor me hace, dado que la mayoría somos demócratas y no queremos eliminar a nadie por sus ideas.
Y lo dicho: tila y bicarbonato que tengo para un rato.