TEMA DEL DIA: COMENÇA EL CURS ESCOLAR I UN ANY MÉS EL GOVERN DE LA GENERALITAT DEL PP RETALLA EN EDUCACIÓ

La història interminable del PP: promeses incomplides i retallades en l'ensenyament públic

Avui ha començat a Tavernes el curs escolar. Un dia abans que a la resta del País Valencià perquè el divendres de Festes Locals els alumnes tindran festa.  Un curs que serà de més alumnes, menys professors i, en comptes de trilingüisme, "menyslingüisme" arranca amb males xifres: 900 professors menys, 20 centres en barracons, reducció de grups d’ESO i batxillerat, augment del número d’alumnes per aula, menys programes d’ensenyament en valencià i disminució de grups a l’FP.

Sobre els 456.206 alumnes d’infantil i primària comencen un nou curs a les aules valencianes, però lamentablement ells no en seran els protagonistes. Un altre any i com ja és costum a les nostres terres, la Generalitat ha reduït despeses en educació. Les xifres que els sindicats han fet publiques alerten que la qualitat de l’ensenyament públic perilla davant les retallades. I la realitat que trobaran els menuts a les aules contrasta enormement amb les declaracions del passat dilluns del president, Alberto Fabra, en les quals assegurà que les reduccions no afectarien l’àmbit educatiu sinó a aquelles despeses “supèrflues”.

El nostre pais pateix uns alts índexs de fracàs escolar–les últimes estadístiques de l’INE situen el fracàs de l'alumnat valencià en el 36,9% al curs 2008-09, per damunt de la mitjana espanyola del 25,9%- però la solució de la Conselleria d’Educació és reduir el nombre de docents i augmentar les ràtios. Així, amb un augment d’un 1,4% d’alumnes respecte a 2010, la Conselleria ha ofertat 900 places menys per a docents -500 a primària i 400 a secundària i FP-, unes xifres negatives que se sumen a les de l’any passat, quan ja es retallaren 1.500 llocs de treball per al professorat.

La reducció del nombre de professors, segons CCOO al País Valencià, obliga a reduir els grups i augmentar les ràtio, i això implica menys possibilitats d’elecció respecte de l’opció lingüística i una reducció efectiva de l’atenció educativa. “El triligüisme que promulga la Generalitat, de moment, és menyslingüisme”, afirma el sindicat.

La tisora del conseller afecta també secundaria i l’FP. El nombre d’alumnes d’FP ha augmentat un 11,2%, però es reduiran els grups de formació professional (se'n recordeu el cas de Tavernes?) . CCOO diu que la Conselleria ha augmentat el nombre mínim d’alumnes exigits per constituir-los, i això ha provocat una reducció de l’oferta formativa per a l’alumnat . La retallada, assenyalen, suposa entre 600 i 1000 llocs de treball menys.

I dels barracons què?  Amb la crisi de CIEGSA i la parada de les construccions escolars, al voltant de 20 centres impartiran les seues classes en aules prefabricades, el que suposa que al voltant de 19.000 alumnes estudiaran en els famosos barracons.

Davant aquest ball de xifres que evidencien que la Generalitat no ha fet bé els deures a l’educació pública, es  mira cap al sector privat al qual  ha cedit sòl públic per a la construcció de cinc centres d’Iniciativa Social (CIS), és a dir, de caràcter privat. El Sindicat de Treballadors d’Educació del País Valencià (STEPV) ha considerat intolerable que la Conselleria ajude d’aquesta manera a les empreses privades mentre retalla a l’educació pública.

En definitiva, el curs 2011-2012 comença amb mala nota per a la Generalitat. I, cal recordar-ho, mentre la tisora afecta la Conselleria d’Educació, altres projectes grandiloqüents queden intactes. La política de retallades educatives de Camps tampoc ha canviat amb Fabra. 

-