L'estat de la qüestió (I): Els pactes

Davant la possibilitat d'un pacte progressista i d'esquerra a Tavernes, hi ha gent del poble i, pel que veiem,  de sectors afins al PP, que reclamen que siga la llista més votada la que governe Tavernes.

El pacte entre forces polítiques és una possibilitat contemplada a la llei. La Constitució mana que l'alcalde siga elegit pels regidors del consistori, per tant si no s'està d'acord en que el voten els regidors, caldrà reformar-la. Per tant, a hores d'ara són legítims els pactes i no anem ara a recordar els fets a nivell local per tot arreu, com altres fets a nivell autonòmic (PSOE + PP al País Basc) i fins i tot, els de nivell estatal on ni el mateix PP s'ha escapat: ¿se'n recordeu el pacte que va fer Aznar amb CiU, el PNV i CC?. Ja no era el tripartit, sino el quadripartit.

Però allò que ens interessa ara és deixar clar una questió: amb clau de què ha votat Tavernes? Els resultats electorals oficials de l'ajuntament diuen que, el passat dia 22, Tavernes va votar majoritariàment per un canvi. I números canten.

Ho expliquem: Alternativa per Tavernes i Gent de Tavernes són formacions nascudes per no estar d'acord amb la política local del PP i que s'han cansat de repetir que no són de dreta i d'esquerres. Una opinió, aquesta darrera, que no comparteix el PP i que considera, almenys així ho han dit els seus líders locals en diversos mitjans de comunicació, que els resultats d'eixes formacions ha fet minvar els seus resultat.

Si partim del supòsit, com vol el PP, que els vots d'eixes dues formacións pertanyen a la dreta i si sumem tots els vots obtinguts per PP + AxT + GdT ens dóna un total de 4.824 vots. Però, si sumem els vots de les forces progressistes i d'esquerra Bloc + PSOE + EU + IT + ER ens dóna la xifra de 5.533 vots. Una diferència a favor de 709 vots.

Ar, si fem cas al que diuen AxT i GdeT que no són ni dreta i esquerra, convindreu amb nosaltres que no caldrà tenir-los en compte ni afegir-los a cap de les dues sumes. Amb la qual cosa la suma de vots dels partits de dreta es queda només amb el resultat del PP: 4.246 vots. I en eixes condicions l'esquerra té al seu favor una diferència de 1.287 vots. 

Per tant, els números canten i aclareixen, tant en un cas com en l'altre, en quina clau ha votat Tavernes. I això dóna més legitimitat a un pacte a Tavernes. Podrà el PP ser la llista més votada, però està ben clar que la ideologia que representa no ha sigut ni la més votada ni la que sembla ser que vol el poble per als quatre pròxims anys. Amb indepèndencia de que finalment, es faça o no el pacte.

Ah, i una altra cosa que s'oblida: pactes tripartits locals hi ha per tot arreu. No són ni bons ni roïns “per se”. Cal vore els resultats de cadascún. Simplement és que només tenen eco als diaris quan la cosa ha anat malament, cas de Simat. Si la cosa va bé, ningú no en parla. ¿Qui ha sentit sentit parlar del pacte a Sueca? ¿No? Doncs, allí ha governat els darrers quatre anys un tripartit amb alcaldia del Bloc. I ningú n'ha sentit parlar malament. ¿Per què serà? Efectivament, perquè allí tot ha anat molt bé.

I com nosaltres solem menjar ara i adés "rabos" de pansa per a la memòria, simplement recordar que "la seua" Rita Barberà, alcaldessa de València, la primera vegada que va accedir a l'alcaldia no va ser com a cap de la llista més votada. Va ser alcaldessa gràcies a un pacte PP-UV que li va llevar l'alcaldia a Clementina Ródenas, del PSOE, que va ser  la llista més votada amb més de 45.000 vots de diferència. Ara, en aquest cas això de la llista més votada no calia aplicar-ho. ¿o sí? Ja se sap: això de la llei de l'embut...

-