ELECCIONS 22 DE MAIG: 100 dies tirats al fem (en queden 23)

La (pre)campanya del 22 de maig ha entrat en un procés perpetu d'hibernació que s'estén no només entre els partits polítics, sinò també en el panorama mediàtic.

"Sembla com si fos ahir..." que deia la Trinca, i ja han passat més de cent dies. Portem quasi quatre mesos, catorze setmanes en les quals no hem avançat… gens. Som al 29 d'abril, a 23 dies per a les eleccions autonòmiques i municipals, i realment el panorama no es massa diferent d'aquell 14 de gener. 

Fa mesos que semtim als nostres amics els polítics: en aquest temps se li pot donar la volta al marcador... prepareu-se per al que pot passar.... hi haurà sorpreses. I centenars de frases buides més d'eixes que, se sap de memòria tot polític amb ofici. 

Què ha passat fins ara? Res. Si alguna cosa, però canviar, ha canviat poc. El president de la Generalitat, Francisco Camps,  continua desaparegut i sembla que els demés han fet el mateix. Primer era per motius judicials, i ara, per qüestions mèdiques. Ara, algu puntualitzarà que sí que ha passat alguna cosa important: el Tribunal Superior de Justícia valencià investigarà també als qui li van regalar els vestits a Camps i els altres imputats per suborn. Però falta per saber si els jutjarà per separat o junts, que és el que de debò tindria conseqüències més greus per a l'esdevenir judicial del president.

De jutjats sembla que va la cosa. De moment han alleujat les esquenes del PSOE. Jorge Alarte, expert a visitar processons, es confirma després del cas Asunción com el candidat legítim dels socialistes a la presidència de la Generalitat.

Resulta curiós com s'han repartit els papers el secretari general i el portaveu del PSOE, Angel Luna. El primer és el conciliador, el que mostra la cara bonica dels socialistes, el que promet, el que alguns creuen que és una miqueta bla amb els de fora, però inflexible amb els de dins. El segon és el que denuncia, el que trau els colors al d'enfront abans que aquest entenga el que sent. El poli bo i el poli dolent, es diu en les pel·lícules americanes de sobretaula. 

Mentrestant Compromís-Bloc i EU lluiten contra les enquestes que són tan poc de fiar com fa quatre mesos. Anem a vore: Un sondeig telefònic de 400 persones entre cinc milions d'habitants, 600.000 d'ells en l'atur, i on l'enquestador no sap per quines sigles preguntar si ha d'anar més enllà del PP i el PSOE, és menys fiable que una predicció de la pitonisa Lola. Ara això si: a algú sempre li ve bé que eixos estudis traguen a Compromís fora de l'arc parlamentari i que li donen a EU un 5% pelat. O siga, que les enquestes caldra llegir-les el 22 de maig a la nit, davant del televisor.

Si algú esperava una campanya de nivell s'ha equivocat. Podem esperar alguna cosa dels grans actes de campanya. Tal volta vinga Mariano Rajoy a animar el cotarro (però no, que a Camps no el vol veure ni en pintura). O Rodriguez Zapatero vinga a alçar els ànims (home, però si està perquè l'animen a ell). O Cayo Lara, que ja ve prou sovint, a treure un raig d'esperança... Si les coses són així, quasi és millor que Morera no duga cap companyia.

-