La "Ciudad de la Luz" augmentarà el deute per culpa de la seua construcció il·legal. La sentència del Tribunal Suprem coneguda ahir anul·la les expropiacions dels terrenys on es va construir el complex i obliga a compensar els afectats amb quantitats milionàries. Els diners se sumen als 170 milions d'euros de pèrdues fins al 2009 i els 300 milions estimas en la construcció. I tot per rodar una mitjana inferior a menys de 10 produccions a l'any.
Francisco Camps feia unes setmanes deia en les Corts: "Si els socialistes hagueren governat no tindríem ni la Ciutat de les Ciències (CAC) de València, ni els projectes culturals de Castelló [sic], ni la Ciudad de la Luz a Alacant". El president reivindicava els projectes del seu govern però oferia un reguitzell de macroprojectes deficitaris. La CAC acumula milions de sobrecost i la Ciudad de la Luz d'Alacant la sobrepassa com a empresa deficitària. I ara ho serà més.
La sentencia del Tribunal Suprem donava la raó als afectats per les expropiacions perquè l'adquisició de les terres no va estar suficientment justificada i els va produir "indefensió". Casualitat: la sentència del Suprem anul·la una prèvia del TSJ de València, que feia bo el procés expropiatori de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
XIFRES I MES XIFRES NEGATIVES
La Ciudad de la Luz acumulava el 2009, l'últim any que hi ha xifres públiques, unes pèrdues de més de 170 milions d'euros i molt haurien d'haver canviat les coses perquè les acumulades no ronden ara mateix els 200 milions, a sumar als 300 milions que va costar la construcció del complex.
Els valencians hem pagat una factura per la Ciudad de la Luz sobre els 500 milions d'euros de diners públics. I què hem obtingut? El 2008 es van superar la desena —onze— de produccions i la resta han oscil·lat entre les tres de 2005 i les deu de 2010. I no superproduccions sino produccions televisives (Tarancón, El quinto mandamiento, Entre dos Reinos o Crematorio) i films de baix pressupost.
La inversió seria rendible si generara riquesa i ocupació. Les pèrdues en augment indiquen el contrari, però a més hi ha que la Ciudad de la Luz no cobra perquè es rode en les instal·lacions, sinó que paga per fer-ho. En 2009, es va pagar 4,5 milions d'euros per una desena de produccions; la productora de la sèrie L'Alqueria Blanca va percebre l'exercici passat 1,14 milions d'euros i es va pagar 4,7 milions a la productora d'Astèrix en els Jocs Olímpics protagonitzada per l'actor francés Gerard Depardieu. I és que sense subvenció, no ve ningú.
Potser per això, perquè sap com està el patí de greu, el Consell en un comunicat recent lloava les produccions fetes allí, els contractes signats, les pernoctacions i fins i tot les nominacions als premis Goya. Això si davant el panorama de pèrdues cap paraula i cap autocrítica. I el pou segueix sense tenir fons.
- Redaccio basada en l'informatiu. Fotografia: Ciudad de la Luz
- La noticia en la premsa d'avui:
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Supremo/anula/expropiacion/suelo/Ciudad/Luz/elpepuespval/20110303elpval_12/Tes
El que jo dic. Un país de pandereta. Això de la ciudad de la luz en porta a la memòria la lletra d'un pasdoble que se'n diu "València" i comença aixì: —"València. Es la tierra de las flores, de la LUZ y del amor..." Ahí teniu la ciudad de la luz.
ResponElimina