El Bloc de Tavernes ha editat l'InfoBloc del mes de març, un número dedicat especialment a donar a coneixer la candidatura que, encapçalada per Jordi Juan, concorrerà a les eleccions dels pròxim 22 de maig.
La publicació s'obri amb un perfil del candidat valencianista a l'alcaldia vallera seguida d'una carta personal dirigida al veïnat de Tavernes i el perfil i fotografia de les 20 persones que composen la candidatura.
A l'apartat d'informació municipal destaca l'explicació de la moció presentada pel Bloc en el passat plenari sobre la reducció de taxes als hostalers i que va ser aprovada per unanimitat.
El Bloc aprofita l'ocasió per convidar al poble de Tavernes a la presentació oficial de la candidatura el pròxim dissabte dia 26 a les 8 de la vesprada a la Casa de la Cultura.
Ací podeu consultar l'Infobloc del mes de març
- Remés pel Bloc
Magnífic. Allí ens veurem. No pense faltar per res del món a no ser un motiu de força major.
ResponEliminaUna pregunteta: es pot córrer sense anar a peu? Gràcies.
ResponEliminaMirant la imatge i la semblança física amb l'entrenador del Barça estic convençuat que este xicot, Jordi Juan, és el Guardiola que necessita Tavernes per ser un poble guanyador i abandonar la mediocritat a que ens ha dut el PP.
ResponEliminaEndavant, xicot, perquè la vostra il·lusió és la nostra força.
Si, preguntaor. Es pot còrrer amb bici, tricile, tàndem, ciclomotor, motocicleta, cotxe turisme o competició, etc, etc.
ResponEliminaT'ha quedat clar!
També es pot volar sense ales o es pot prendre un Jerez, un Málaga o un escocés o estar bufat sense haver prés alcohol.
ResponEliminaEl llenguatge és molt ric i els sentits figurats son molts i amples, sense parlar d'altres llicències.
Al nostre preguntaor caldrà aconsellar-li que faça una recerca de "córrer a peu" o "correr a pie" en internet i pot ser s'astore.
.... preguntaor... es que sou curts fins a límits insospitats
ResponEliminaL'altre dia anava conduint i vaig escoltar aquesta historieta, estic segur que Jordi no és així. Almenys ho espere.
ResponEliminaUn día, un florista fue al peluquero a cortarse el pelo. Luego del corte pidió la cuenta y el peluquero le contestó:
- No puedo aceptar dinero. Esta semana estoy haciendo un servicio comunitario.
El florista quedó agradecido y se despidió. Cuando el peluquero fue a abrir el negocio, a la mañana siguiente, había una nota de agradecimiento y una docena de rosas en la puerta.
Luego entró un panadero para cortarse el pelo, y cuando fue a pagar, el peluquero respondió:
- No puedo aceptar dinero. Esta semana estoy haciendo un servicio comunitario.
El panadero se puso contento y se fue. A la mañana siguiente cuando el peluquero volvió, había una nota de agradecimiento
y una docena de pasteles esperándolo en la puerta.
Más tarde, un profesor fue a cortarse el pelo y en el momento de pagar, el hombre otra vez respondió:
- No puedo aceptar dinero. Esta semana estoy haciendo un servicio comunitario.
El profesor con mucha alegría se fue. A la mañana siguiente, cuando el peluquero abrió, había una nota de agradecimiento y
una docena de diferentes libros, tales como ‘ Cómo mejorar sus negocios’ y ‘Cómo volverse exitoso’.
Entonces un diputado fue a cortarse el pelo y cuando fue a pagar y el peluquero nuevamente dijo:
- No puedo aceptar dinero. Esta semana estoy haciendo un servicio comunitario.
El diputado contento se alejó. Al día siguiente cuando el peluquero fue a abrir el local, había una docena de diputados
haciendo cola para cortarse el pelo gratis.
Esto, querido amigo, muestra la diferencia fundamental que existe actualmente entre los ciudadanos comunes y los miembros
de la casta política.
Por favor, en las próximas elecciones, vota con cuidado…
Atentamente,
EL PELUQUERO
La moraleja de la fàbula està ben clara i tots la sabiem ja fa temps.
ResponEliminaEl que no m'ha agradat massa és que dubtes i et preocupes de que si Jordi serà igual o farà el mateix. Preocupat i dubta dels altres candidats perquè entre tots, potser éll siga el que millor situació professional tinga fins ara i probablement guanye més diners i més de tot desenvolupant la seua professió que no dedicant-se a la política local. Una altra cosa és la satisfacció i empenyorament de fer coses pel seu bé, el de la seua família, amics, companys i veïns del poble on és i on viu i pensa viure per sempre, almneys de moment i arribar a ser l'alcalde del seu poble al que tant estima i per això dóna un pas endavant i fa pinya amb altres companys i companyes que pensen igual que éll per intentar canviar les coses per a millor.
Éll de moment està net de tot. Pregun-ta't, company perruquer, si els altres estan igual.